Va arribar a casa de la mare un sobre gros amb un paquet de fulls corresponents al cens de població: INE, Instituto Nacional de Estadística. Censos de población y Viviendas 2011.
Com que era una mica llarg i complex, vam quedar que me n’encarregaria jo d’omplir-lo juntament amb la mare. Així que me’l vaig endur, però me’n vaig oblidar durant unes setmanes! Ara fa dos o tres dies, la mare va rebre un altre full recordant-li que omplir les dades del qüestionari és d’obligat compliment, tot i que ara li enviaven un nom d’usuari i una contrasenya per poder omplir-ho i trametre-ho via Internet.
M’hi he posat avui, a omplir el qüestionari en línia, després de comprovar que tenia totes les seves dades, sobre tot les del seu DNI.
Omplo el qüestionari i tot plegat s’acaba amb una mena de confirmació. Se’m diu que el qüestionari ja està completat i entenc que tot ha anat bé.
Però hi ha un petit detall… fatal.
El número del Qüestionari que em dóna al final del procés és el mateix que el número personal, associat al nom de la mare, de 10 xifres, però sense la darrear xifra, la de les unitats.
Com que volia enviar aquest número als meus germans per dir-los ”veieu, ja està resolt”, Me n’he adonat quan he volgut enviar-ne còpia als meus germans.
Això m’ha fet sospitar que hi podia haver algun problema i per tant, he decidit trucar al número d’atenció telefònica, gratuita, de l’INE: 900 820 082.
Comença el “via crucis”…
Si vol ser atès en català, premi 2. Premo 2.
El robot demana teclejar les 10 xifres del número associat al nom de la mare. Teclejo les 10 xifres.
Després proposa fins a 6 opcions diferents: L’opció per conèixer l’estat de la tramesa del qüestionari és la 4. Premo 4.
El robot manifesta que la tramesa “no s’ha realitzat”, i que caldrà que ho torni a omplir-ho en format paper.
Que sol·liciti (no recordo si calia prèmer 1 o bé 2 ) un nou sobre amb el qüestionari censal. Premo l’opció demanant rebre un nou sobre.
Com que tot és robòtic total me l’he d’envainar. No et pots ni queixar de res, ni pots matizar res, ni preguntar res, ni…
Decideixo tornar a trucar. Trio l’opció 1 , ser atès en castellà, amb la idea d’assegurar-me poder parlar amb algú.
I llavonses trio l’opció 3: Consulta de problemes en la resposta o tramesa del qüestionari.
El robot diu que totes le línies estan ocupades… però que em dona l’opció de demanar que siguin ells qui em truquin quan algun operador quedi lliure…!
Oh sorpresa, pensen en tot, quanta empatia! Sí, molt amables. Això està bé.
El robot em demana el meu número de telèfon. Teclejo les 9 xifres.
Em segueix preguntant: quan vull que em truquin? Matí, 1. o tarda, 2.
He de donar per suposat que en tot el dia d’avui els operadors, tots els operadors i operadores estaran ocupats?
Que no em retrucaran al cap d’uns pocs minuts? Pregunta retòrica. No me la conmtestarà ningú.
Ara mateix estarem a l’espera de rebre, a casa de la mare, un nou sobre amb el qüestionari en format paper, i també a l’espera que, avui demà, o un dia d’aquests, suposo que pel matí,
em truquin de l’INE per poder parlar amb algú i preguntar-los SI HAN REBUT el formulari electrònic, degudament completat , o SI NO L’HAN REBUT.
I si com em temo, em confirmen que NO, poder-los preguntar com és que la tramesa de les dades per Internet no funciona, i si compten que un dia d’aquests ho repararan.
Així és comencen a *enneurosiar (provocar neurosis agudes) als ciutadans de bona fe… que s’enfronten cada vegada més sovint, i per a tota mena d’assumptes,
amb robots telefònics, malèfics i/o malèvols, que viuen una vida extrajudicial, amb impunitat total...
Els aturats, neurotitzant-se per la manca de feina i els robots neurotitzant la gent que truca i es topa amb ells, veus buides, parets de formigó irracional.
