Transformacions: Baudelairiana

Dins del programa de transformacions que hem endegat, avui n’hem enviat dues més als moderadors del blog Transformacions: una Evangelical i una altra Baudelairiana.

invitation au voyage  charles_baudelaire.jpg

En aquest Blog deu estar perdonat -i ser fins i tót lícit- filtrar la versió “baudelairiana” que apareixerà allà al blog quan li toqui el torn, quan li arribi l’hora. Perquè doncs tant de desfici? Per l’emoció del poema.

Hem escollit el poema L’invitation au voyage  que aquí apareix juntament amb la traducció al català d’en Xavier Benguerel.

Per evitar influències, vam decidir fer la nostra transformació sense llegir-nos cap traducció en cap llengua, i fer-ho en tot cas només a posteriori,  amb la versió ja enllestida, per veure si llavors en podíem aprofitar alguna cosa per millorar la nostra idea.

Així, la confluència entre el text base de Mercè Rodoreda  i el poema triat dóna aquest resultat:

 

La invitació al viatge

Amiga meva, estimada,
-Diu ell, alt, prim, molt sec
Vestit amb trajo de gala-
Imagina viatjar ben enllà
Per viure plegats

Estimant-nos tothora

Estimar fins morir
En aquell país que tant se t’assembla

Prou be sé que no hi ha

Temps per a tot, per riure i plorar

Tots els sols fitar  I els cels contemplar
En uns ulls traidors on hi  brillen llàgrimes

.

Allà  tot és ordre i olor
perfum embriagador

Voluptuosa bellesa

Luxe, erotisme i passió

.

Mobles antics, ben lluents

Polits  per anys d’espera

Ens decorarien l’estança
Hi hauria les mes rares flors
Mesclant ses olors amb sentors d’ambre
Per fer-te feliç, satisfer els teus desigs
Vindrien vailxells de molt lluny
De tot arreu del món
Omplint  molls i canals

Tot per fer-te oblidar que la mort
T’espera, ineluctable, al final
D’un massa curt trajecte

.

Els petits, ja en nèixer

Senten la flaire mortal.
I és per això que fan crèixer
Mil  plors  feréstecs

Udols  plens de dol

Que pugen pels aires
I se’n queixen al sol

Que somriu, paternal,
Estén els seus raigs
Talment jacints d’or

Sobre els camps, els canals
I la ciutat tota sencera

.
Allà tot és ordre i olor

Perfum embriagador

Voluptuosa bellesa
Luxe, erotisme i passió

.

És llavors que el petit s’hi avesa
I s’adorm bressolat per  l’amor
Acaronat per l’escalfor de la son
Inconscient del futur que li espera

.
Sani Girona .  8 de desembre de 2007
___________________________