Postcomentari: Comentaris als blogs

Referència

Blog:    Saragatona
Post:    circuit obert
Autor : Pere (MA)

___________________

Hola Pere (MA),
Et deixo aquí el comentari que volia penjar ahir per aquest post/apunt però que no vaig escriure.

També el que anava a escriure avui per al post sense comentaris“, però que no m’ho deixa fer perquè juganerament tu has desactivat l’opció d’escriure’n i penjar-los-hi😉

Començo pel final.

Crec que gairebé has exhaurit totes les opcions possibles, però resulta que buscant, buscant, sempre en surt alguna més. Això tu ja ho saps, i no m’estranyaria que no haguessis afinat més com a estratègia per fer-nos escriure comentaris que matisin el que has dit o afegeixin alguna cosa del que t’has deixat ;-)))

A mi se m’acut que una altra raó versemblant podria ser el fet de voler defensar-se d’hipotètics atacs exteriors.

Fora el cas d’algun blogaire agressiu o agosarat que, en expressar-se de manera poc políticament correcta, no vol ni tan sols haver de llegir i rebutjar els comentaris que el servidor li sotmeti a aprovació.

Per altra banda, dins de supèrbia i sinònims, tu en proposes dos (orgull i suficiència), s’hi pot incloure també el menyspreu per les opinions dels altres, tendint a identificar les opinions alienes amb misèria mental que podria embrutar-li el blog i fer-li perdre “categoria”: “No perdré pas el meu temps valuosíssim llegint collonades vinguin d’on vinguin, i encara menys contestant-les.” ve a pensar el capacomentaris.

Per aquí aniria el matís: Por de barrejar-se amb la classe obrera escriptòrica, i por a perdre
l'”status “.

Si jo m’atrevís a fer-ho, -que no m’hi atreviré pas- fora encara per una raó especial: fóra degut a una reacció provocada per una barreja de malícia, ràbia, impotència i/o furor de veure que, a sobre de les poques visites que reb el meu blog, gairebé mai ningú no m’hi deixa cap comentari!  T’imagines el que costa d’assumir, això?  Més ben dit: ho assumeixes, però no t’hi acostumes!🙂
Que ningú no et digui ni ase ni bèstia, el càstig de la indiferència és un dels pitjor dels càstigs que es pot inflingir a un blogaire…

Productor com sóc de rabassudes idees creatives, se m’acut proposar una nova feina que encara no existeix com a tal: un blog SOS d’ajuda “in extremis” al blogaire deprimit per manca de comentaris al seu blog i, per tant, a punt de patir un atac de nervis o riscos més greus.

Això podria donar feina “especialitzada” a dues o tres persones amb capacitats lingüístiques i empàtiques suficients per comentar a dojo i sobre el tema que fos. Missió: impedir suïcidis i depressions profundes.

Ves per on, al final de camí, podria resultar que el “desgraciat blogaire” que té desactivats els comentaris i el “desgraciat blogaire” que no aconsegueix provocar-ne mai cap… com tots els extrems, acaben tocant-se. Es poden ben bé donar la mà i exclamar tal com feia la rabosa  “de comentaris no en vull, que encara són verds pel meu paladar”.

Conseqüent amb tot el que precedeix, hauria de proposar-vos un “meme comentarístic “ de dificultat mitjana-alta en tres preguntes, demanant:

1. Exposeu raons per les quals mai no deixaríeu un comentari a un post…

Mai no deixaria un comentari a un post …
2. Continueu la frase : Un comentari és com…

3. Justifiqueu o no la desactivació de comentaris: Un blog amb els comentaris desactivats…

Au, esbraveu-vos, que és cosa sana !

Però no m’ho contesteu a mi, no fos cas que em provoquessiu un atac de cor per la sorpresa de rebre de sobte una allau de comentaris,  o una depre de cavall provocada pel feedback rebut i en qualsevol dels dos casos hagués de recórrer de veritat a alguns serveis SOS de la Gencat.

Prefereixo consolar-me pensant que la manca de comentaris al meu blog és només provisional. Que en el millor dels casos, potser és que els temes que m’interessen a mi no interessen ningú més (ves que hi farem!), o en el pitjor dels casos, que el meu estil i tarannà actuen com un repel·lent de gran intensitat (i…ves que hi farem!). Sigui com sigui, ja vindran posts millors i potser fins i tot algun comentari.

Si accepteu de memar el meme que proposo, pengeu-ho a can Saragatona, que és com dir en terreny celestial.

________________________

Enllaços

2/10. Metablogositats. No comentaris, no blog 28.01.08

3 thoughts on “Postcomentari: Comentaris als blogs

  1. Hola Sani, vaig llegir l’apunt de can Saragatona i també aquest teu. Penso que hi ha una cosa pitjor que no permetre que et deixin comentaris, i és permetre’ls però llavors ignorar-los, és a dir, no contestar-los mai. És com dir: “he creat la meva obra i ara deixo que la humanitat m’elogïi una miqueta, però no em dignaré pas a baixar de la torre i demostrar que estic agraït pel fet que la gent em comenti”. Això és el pitjor, tot i que evidentment és legítim. El blòguer es pot sentir ignorat si no el comenten, però el comentarista també es pot ofendre si l’ignoren. En fi, que passis un excel·lent cap de setmana!

    Salutacions,
    S.

  2. Hola Sadurní,

    T’he de dir que sí a tot el que apuntes. I et confesso que és un aspecte en el que hi he pensat poc fins ara.
    Em fas pensar que aquest podria ser un dels meus defectes, tot i que en el meu cas, si algun comentari no he comentat segurament és més degut a l’oblit, l’insconsciència o allò de deixar per després el que cal fer com més aviat millor…(en diuen procrastinació!, d’aquesta “malaltia”)
    que altres raons més censurables.
    Si mai em passés amb un comentari teu, no dubtis a escriure’m per recordar-m’ho! Lluny de mi el menor grau de “m’as-tu-vu-isme”, creu-me!
    No crec que hi hagi gaire blogaires amb el perfil que tu proposes. Aquest, si n’hi ha, són “mala gent”, de la mateixa calanya que els blogaires capacomentaris. Amdós mereixen totes les penes de l’infern: el silenci dels altres blogaires.
    Gràcies per escriure.

    Sani

  3. Fa molt pocs dies que m’he adonat que, com a mínim per aquesta plantilla de WordPress, per fi, ens deixen editar els comentaris!
    Mentre que Blogger encara ara només deixa esborrar el comentari sencer i penjar-ne un altre, WordPress ja permet editar els comentaris propis i fins i tots els comentaris aliens deixats en el nostre blog.
    Aquesta era una vella aspiració que jo tenia i que havia reclamat ben expressament. Han tardat molts anys a implementar-ho!

    Ara ja només falta que acabin de posar-se d’acord Blogger i WordPress i que, per defecte, cadascú pugui editar els propis comentaris deixats en blogs aliens en qualsevol de les dues grans plataformes de blogs.
    Segurament, per garantir els drets de l’autor de cada post, es deuen a haver de fer un munt de filigranes en els codis dels blogs, però segur que és possible, tant si es tracta de comentaris en un blog de Blogger com si es tracta d’un blog de WordPress.

    Amb aquesta implementació, ja no hi hauria lloc per a les errades en cap idioma , atès que cadascú serà llavors responsable de les poques o moltes errades que quedin en els comentaris deixats en els blogs aliens.

    Quan això sigui possible, aviseu-me que aniré a demanar que facin tocar les campanes de la Geltrú.

Els comentaris estan tancats.