Algú haurà, —entre tots haurem—, de reclamar seriosament el dret humà a ser atesos per persones i no per robots ni automatitzacions que acaben provocant resultats kafkians.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Com viure la vida: Preceptes suplementaris.
Vam fem un petit esforç per validar el primer precepte, que exigeix crear sempre alguna cosa, per petita que sigui, que serveixi per millorar una situació determinada. I així ho vam fer: vam reordenar les regles proposades, en vam retocar algunes per afinar-les i en vam crear alguna altra.
Poques hores després ja estàvem pensant que caldria afegir-ne un munt més i que per poca col·laboració aliena que s’hi afegís, aviat arribaríem a un llarg centenar, més a prop dels 200 que de les 100. I que potser sí que allò que metafòricament en dèiem els “mil nou manaments” foren mil preceptes reals.
En vam trobar un gavadal en intentar muntar un qüestionari sobre creativitat que ha de completar la sèrie dels qüestionaris temàtics que tenim endegats en francès i que mirem ara de tenir també en català, castellà i anglès. Ens diuen que per crear cal subvertir l’ordre establert. Que no hem de tenir por a arriscar-nos i a equivocar-nos. Que cal mirar les coses des de punts de vista diferents. Que no ens hem d’autocensurar les idees…
I n’acabem de trobar un altre cabàs ple en un genial poema en prosa d’Eduardo Hughes Galeano, que el mateix autor va llegir al programa “Singulars” de Tv3.
“El Dret a somniar. El Dret al Deliri. El Dret a la Utopia.” Costa de trobar un poema tan bell i tan emotiu com aquest. Cada paraula és un compendi de sabiduria, cada frase, un nou precepte vital que afegir a la llista de preceptes que ja tenim confegida però que forçament ha de quedar oberta a noves aportacions.
Diu això:
Així doncs, formulats en forma de preceptes, a la llista oberta hi afegim encara aquests pocs més, i no per pocs poc importants:
*Sigues sempre poeta, fins i tot fent prosa.
*Sigues sempre tan creatiu com puguis.
* L’amistat cura i allarga la vida. Cultivem i reguem les nostres amistats.
* Cal disposar d’un lloc per cada cosa i posar cada cos al seu lloc.
*Viu la vida per ella mateixa, no per tenir i per guanyar.
*Intenta fer que la tele sigui un electrodomèstic més. no un estri essencial.
* Cal reclamar sempre que es faci Justícia, i no oblidar ni delictes ni crims passats.
* Contribueix a esborrar, en la mida que puguis, les fronteres dels mapes.
* Viu cada dia com si fos el primer dia i cada nit com si fos l´última.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Enllaços
___________________________________
Ens deixa el professor Carlos Pujol
A principis de setmana ens va deixar Carlos Pujol, que fou un dels meus professors a la Universitat de Barcelona.
Formava part d’un grup de professors de gran qualitat humana i intel·lectual: Gabriel Oliver , Enric Moreu, Caridad Martínez, Alain Verjat, Francesc Lafarga, entre d’altres membres del Departament de Filologia Romànica, en l’especialitat de francès.
Seriós i responsable, distant però tremendament respectuós envers els seus alumnes, inspirava, en justa reciprocitat, un gran respecte i confiança.
Doctorat amb una tesi sobre Ezra Pound, va demostrar sempre molt modestament ser posseidor d’una vastíssima cultura i d’una gran professionalitat en el pla lingüístic i literari.
Després el vam veure sempre com a membre del Jurat del Premi Planeta. Queda en el nostre record com un gran professor i una persona honesta i modèlica.
No puc dir que li hagi seguit l’obra literària, però no descarto que el meu homentage consisteixi a llegir alguna de les seves darreres novel·les.
Tots els sectors intel·lectuals del país —sense excepció— coïncideixen en lloar l’abast de les virtuts de Carles Pujol com a persona i com a professional de la literatura en tots els seus vessants
BARCELONA, 17 Enero. (EUROPA PRESS).
