Josep Pla, Gabriel Ferrater: la intel·ligibilitat i el realisme

En un del seus recents posts, l’amiga Júlia ens proposava visionar, gràcies a TV3 a la carta, el video d’un programa sobre Gabriel Ferrater que ella havia vist en directe.
Tal com li vaig deixar escrit en un comentari, m’agradava saber d’aquell video perquè m’ajudaria a apropar-me a la figura d’en Ferrater, que mai no he abordat encara globalment.

Mirant el video Metrònom Ferrater vaig centrar l’atenció en un aspecte concret que vaig relacionar de seguida amb el video que reproduia l’entrevista que Soler Serrano va fer a Josep Pla en el seu programa “A fondo” el 1976, que es pot trobar a la Viquipèdia dividit en 6 trossos, i que jo havia visionat poc dies abans.

"© RTVE

Soler Serrano:
Vostè ha sigut sempre partidari de la intel·ligibilitat elemental, o sigui de parlar d’una manra senzilla, planera, directa, amb una mena de realisme poètic que estigui a l’abast de qualsevol persona…
JP: Exacte, si senyor, la primera cosa que ha de fer l’escriptor és fer-se intel·ligible, però intel·ligible per a la gent més senzilla, i que en definitiva tots som iguals… la limitació de la intel·ligència humana és immensa, això ja ho sap vostè millor que jo, perquè vostè és jove…
SS: Vostè, senyor Josep ha estat sempre contra els moviments diguem-ne “estetitzants”, contra les proses vagament riques, retòriques i poc intel·ligibles…
JP: Poc intel·ligible, això és una altra paraula, ara bé, jo no sé si he aconseguit res. he fet el que he pogut i res més, i he passat la vida d’aquesta manera, que és una manera com una altra de passar la vida,
fent el menor mal possible…
SS: Potser el que més sorprèn en vostè, senyor josep, és que hagi dedicat tota la seva vida a escriure. Vostè ha viscut per a escriure. El que és sorprenent és que encara li ha quedat temps per viure!
JP: No! Jo he viscut molt poc! No tinc idea de res! Per exemple, no sé què és l’amor. No sé. Jo m’he enamorat d’un paisatge, d’una ciutat, d’un arbre, d’una herba, però tractant-se d’éssers humans… Jo tinc una idea bastant contrària als éssers humans. No hi crec massa i espero que ells tampoc no creguin en mi (…)
Jo he tractat de posar adjectius darrera dels substantius i és l’única cosa que he fet a la meva vida…
(…)
i per això fumo, per cercar adjectius. Tinc, poso una porta, ara cal buscar el color d’aquest porta, buscar l’adjectiu exacte, i si el trobo, li poso… Molt poques vegades es troba l’adjectiu, però quan es troba, hom ja se’n pot anar a casa a menjar una sopa o una truita, i no envejar mai res a ningú..
(…)
Jo he sigut sempre un realista, crec que la realitat és infinitament superior a la intel·ligència humana, a la imaginació i a tot…
Contra la literatura d’imaginació jo he fet sempre una literatura d’observació.
(…)
Jo no he fet res més que periodisme, ara bé, el periodisme es pot fer de moltes maneres, cal buscar sempre l’adjectiu, i llavors serveix per al llibre, llavors, el que s’escriu en un article, si l’adjectiu és exacte, llavors serveix per fer el llibre. (…)

De tot el que es diu de Ferrater i del que ens mostren en el video Metrònom Ferraterque Ferrater deixa escrit, faig un zoom sobre unes quantes frases portadores d’una informació que considero essencial:

“La verdadera comprensió d’una obra d’art només es pot obtenir, de manera paradòjica, partint de la seva absència, i refent un a un cada un dels gestos de la seva creació” GF.

“Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment,
de la vida moral d’un home ordinari, com ho sóc jo” GF

Francisco Rico (amic i col•lega, ambdós entren junts a l’Autònoma susbtituint Guillermo Díaz Plaja el gener del curs 68-69) cita Ferrater i diu que per a ell (i també per a Jaime Gil de Biedma):
“un poema havia de tenir el mateix sentit que una carta comercial, una poesia sensata, intel·ligible, en un llenguatge no col·loquial però real
Sense passar-se per sobre ni per sota…”

Núria Perpinyà insisteix en la idea que la de GF és una poesia realista

“Es realista però intenta explicar-te un moment especial”
Inspirant-se en la visió romàntica de l’instant sublim
És capaç d’ explicar per exemple una noia que passa pel carrer…”

Anna Ma Moix

“Era d’un sensat tremendo, era d’una lògica aplastant (…)
Era el que el buscava, racionalitat i fora sentimentalisme, aquella cosa nyonya de la poesia del segle XIX que s’anava arrastrant a tota la poesia del segle XX.”

© TV3

Jordi Cornudella apunta també que els dos llibres de poesia
De nuces pueris i Menja’t una cama apareguts amb dos anys de diferència, són una poesia de consum per al cercle d’amics en que es movia Ferrater i , segons ell, una poesia perfectament intel·ligible per als qui estaven al corrent de les referències vitals d’aquella època.

Així doncs, malgrat la profunda diferència global entre aquestes dues grans personalitats literàries catalanes, jo crec trobar en tot el que diuen o van deixar escrit un punt en comú important: la reivindicació expressa de la necessitat del realisme i la intel·ligibilitat de les seves respectives obres, en prosa la de Pla, i poètica la de Ferrater.
I aquest punt comú no només és significatiu sinó que ens pot servir de model i referent permanent mentre no en trobem d’altre que demostri ser més adequat i valuós.

___________________________________

Enllaços

Josep Pla
Josep Pla. Obra (AELC)
Gabriel Ferrater
Gabriel Ferrater . Obra (AELC)

5 thoughts on “Josep Pla, Gabriel Ferrater: la intel·ligibilitat i el realisme

  1. Les dues posicions, la de Pla i la de Ferrater, són ben conegudes. Ara: la teva observació és molt bona. Tens raó que, cadascun a la seva manera, tots dos tenen la voluntat de ser intel·ligibles. ¿Devia influir, doncs, la posició de Pla en la dicció poètica de Ferrater? Fa de mal dir. Crec que la poesia de Ferrater s’oposa, en primer lloc i molt deliberadament, a la de Riba, però el camí encetat per Pla també hi podia pesar.

    Ferrater ens diu, al “Poema inacabat”, sobre Pla: “No ens coneixem, però m’escriu, / amable, quan rep els meus llibres, / i al llarg dels anys són els seus llibres / que m’han ensenyat a mirar / la gent del país català.”. Em sembla significatiu que les mateixes relacions literàries entre Riba i Pla ja mostrin l’admiració mútua i el recel per la posició tan contrària de l’altre. Hi ha a la vegada una reticència i un respecte constants en els textos de Riba sobre Pla, en les notes disperses i l’homenot (fluix) de Pla sobre Riba. Riba és l’autor formidable que precedeix Ferrater i Pla i que s’escapa de la tendència de la nostra literatura cap al realisme.

    En fi, Sani Girona, que m’entusiasma la connexió que fas, hi veig molt de sentit. I ja només em cal recordar la famosa carta de Pla a Ferrater, en resposta al seu primer llibre de poemes: http://www.lletres.net/pla/plafer.html.

  2. També hi ha aquella declaració, crec que a l’assaig sobre Foix, en què Ferrater diu que, en els temps actuals, l’obligació del poeta és no ser entès per la gent que va al futbol, que mira la tele… No sé, és complicat deduïr consignes a partir de les frases dites pel de Reus. Edgardo Dobry, per cert, parla d’això mateix en un assaig de “Orfeo en el quiosco de diarios”.
    Una abraçada,
    p.c.

