Educació. Decret d’autonomia de Centres. Punt de vista del sindicat ASPEPC-SPS

"Decret d'autonomia de centres"

He llegit amb consternació el full  informatiu ASPEPC-SPS  Nº 37, febrer de 2010,  editat i repartit als centres per part del sindicat ASPEPC-SPS.
El títol:   Decret d’autonomia de centres: o perquè el Departament ens obliga a anar a la vaga

Cal llegir-lo i rellegir-lo per entendre  i  fer-se una idea aproximada de la revolució que ens preparen des de les altes instàncies del Departament d’Educació. Decret pactat amb el Tripartit i l’oposició? Que els déus en agafin confessats!

L’anàlisi o punt de vista d’aquest sindicat posa de manifest tot un seguit de probables problemes que es plantejaran amb l’aplicació del Decret.

1. En relació amb l’AUTONOMIA PEDAGÒGICA.
Citem textualment l’opinió reflectida en el fulletó:

L’ARTICLE 14.2.   [es proposa la possibilitat de modificar] :

(…) la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos, l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de tasques al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar  i la formació del professorat (at. 14.2)

Els sindicats es pregunten “què significa això de ‘modificar els criteris d’assignació de tasques del professorat?” . Efectivament és una bona pregunta. Cal entendre que el Decret preveu o obre la possibilitat a que alguns professors s’encarreguin d’obrir,  tancar  i netejar els WCs dels alumnes?  D’obrir i tancar les portes dels Centres?  Substitueixin gentilment amb els membres del PAS i si s’escau realitzin tasques de neteja amb o sense  “Cillit Bang”?

En canvi no es pregunten  i m’ho pregunto jo què vol dir  això de “poder modificar la formació del professorat”.  Caldria entendre que es podrà obligar al professorat a formar-se en determinades matèries?  Com, quan, on, quant, perquè?

Més perles analítiques que citem textualment:

L’única referència a les especialitats docents en el Decret és per recordar la nosa que fan (…)
L’existència de les especialitats no deixa de ser, per als responsables del Departament, un obstacle consagrat però per la legislació vigent.

La LEC blinda els privilegis de l’escola concertada per dues vies: millorant el seu finançament  i mantenint els mecanismes de matriculació dels alumnes. Això és el que el Departament entén per política educativa progressista.

2. AUTONOMIA ORGANITZATIVA:

L’anàlisi del sindicat assenyala, entre d’altres punts negres del decret,   l’Article 44, que s’assembla molt a l’article 36 de la Trinca.  Auguro que si s’aplica tal qual, pot ser una font de greus conflictes, d’algun suïcidi i potser també d’algun assassinat. I millor que m’equivoqui.

(…) el director o directora del centre pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència , i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les. (Art. 44)

S’assenyalen també els problemes que es poden desprendre del sistema de provisió de plantilles i que fa referència a la capacitat dels directors per  “contractar” professorat  en funció de les seves necessitats, però també en funció de criteris subjectius  [amb risc d’incórrer en l’amiguisme i el nepotisme].

3. DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA.
ASPEPC-SPS entén que:

(…) La regulació de la incoació d’expedients a l’alumnat empitjora la normativa vigent           (ja clarament defectuosa), insistint però en la mateixa línia: del que es tracta és de fer   desistir a les direccions dels centres d’obrir expedients sigui quina sigui la conducta a  corregir.

La regulació de la incoació d’expedients a l’alumnat empitjora la normativa vigent (ja clarament defectuosa) insistint però en la mateixa línia: del que es tracta és de fer desistir a les direccions dels centres d’obrir expedients sigui quina sigui la conducta a corregir.

Aquesta normativa sembla no tenir altra finalitat  que blindar definitivament la impunitat  amb la qual una part molt considerable de l’alumnat impedeix constantment el treball del professorat i viola el dret a d’educació de la resta de noies i nois. (…)

No es podrà  “’expulsar”  ningú sigui quina sigui la gravetat de la falta o “delicte” sense el consentiment de la família.  Si la família no ho vol, el noi o la noia no podran ser expulsats del centre i tindran dret a ser al centre sense anar a la classe corresponent.

No esmenten un punt que jo em pregunto si el Decret en fa esment:  Què passa amb els alumnes reincidents  i multireincidents? Algú sap si el Decret respon a la pregunta?

4. AVALUACIÓ (DEL PROFESSORAT).
ASPEPC-SPS  manifesta  rebutjar

El model “comissarial” de premia la submissió a les direccions i els “resultats”. Els   futurs  “graus docents” que substituiran els actuals  “estadi de promoció” estaran , a  partir   d’ara, vinculats a l’assoliment dels “objectius” del pla de centre. Entre d’altres, el   nombre d’aprovats ! I els model ja existeix: els “plans de millora” que vinculen el   finançament dels centres als “resultats”.

5. GESTIÓ ECONÒMICA.
ASPEPC-SPS  es manifesta contrària a que no es financin amb suficiència tots els centres, i que el Departament  segueixi “seleccionant quins centres mereixen ser dotats i quin “ no tant”.

“En alguns centres hi ha diners que no saben com gastar mentre en d’altres es pagarà la  despesa ordinària amb els fons d’altres partides. En aquest aspecte com en d’altres,   “autonomia” significa només abandonament. I premia a la “fidelitat” ¡

**************

Tot aquest extens document, ple d’anàlisis i arguments raonables i intel·ligents acaba però amb una immensa  LLUFA incomprensible:

« Frustrada la via de la negociació per la total manca d’interès del departament          d’educació, ASPPEPC-SPS es veurà obligat a sumar-se a la convocatòria de vaga      subscrita amb la resta de sindicats amb representació, per tal de seguir defensant els       interessos del professorat de secundària i l’ensenyament públic d’aquest país ».