El escritor Carlos Pujol, nacido en Barcelona en 1936, ha fallecido, según han confirmado a Europa Press fuentes de la editorial Planeta, donde ejercía de miembro del jurado de la editorial desde 1972.
Poeta, traductor, editor, historiador de la literatura y novelista español, era doctor en Filosofía y Letras y durante 15 años fue profesor de literatura francesa en la Universitat de Barcelona, ha avanzado ‘La Vanguardia’.
Desde 1969, Pujol ejerció la crítica literaria en ‘La Vanguardia’ y ‘ABC’, ‘El País’ y ‘El Sol’.
Ha publicado numerosas traducciones en verso de poetas como Ronsard, Shakespeare, John Donne, Baudelaire, Verlaine, Emily Dickinson, Hopkins, Browning y Guido Gozzano, publicó también más de una docena de volúmenes de poesía, así como novelas –la última de ellas ‘Los fugitivos’, de 2011–, cuentos, ensayos, biografías, aforismos y vidas de santos.
Entre otros títulos se encuentran ‘El mágico prodigioso’ –semblanza de Juan Perucho–, ‘La casa de los santos’, ‘Cuaderno de escritura’ y ‘Tarea de escribir’, además de ‘La noche más lejana’, ‘Jardín inglés’ y ‘Los secretos de San Gervasio’.
El Periódico. BARCELONA, 17 Enero. (EUROPA PRESS).
«La traducción como gimnasia del escritor –escribe en su máxima 11–, el puro ejercicio de las palabras que hace ser más humildes y exactos».
Humilde y exacto, así era él. Un gran escritor, un crítico lúcido y generoso, un maestro ilustrado y un amigo afectuoso y siempre dispuesto a ayudar.
Se fue como vivió, discretamente, con humildad y silencio.Juan Eslava Galán
Poeta, editor, traductor, crítico y novelista, Pujol no gustaba de la vanidad: la única pasión por la que se dejaba llevar era la escritura.
Nacido en Barcelona en 1936, había cursado Filología Románica en la Universidad de Barcelona hasta doctorarse, en 1962, con una tesis sobre Ezra Pound y sus relaciones con la lírica medieval romántica. Profesor de literatura francesa hasta 1977 publicó una pléyade de estudios de referencia, como los dedicados a Voltaire, Saint-Simon o «La comedia humana» de Balzac. Como traductor anduvo a hombros de gigantes; vertió al español a Defoe, Austen, Donne, Orwell, Stevenson, Balzac, Baudelaire, Gautier, Joubert, Pascal, Proust, La Rochefoucauld, Stendhal, Simenon, Verlaine, Voltaire o Dickinson… Desde que en 1981 vio la luz su primera novela, «La sombra del tiempo», la docena de títulos que componen su narrativa constituye un civilizado maridaje de erudición y amenidad. Elegantes, cosmopolitas, evocadoras de sociedades en cambio, sus novelas trufan la acción argumental con el guiño irónico de aquel hombre de educada timidez destinado a ser autor de culto.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Enllaços
-
Mor l’escriptor, crític literari i traductor Carlos Pujol
La notícia als mitjans; El País | La Vanguardia | ABC | Ara | La Malla | El Periódico | La Razón - Carlos Pujol, la discreción del escritor ilustrado. Durante 40 años fue editor y jurado del Premio Planeta . Carles Geli. El País
-
Mascarell afirma que ”la seriositat” i “el saber” de Carlos Pujol han “impregnat” els premis de literatura catalana (Vilaweb)
-
Cerca a Google: ”Carlos Pujol”
Slow Food: “Els graners de la memòria”
Em permeto de reproduir textualment un mel que m’ha arribat del moviment Slow Food en el qual “milita” activament un amic meu.
Estimats companys i companyes d’Slow Food Catalunya,
Voldriem presentar-vos el primer vídeo de la sèrie
“Els graners de la memòria” amb Pep Salsetes.Amb aquesta iniciativa del nostre Convivium pretenem fer un recull de
la memòria de les persones vinculades al món de la pagesia, de la
ramaderia, de la producció agroalimentària, dels oficis populars i de
la restauració de la nostra comarca.
