Llei del cinema de Catalunya

Avui “toca” parlar de la Llei del Cinema de Catalunya: la situació actual, les posicions enfrontades de dues parts de la societat catalana, i del futur del setè art a la Catalunya del futur.
El Padrí.  Foto © de la seu  Empireonline.com

Un dels meus posts nonats, però llargament cavilats, era justament la queixa i la lamentació que el cinema a Catalunya, després de tants anys d’haver sortit de la negra nit de franquisme, seguís sent gairebé exclusivament en castellà. Perquè?

En la nostra vasta ignorància, desconeixiem el perquè de tot plegat, més que res perquè ningú no ens ho explicava clarament. I és que el cinema no és un apartat qualsevol del bagatge global d’una llengua.
Com els contes que hom escolta durant la infantesa, el cinema té a veure amb la configuració de l’imaginari d’una persona. D’aquí la seva importància.
He llegit que justament avui, dia 1 de febrer, en què se celebra la Gala dels Premis Gaudí que atorga l’Acadèmia catalana de cinema, un dels lemes escollits era “el català una llengua de somni”.
Efectivament, calia i caldrà reinvindicar durant molt de temps encara el dret a poder viure i somiar les ficcions que proposen les pel•lícules també en la nostra llengua, que és la llengua amb la qual somiem i vivim.

Premsa escrita i electrònica, ràdio i televisió han fet córrer en poques setmanes muntanyes de d’arguments sobre aquest tema, que torna a ser un motiu de confrontació política.

Bàsicament hi ha dos fronts per ara inconciliables:
Els detractors i contraris a la llei, que s’emparen en una retòrica economiscista i anticatalanista. Esgrimeixen el fantasma de la por a la perdua de llocs de treball degut al tancament de sales. El català com a font de desgràcia, vaja.
Com en tot el que fa referència al català, la llei no ataca el castellà sinó que defensa i promou la llengua pròpia de la nostra nació.

Al costat oposat els que defensen, mitjançant una llei que s’està tramitant al Parlament de Catalunya, el dret d’una llengua com el català a ser plenament normal com totes les llengües normals.
A banda de tenir a favor la llei, esgrimeixen una retòrica que es basa en estudis i enquestes que apunten –sobre el paper, com a mínim- que els fantasmes dels
detractors són això, mentides o fantasmes, atès que segons ells, el cinema en català, una vegada s’apliqui la llei, podria sortir-hi guanyant i donant beneficis a l’empresariat de l’espectacle i de la indústria cinematogràfica.

A mi m’agradaria que es complissin les espectatives favorables i que d’aquí a uns anys, quan es pugui fer una mica de balanç, torni a quedar demostrat que aquesta llei ha estat un encert en tot i per a tot, i que ha vingut a cobrir una discriminació injusta envers un país com Catalunya.
Si cal rectificar algun aspecte, que es faci. Rectificar és de savis, però primer cal fer un pols amb les grans distribuidores cinematogràfiques-multinacionals amb finalitats exclusivament econòmiques- i demostrar que l’anima d’un poble està per molt per sobre dels diners, i té la legitimitat i l’ètica al seu costat.

El còctel malèvol d’odi, enveja, injúries i mala fe, per la seva pròpia natura, està condemnat a enverinar només els seus autors, a patir el ridícul i el fracàs.

________________________

Enllaços

1 de Febrer de 2010. Plataforma per la Llengua

Queixa’t i actua pel cinema en català!

One thought on “Llei del cinema de Catalunya

  1. M’envien un missatge proposant-me això :

    Queixa’t i actua pel cinema en català!

    Benvolguda col·laboradora, benvolgut col·laborador,

    Després de l’aprovació del Projecte de llei de cinema de Catalunya, en el qual s’estableix que gairebé el 50% de les pel·lícules que es projectin als cinemes hauran de ser en català, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya ha mostrat la seva oposició a la mesura amb el tancament de 72 cinemes (dels més de 170 existents a tot Catalunya) per al dilluns 1 de febrer. Amb aquesta decisió, el Gremi es mostra a favor de la privació dels drets del públic català i opta per unes pràctiques més pròpies de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada. Val a dir que no tots els cinemes agremiats han ratificat aquesta reacció, malgrat s’han trobat amb l’obligació de complir-la.

    Des de la Plataforma per la Llengua trobem inacceptable la postura del Gremi, essent el cas català un cas excepcional de discriminació en el context europeu, com es va demostrar a l’estudi presentat el passat 15 de gener per la Plataforma per la Llengua. Per això et proposem d’enviar la teva queixa al president del Gremi i als empresaris que han donat el seu suport al tancament.

    Gràcies per la teva col·laboració.

    ______________

    Segueix la petició de dades personal per signar una carta adreçada
    al president del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya

    Benvolgut Sr. Camilo Tarrazón,

    El tancament dels vostres cinemes agremiats l’1 de febrer passat, en protesta per la llei que establirà la projecció de la meitat de les pel·lícules en català, em sembla una postura poc respectuosa i responsable amb el públic català.

    El fet que no tinguem la llibertat d’escollir la llengua en el cinema és del tot excepcional en qualsevol democràcia actual. El públic català som un mercat comparable al danès, al suec, al finès, etc., però a diferència d’aquests, som un cas excepcional a Europa, ja que no podem veure el cinema en la nostra llengua. Deixant de banda que us perdeu una oportunitat per fer negoci amb els que subscrivim aquesta carta, us preguntem si de debò l’oposició a la llei és el que voleu per a la nostra societat: que siguem l’excepció?

    Reflexiono i no trobo lògic el que defenseu: per veure cinema tenim el deure de pagar però no tenim el dret de triar sobre el que paguem. Per sort, no tots els cinemes agremiats pensen de la mateixa manera, malgrat veure’s amb l’obligació de tancar el dia 1. Per això voldria que m’informéssiu clarament dels cinemes que han impulsat aquesta decisió per no anar-hi la propera vegada mentre posin per davant els seus privilegis en detriment dels drets dels espectadors.

    Per últim, us demano que considereu de nou la vostra actitud, i que en un futur immediat puguem ser tractats com a espectadors normals, i no espectadors de segona com fins ara.

    Cordialment,

    <>

    ____________________

    Fins aquí la pmeva participació en el relleu informatiu de la campanya, amb la qual estic d’accord, de la Plataforma per la Llengua, que té les meves simpaties ara per ara.

Els comentaris estan tancats.