Postcomentari: ETA i França. Comença una nova etapa?

En el seu blog, Francesc Puigcarbó escrivia l’entrada següent:

ESTEM EN PERILL I ENVOLTATS D’IDIOTES
CONFONEN BOMBERS CATALANS AMB ETARRES.- Hi ha noticies que demostren que els qui se suposa que vetllen per la nostra seguretat són idiotes, concretament idiotes professionals, que posen en perill sovint com en aquest cas dels bombers catalans, la seguretat o fins i tot la vida de persones innocents, i no és la primera vegada que passa, només cal recordar el cas a Gran Bretanya de Jean Charles de Menezes, víctima mortal de un error policial a Londres en el 2005, o en un altre nivell inferior aquesta setmana a la noia Filipina empresonada a Austràlia que només duia te al seu equipatge.
(Post sencer +++)

Li he deixat el comentari  que fa així:

Sani Girona Roig on 20 marzo, 2010 dijo…
Com que tu sempre vas per davant de tots nosaltres en temes d’actualitat, ja m’estalvio de reflexionar sobre aquest tema.
Només afegeixo que cal donar les gràcies a Murphy que per una vegada – que no es costum- s’hagi equivocat i que vagin adonar-se’n abans de disparar.
No em vull pas imaginar què hauria passat si per allò dels nervis s’hagués disparat “per error” una pistola francesa després que el video aparegués a la televisió francesa…i algú hagués matat un bomber català de vacances!

Uf, el que hagués pogut passar!

Però això no treu que el tema, “la lluna” de la dita xinesa, em temo que sigui un altre.
El fet que hi hagués tants presumptes membres d’ETA (?) robant cotxes i enfrontant-se amb la policia francesa indica que alguna cosa grossa està passant i que potser sí que la mort d’aquest gendarme francès marcarà un abans i un després, un salt qualitatiu en l’enfrontament del govern francès amb l’actual ETA. És un fet que be podria menar a la desaparició de l’organització en molts pocs anys.
Per a la mentalitat catalana, em sembla, -no m’atreveixo a parlar en nom de ningú que no sigui jo mateix- la lluita actual ETA, amb guerra declarada als governs democràtics, i el sofriment dels presoners i les seves famílies… ja fa temps que no s’ho val.
Va perdre la justificació (que hagués pogut tenir) després del 23F del 1981 si no l’havia perdut ja en el moment en que Espanya es va constituir com a estat democràtic.
Hi ha un punt que és fonamental: cal estar sempre al costat que defensa de la vida per sobre de les ideologies que preconitzin que hi ha ideals que estan per sobre de la vida de les persones.

Em pregunto ara més que mai si no és hora que l’esquerra nacionalista basca clavi un cop de puny sobre la taula i digui “prou”?

____________________________