La intenció és fer un graner amb les vivències del passat i de la visió del futur
de les persones que ha conegut un món més respectuós amb la Terra i a
ravès d’aquest mitjà audiovisual, intentar modestament, perpetuar la memòria
er a les generacions futures.Esperem que us agradi el Graner número 1 que podeu trobar en aquest
enllaç: http://vimeo.com/35008786Salut i bons, nets i justos aliments,
Marina Duñach. Slow Food Vallès Oriental
Bé, m’he limitat a fer d’altaveu missatger… No els mateu, els missatges 
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Ahir va ser un dia intens. Un amic va enviar-nos un dels millors acudits del món, acompanyat d’una llista de consells vitals que són tot un compedi filosòfic en estat pur.
L’acudit és realment bo i em va fer esclatar el riure. La llista em va impressionar per la seva qualitat emocional, ètica i sociocultural fins al punt que se’m va acudir “refer-la” una mica: modificant-ne algunes “regles”, afegint-ne alguna més i reordenant una mica el conjunt.
Per il·lustrar-ho convenientment, adjunto acudit i llista *copienganxats i, per acabar, proposo la llista, lleugerament retocada per mi,
—reordenada, “corregida” i augmentada—, perquè serveixi de punt de partida per a noves aportacions que, de segur, no us podreu estar de fer.
Afegits als “Deu manaments” bíblics que estudiàvem a classe de religió quan érem petits, tot aquest paquet podria acabar sent “El Nou Catecisme del segle XXI”. Aplicats estrictament aquest preceptes podrien millorar substancialment el funcionament del món. Poca broma!
1. L’acudit:
A professor investigating the psychology of humour says Spike Milligan was the author of the world’s funniest joke. Five years ago, Professor Richard Wiseman did an online experiment in which 300,000 people from around the world voted for the best gag. Professor Wiseman now says the winner was almost certainly written by Milligan during his Goon Show days.
The joke runs as follows:
Two hunters are out in the woods in New Jersey when one of them collapses. He doesn’t seem to be breathing and his eyes are glazed. The other guy whips out his ‘phone and calls the emergency services. He gasps,
—’My friend is dead! What can I do?’ The operator says,
—’Calm down, I can help. First, let’s make sure he’s dead.’
There is a silence, then a shot is heard. Back on the phone, the guy says,
—’OK, now what?’
2. Lista original de “The Little Rules of Life” , l’autor de les quals sembla ser un tal H. Jackson Brown Jr. que mereixeria ser
molt més conegut.
The Little Rules of Life
Sing in the shower.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Plant a tree on your birthday.
Learn 3 clean jokes.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment 3 people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Leave everything a little better than you found it.
Keep it simple.
Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Avoid negative people.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards.
Wear polished shoes.
Remember other people’s birthdays.
Commit yourself to constant improvement.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards.
Sign them, “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow.
Make new friends, but cherish the old ones.
Keep a few secrets.
Sing in a choir.
Plant flowers every spring.
Have a dog. <Or cat>
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Be there when people need you.
Feed a stranger’s expired parking meter.
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love.
Drink champagne for no reason at all.
Live your life as an exclamation, not an explanation.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know.”
Compliment even small improvements.
Keep your promises no matter what.
Marry for love.
Rekindle old friendships.
Count your blessings.by H. Jackson Brown Jr.
3. La llista del filòfof H. Jackson Brown Jr. reordenada, corregida i augmentada pel Sani. Retocs i afegits van en lletra negreta. Fa així:
Commit yourself to constant improvement: Always think of a proposal that may improve the current situation.Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Avoid negative people.Be there when people need you.
Compliment even small improvements.
Sing in the shower.
Sing in a choir.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave everything a little better than you found it.
When pissing, please DO NOT wet the toilet seat &
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Remember other people’s birthdays.
Plant a tree on your birthday.
Plant flowers every spring.
Learn three clean jokes and spread them worldwide.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment (at least) three people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Keep it simple. (Whatever ”it” be).
