Dins del programa de transformacions que hem endegat, avui n’hem enviat dues més als moderadors del blog Transformacions: una Evangelical i una altra Baudelairiana.
En aquest Blog deu estar perdonat -i ser fins i tót lícit- filtrar la versió “baudelairiana” que apareixerà allà al blog quan li toqui el torn, quan li arribi l’hora. Perquè doncs tant de desfici? Per l’emoció del poema.
Hem escollit el poema L’invitation au voyage que aquí apareix juntament amb la traducció al català d’en Xavier Benguerel.
Per evitar influències, vam decidir fer la nostra transformació sense llegir-nos cap traducció en cap llengua, i fer-ho en tot cas només a posteriori, amb la versió ja enllestida, per veure si llavors en podíem aprofitar alguna cosa per millorar la nostra idea.
Així, la confluència entre el text base de Mercè Rodoreda i el poema triat dóna aquest resultat:
La invitació al viatge
Amiga meva, estimada,
-Diu ell, alt, prim, molt sec
Vestit amb trajo de gala-
Imagina viatjar ben enllà
Per viure plegats
Estimant-nos tothora
Estimar fins morir
En aquell país que tant se t’assembla
Prou be sé que no hi ha
Temps per a tot, per riure i plorar
Tots els sols fitar I els cels contemplar
En uns ulls traidors on hi brillen llàgrimes
.
Allà tot és ordre i olor
perfum embriagador
Voluptuosa bellesa
Luxe, erotisme i passió
.
Mobles antics, ben lluents
Polits per anys d’espera
Ens decorarien l’estança
Hi hauria les mes rares flors
Mesclant ses olors amb sentors d’ambre
Per fer-te feliç, satisfer els teus desigs
Vindrien vailxells de molt lluny
De tot arreu del món
Omplint molls i canals
Tot per fer-te oblidar que la mort
T’espera, ineluctable, al final
D’un massa curt trajecte
.
Els petits, ja en nèixer
Senten la flaire mortal.
I és per això que fan crèixer
Mil plors feréstecs
Udols plens de dol
Que pugen pels aires
I se’n queixen al sol
Que somriu, paternal,
Estén els seus raigs
Talment jacints d’or
Sobre els camps, els canals
I la ciutat tota sencera
.
Allà tot és ordre i olor
Perfum embriagador
Voluptuosa bellesa
Luxe, erotisme i passió
.
És llavors que el petit s’hi avesa
I s’adorm bressolat per l’amor
Acaronat per l’escalfor de la son
Inconscient del futur que li espera
.
Sani Girona . 8 de desembre de 2007
___________________________