  3. Hola Enric,
    Se m’acuden un munt de coses a dir-te.
    La primera que em fa molta il·lusió descobrir el teu blog dedicat a GF!. Això no m’ho esperava. Tampoc rebre tan ràpidament un comentari al meu post. I encara més coïncidir en entendre que sí que hi ha una connexió entre pal i Ferrater per aquests costat de la -com a mínim- declarada aspiració d’ambdós a la intel·ligibilitat. Després, com apunta Palumbuscolumbus, podria ser que fins i tot hi haguessin contradiccions. Tot molt humà per altra banda, oi?
    Ara bé, el fet d’autoimposar-se “no ser entès per la gnt que va al futbol o mira la tele” dota en el contexte que ho va dir, podria no ser equivalent a ser críptic, sinó només no utilitzar el llenguatge tronat que en Juan Pedro Quiñonero en les seves darreres obres assimila al llenguatge de la picaresca i l’hampa, del Buscón de Quevedo, l’esperpent de Valle Inclán i que culmina en l’obra de Cela però que continua en els programes mal anomenats “del cor”, on haurien de dir “del cony”, programes escombraria de les teles privades estatals… És a dir el llenguatge condemnat a fer les funcions més escabroses, banals, grollerres i caïnites…
    Ferrater autoimposant-se doncs no caure en l’oposat del llenguatge poètic, el qual, evidentment pot tenir diversos registres i graus de intel·ligibilitat.

    En tercer lloc, dir-te que després de trobar aquesta connexió, un dels punts que em va interessar del reportatge va ser la de mirar d’esbrinar els pesos relatius de les dones de Ferrater en la seva vida i la seva poesia. Helena Valentí, Jill Jarrell i qui més encara?

    Em deleixo imaginant tot el que podré descobrir llegint els teus apunts i les teves documentades referències a poemes, a d’altres llibres i a les critiques sobre els diferents aspectes de l’obra de Ferrater.
    M’admira la feina feta i el rigor intel·lectual i ètic i estètic que transpua. Les meves paraules volen expressar justament això, admiració i respecte.

    Activo el Twitter i t’afegeixo als contactes. També allà hi trobo informació rellevant. Tota una troballa haver descobert el teu blog i la teva feina.
    Endavant.

  4. Contestant a l’Enric no m’he pogut estar de fer esment de la teva adient reflexió i d’associar-ho, això sí, a una època concreta.
    Sempre es poden fer conjectures, però en aquest cas concret, a mi em sembla que la referència que fas a Ferrater, en l’assaig de Foix (confesso no haver-ho llegit ni verificat) podria ser entesa com “donant per perduts” i irrecuperables els que sucumbien al dos elements declarats com al·lienants de la classe treballadora: el futbol i la televisió.
    Vull dir que podria no implicar necessàriament una contradicció amb la declaració de realisme i d’intel·ligibilitat feta per G.F., sinó la constatació que el poeta passa per un altre esquema de valors…allunyat de la classe de persones a qui es refereix.

    Aquesta altra referència que fas a Edgardo Dobry, que tampoc conec, demostra però que saps de què parles i que com l’Enric ets un crític acurat.
    Encantat de coneixer-te i agrait pel teu comentari. Fins aviat o fins quan vulguis.
    Perdona el retard, però darrerament he anat despistat. El tema dels “comentaris als blogs”, que m’ha valgut un valuós comentari de Sadurni Vergés, m’ha fet recordar que hi ha gent com jo que (prone to procrastination) tinc tendǹecia a anar postposant les respostes, de vegades acabo per oblidar-me’n!
    Gairebé imperdonable, però espero que tu m’ho perdonis.

  5. Sani, què et diré? Que me’n vaig també al Twitter a seguir-te recíprocament i al teu delicious a fer-hi el tafaner. No recordo el text a què al·ludeix PalumbusColumbus, amb la referència despectiva a la gent que mira el futbol o la televisió. M’agradaria localitzar-lo! La idea apareix, entre altres textos, a la cinquena conferència sobre Foix del llibre ‘Foix i el seu temps’, pàg. 87-89, un fragment que val la pena llegir. També hi ha una diatriba contra els periodisme que degrada la llengua a l’entrevista de Federico Campbell (Papers, cartes, paraules, pàg. 517). Per cert, fullejant un cop més aquest llibre, he anat a parar justament a les pàg. 504-5, el “Qüestionari sobre Josep Pla”. Ferrater respon que Pla “té una esbalaïdora capacitat d’atenció a la vida que l’envolta, i la seva prosa, per dir-ho així, no esguerra res que hagi arribat a captar.”.

    Edgardo Dobry va publicar un article, “Gabriel Ferrater i el ‘Poema inacabat’ ” –que no he llegit encara–, al número 2 de la revista Literatures (PDF: 141 pàg., de les quals corresponen a l’article de Dobry les pàg. 12-29): http://www.escriptors.com/files/literatures2.pdf.

Els comentaris estan tancats.