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards. (One of them can become a new Bill Gates or Steve Jobs some day).
Wear polished shoes and clean underpants.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards and sign them: “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow (even books!).
Make new friends, but cherish the old ones.Rekindle old friendships.
Keep a few secrets.
Have a dog. <Or cat
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Feed a stranger’s expired parking meter. (Skip this rule but keep it in mind as a good joke)
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love and fear that of hatred.
Drink Catalan cava or French champagne (if you can afford the latter) for no reason at all. Spoiling yourself is wise and healthy.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know”… but add ”I’ll look it up in the Wikipedia.”
Keep your promises no matter what.
Live your life as an exclamation, not an explanation. Wow !
Marry for love or keep on being single but loving yourself a lot.
From time to time, put off the lights and light a candle.
From time to time silence your TV set while keeping watching the program.
Believe in the benefits of plants and herbs.
Count your blessings.
Feu-la vostra tam,bé i mireu si podeu implementar la primera regla, que és de totes la més important i que a mi em sembla essencial per millorar l’espècie humana.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Enllaços
- The Rules of Life. Expanded edition by Richard Templar
- 11 Little Rules of Life by Bill Gates
___________________________________________
Diccionari dels verbs que encara manquen…
L’altre dia, acabava el post sobre el blog Éditions de nulle part dient… — Perdoneu l’autocitació (une fois n’est pas coutume !)— això:
Monique Tomson, autora/impulsora d’un Dictionnaire des verbes qui manquent, amb 2480 nous verbs afegits des del 2009, verbs que faltaven al francès i que ella va recopil·lant amb la participació de col·laboradors espontanis.
No em vaig poder estar de proposar-los dues entrades : *tombecracher i *génialer
I ara estic esperant que les aprovin i les afegeixin a la llista. Així faltaran dos verbs menys. Falta veure si els agraden i els beneeixen o no.
Gairebé d’una manera reflexa, se’m va acudir que si en català no existís una cosa així, caldria crear-la.
Google informa que efectivament existeix en català un Diccionari de neologismes versió paper, publicat el 1997 per edicions 62.
I el TERMCAT, que és una académia seriosa, té posats en línia gairebé tots els diccionaris possibles, així com una Neoloteca però el cert és que un *Diccionari dels verbs que manquen al català … aquest no hi és i no sé si estan disposat a que hi sigui…, així doncs -ordre alfabètix-: Miquel Alonso, Toni Arufat & Fina, Ateneuesfèrics, Júlia Costa, Salvador Macip, Víctor Pàmies, Àngels Parés, Francesc Puigcarbó, Joan Terol, Jesús Tibau, Veí de dalt… algú s’atreveix a posar la primera pedra verbal?
La gràcia d’un dicionari d’aquestes característiques és que és una obra col·laborativa, obert a la participació universal. Èxit assegurat i eficàcia linguïstica global també assegurada. Penseu que us podeu guanyar el cel lingüístic!
Se m’acut proposar que, mentre no aparegui algú que se’n responsabilitzi i ho tiri endvant, ofereixo aquest post perquè afegiu algun verb català que encara no existeix com a tal a la secció de comentaris. Aquí quedaran en dipòsit, i a disposició del bon *diccionarer que diccionaritzi el *Diccionari dels verbs que manquen en català, abreviable en DVQMC (?), si mai arriba a veure la llum.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
PS.
Sóc dels somiatruites a qui els agrada predicar amb l’exemple. Així que la meva primera aportació al DVQMC és el verb
*somiatruitar i un dels seus sinònims en registre familiar o vulgar.