La pretesa   “total manca d’interès del Departament ”  no  pot ser mai excusa ni raó suficient per escatimar a tots els professorat i a la societat catalana  quins són els  plans alternatius  que els sindicats, cada un per seu compte o tots plegats (millor) consensuadament  proposen a la Conselleria d’Educació.

I a més, m’atreveixo a assegurar que una vaga d’un dia,  proposada per abans de vacances de Pasqua,  és un insult a la intel·ligència, i demostra una vegada més que els sindicats s’han convertit en unes maquinàries burocràtiques  quasi inútils, acomodades a desptaxos de disseny on es mira la caiguda de  la fulla i el rebrot dels arbres.

És a dir  que,  en comptes d’organitzar una gran guerra –justa i santa-  contra la Cort infidel del Departament d’Educació  que pretén  dur a terme una violació anal col·lectiva de proporcions nacionals,  tot el que se li acut a aquest sindicat és parar el cul, amb una mà abaixant-se els pantalons, i amb l’altra lliurant un xec al senyor Ernest Maragall equivalent al  sou del  dia de la vaga. Esperpèntic!

Patètic i incomprensible que  en ple 2010 els sindicats segueixin  aplicant  estratègies  masoquistes del segle XIX.  Diré més: és gairebé sospitós de complicitat !
Probablement els responsables del  Departament es nega a negociar amb els sindicats perquè sap molt bé que tota vaga inocua, l’únic que aconsegueix és aportar a les arques del Govern  centenars de milers d’euros pagats tontament pels ratolinets que es deixaran entabanar pels sindicats i aniran a la vaga tal com els ratolins seguien el flautista cap al pensyassegat.

Sembla com si els sindicats haguessin perdut tot el coratge o la capacitat organitzativa que se suposa  han d’haver après i acumulat amb 10.000 anys  d’experiència de l’home caçador, prescindissis de la sabiduria de L’Art de la Guerra de Sun–Tzu, i El Príncep de Maquiavel,  i dels  ensenyaments de la  revolució nordamericana i francesa, la Guerra del Francès a casa nostra,  Vietnam i les guerres de guerrilles…

O és covardia,  acomodació i resignació o una barreja de tot plegat!  Això sí, tot disfressat  d’indignació lleu que en cap cap crea el més mínim problema a ni al Departament ni al Govern, ni aconsegueix res,  com ho demostra el fet que  puguin seguir menystenint sistemàticament els sindicats o bé  tenir-los “recuperarts”, ben agafats per les parts sensibles.

Dubto que els sindicats ho desconeguin, i  em decanto per imaginar que es tracta  d’una posada en escena  patètica  que té per objectiu justificar “l’enfrontament” amb un document i amb una vaga que –ja ho saben-  serà seguida només per uns quants  professors  ingenus que caiguin en el parany.  És com dir que tot acaba en l’equivalent d’una visita al psicòleg o al psiquiatre per  deixar “esbravar”  el personal  bé sigui al carrer o bé tancat a casa, això sí,  pagant  la visita a preu del sou d’un dia de feina.
No només és del tot  ridícul i inútil, sinó que també té un punt d’engany col·lectiu per part dels sindicats i d’ imbecil·litat i masoquisme  col·lectius per part de les víctimes.

1. M’hauria agradat  veure com tots els sindicats apel·laven a la participació activa de tot el professorat en una reacció que  es manifestés  a les poblacions, davant dels ajuntaments, als mitjans de comunicació tradicionsl i als nous media de xarxes socials els seus testimonis, les seves queixes i les seves propostes.

2. M’hauria agradat  veure que es proposaven mesures “dures” que afectessin el funcionament dels centres  i  que impliquessin les notes,  les classes i la reacció de les famílies.  Estratègies que demostrin intel·ligència, valentia i obstinació  per aconseguir impedir que s’apliqui aquest  Decret en els termes actuals.

3. M’hauria agradat  llegir en un full  les  5, 10, 25  o o 50  propostes concretes d’aquest sindicat i  també les pròpies de cada un dels altres  sindicats  presentades  contra punts concrets  del  esborrany de Decret d’autonomia que ens estan a punt d’aplicar.

4. M’hauria agradat que, ni que fos simbòlicament,   es presentés una denúncia a un Tribunal Internacional per estafa,  frau i prevaricació contra els màxims responsables del Deptarmtament d’Educació, acusant-los del desgavell  nou que comportarà –i el que seguirà mantenint-  l’aplicació d’aquest decret en matèria de disciplina i convivència, que és tant com dir  que  seguirà impedint  qualsevol esperança de millora de la  qualitat i  excel·lenència en l’educació de l’educació pública.

No hi ha NI propostes ccncretes NI denúncies clares. Només anàlisis i constatacions. Una vegada més la  pandèmia de la síndrome  NO PROPOSEM  RES aflora allà  on més falta faria  la presència de propostes concretes, consensuades pel conjunt dels sindicats que fan la convocatòria de vaga !

5. La meva darrera proposta és que Sindicats i Professors  s’ho pensin dues vegades i mirin de veure si encara són a temps per canviar  d’estratègia i d’actitud davant aquesta crisi greu que ens amenaça.

Contra aquesta pesta,  a mi només em resta desitjar que els déus hi facin més que nosaltres.

******************************