SOMIATRUITAR: acció d’imaginar i/o verbalitzar coses impossibles o improbables. Sinònim: *capullejar
CAPULLEJAR : acció d’imaginar i/o verbalitzar coses impossibles o improbables. Sinònim familiar o vulgar del neutre *somiatruitar
_____________________________
El diari Le Figaro del dimarts 2 de gener publicava un article a la secció “Style et vie”, amb el títol La cure détox trouve son équilibre
on explicava les recomanacions d’una Japonesa, na Chico Shigeta, que, juntament amb els consells alimentaris bàsics, com mantenir o augmentar el consum
de fruita des de l’esmorzar del matí i començar els àpats amb “crudités” per facilitar la digestió, proposa els seus preceptes “desintoxicants” basant en les
virtuts de les plantes. Són tres preceptes o consells. Ho hagués pogut deixar tal qual, però em feia gràcia potinejar-ho una mica per fer-ho ben clar per tothom, jo mateix inclòs:
1. Huiles essentielles de citron, de pamplemouse et de de ciste à masser autour du nombril deux fois par jour.
Massatges al melic amb olis essencials! Això ha de curar per força oi?
Ens recomanen no aplicar mai olis essencials purs sobre la pell sense diluir-los. Hi ha com sempre algunes excepcions que cal conèixer.
Si algun expert llegeix això i ens en vol dir alguna cosa, dòmino.
Pel que fa a l’oli de cistus laudanifer
també conegut com a jara en castellà i estepa en català, ens diuen que és un dels olis essencials considerats especialment virtuosos i cura-ho-tot.
2. Eau florale de génevrier à sitoter toute la journée.
Segon consell: Preparar una mena de te per anar prenent tot el dia a petits xarrups o a petites glopades. No ho diu però deu ser ideal prendre-ho
amb palla o amb “bombilla” per al mate.
Es tracta doncs del ginebró. I per tant, endevino que es deu referir -tot i que no n’estic segur del tot- a una infusió de baies de ginebró. I suposo que es poden barrejar amb uns pessics de fruits del bosc dessecats i aromàtics… Està prohibit el toc de plaer perquè la desintoxicació funcioni? Vull creure que no!
3. Tisanes de menthe poivrée, sureau et racine de pissenlit, à boire après chaque repas, afin de relancer le processus d’élimination…
En trois semaines, ces cocktails naturels et drainants déchargent le foie saturé de toxines …
Tercer consell: Infusió de menta piperita, flor de saüc i arrel de dent de lleó prescrita per després de cada àpat. No ens indiquen la dosi però imagino que
ben bé podem imaginar -sense por d’equivocar-nos massa- que podem fer-ho amb un pessic de cada una de les tres plantes,a parts iguals.
“Si non é vero, é ben trovato”, oi? De fet, amb les plantes funciona sovint el principi que assegura que si no ens fan cap bé, tampoc no ens fan cap mal.
O no massa, oi? Sempre hi ha algú que es passa de dosi i la vessa.
Per tant, el de dama Shigeta és d’auells consells que pot fer gràcia provar i comprovar si ens funciona.
D’entrada n’hauríem de trobar tots aquests productes a la nostra herboristeria o tenda naturista “de proximitat”. Si alguna cosa no la tenen, ens la poden portar en un o dos dies. Però si no volem o no podem esperar, hi ha la possibilitat d’anar a alguna de les 10 tendes que la cadena “Font de Salut” té escampades per Barcelona i àrea metropolitana. Una de ben autèntica és la del carrer Mercaders, 7, molt a prop de Via Laietana, baixant a mà esquerra.
Jo hi he trobat tot el que necessitava i m’han donat quatre fulls plens amb les propietats de 67 olis essencials: de l’A d’Alfàbrega a la Z de Pastanaga, i un cinquè full amb els consells, indicacions i precaucions que cal tenir en compte amb els olis essencials.
Em queda doncs fer un informe, d’aquí a unes tres setmanes o un mes, fent la valoració personal de la cura, cas que sigui capaç de cenyir-me a la disciplina i la constància que demanana una teràpia d’aquestes característiques.
Per cert, de constància i de disciplina, aquestes plantes tan salvatges, algú sap on en venen, si en venen?
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Cada dia en veig de blogs i de pàgines noves. Algunes les afegeixo a les adreces preferides, d’altres les afegeixo als enllaços classificats del meu blog, però aquest blog “Éditions de nulle part”, que descobreixo a Ca la Dorothée Blanck, on he anat a petar buscant una cosa del Walter Lewino, m’ha fet “tilín” i he pensat que podia anar fins a parlar-ne una mica
en veure la creativitat linguïstica que es gasta.
Sembla tot un personatge aquest Jean Mertens que escriu coses com aquestes :
1. « Nulle part est partout, et le pays où l’on se trouve, d’abord. » Alfred Jarry, cité dans Viridis Candela, le Correspondancier du Collège de ‘Pataphysique, N°11, p27.
2. Où je médite? Partout.
Où je m’édite? Nulle part. Enfin, ici…
Pour me contacter : jean (point) mertens (at) yahoo (point) fr. Vous êtes bienvenus.
3. Publier ou Weblier?
Matérialiser le texte ou textualiser la matière ?
Le bilan carbone de la mise en ligne à partir de nulle part ? (…)
4. « Il y a tant de livres à lire que c’est comme s’il n’y en avait aucun. » Louis Scutenaire (1984), Mes inscriptions, 1974-1980, le pré aux clercs, 262p.
5. Il y a tant de sites à lire que c’est comme s’il n’y en avait aucun. Bref…
6. Mon plaisir passe par ici, point barre!
C’est qui celui-là?
Je suis probablement perçu par ceux qui m’approchent comme un personnage complexe, voire même hermétique. Fuir la médiocrité binaire du numérique demande évidemment de s’accrocher un peu, parfois ; l’âge aidant, j’élague, je simplifie, j’épure. Assez?
Jean Mertens, wallon, 57 ans, carrière comme angliciste, néerlandiste, terminologue, ex-bibliothécaire, ex-coordonnateur qualité. Dans l’enseignement supérieur belge francophone de type long (voir www.isia.be). En disponibilité précédant retraite. Maintenant écrivant intensif, historien amateur et local auprès de Mémoire de Neupré et l’IHOES, membre de la CCATM de ma commune, lecteur assidu.
Des de la pàgina d’entrada es pot accedir als poemes, classificats allà segons el mes de creació, mentre que des de la pàgina Reculls s’accedeix als poemes mitjançant uns desplegables temàtics.
Un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc. M’agarada!
El blog es va obrint a d’altres obres d’altres autors-escriptors, composant un mosaic ric i cromàtic : entre d’altres -Karel Logist, Michael Lambert i oh sorpresa de sorpreses, Monique Tomson, autora/impulsora d’un Dictionnaire des verbes qui manquent, amb 2480 nous verbs afegits des del 2009, verbs que faltaven al francès i que ella va recopil·lant amb la participació de col·laboradors espontanis. Visca la creativitat linguïstica! Visca la Creativitat!
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Le Monde publicava el dia 28 de desembre, i en portada, un cas de pirateria o de robatori cibernètic tan greu que afecta gent d’arreu a Europa i dels Estat Units i que, per això mateix, porta de corcoll a totes les policies del món, FBI inclosa. I no era, crec, cap innocentada.
RAMNICU VALCEA (ROUMANIE) ENVOYÉ SPÉCIAL - Ville pleine de verdure située aux pieds des Carpates, au centre de la Roumanie, Ramnicu Valcea est loin d’êtrel’endroit paisible qu’on imagine en sillonnant ses grands boulevards. Dans le milieu de la cybercriminalité, on l’appelle “Hackerville”.
“Il n’y a pas de quoi être fier, déclare Stelian Petrescu, un professeur de géographie. Ramnicu Valcea est sans doute la ville roumaine la plus connue aux Etats-Unis. Les Américains n’avaient aucune idée de mon pays à part la région de Transylvanie et la légende de Dracula. Mais maintenant, c’est ma ville qui est devenue la star à cause de ces jeunes qui volent sur Internet. Ici, on n’est plus à Ramnicu Valcea mais à Hackerville.”
Eficàcia temible d’una generació peduda a mitja Europa de l’Europa pobra. ”Qui no té feina, el gat pentina”… o es busca la vida estafant els altres. Esperem que estableixin aviat un cordó sanitari prou eficaç abans no els plumin els quatre euros que ens queden, si en queden!
Anem en compte i que els tallafocs ens agafin confessats.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
