Mà dura contra la corrupció política i els seus còmplices civils.

Ahir dimarts les ràdios anaven plenes de les reaccions d’uns i altres sobre l’aixecament del secret de sumari del cas Gürtel.

No vaig retenir  quin jutge ha guanyat bona part del protagonisme  mediàtic verbalitzant que cal evitar que la corrupció sigui tan generalitzada i tan profunda a base d’incrementar les penes contra els criminals, que ara mateix són ridícules i motiu d’escarni.

Això no és novetat atès que arreu del món i en tots els ordres de la vida arreu de la ciutat plànetària global s’alcen veus que reclamen més mà dura, més força i més càstig contra el delicte, el crim, la corrupció…perqwuè les coses funcionin mínimament bé.

Ho feia l’alcadesa de Salt implorant que els jutges tinguessin en compte que no es podia deixar sense càstig la delinqüència multireïncident, perquè creava alarma (a més d’indignació, ira, odi, ganes de linxar) social.
Ho intenten fer les policies americana i mexicana contra els càrtels que assassinen centenars (o milers) de persones a algunes zones de Mèxic.
Ho promet fer en Sarkozy contra el terrorisme d’ETA a França i en Medvedev contra el terrorisme islamista a Rússia.

La llista és llarga i variada i afecta tots els àmbits de la vida. Tan llarga és que no l’enllestiríem en dies. Però podem fer drecera:

Hi ha un tipus de corrupció o criminalitat  que és particularment perversa: és  el robatori, l’estafa, el malbaratament dels diners públics fet per responsables polítics amb la complicitat de criminals estrictament civils que confonen “negocis”  amb   delictes a gran escala.

Doncs bé, cal que alguns partits polítics -bé sigui a nivell nacional com a nivell europeu- que vulguin demostrar que realment tenen i pensen continuar tenint les mans netes propugnin un codi ètic que  consideri que les penes que s’hagin d’imposar als polítis corruptes i els seus cómplices  es tripliquin, quadrupliquin o quintupliquin, i que s’embarguin les propietats dels criminals una vegada hagin deixat de ser pesumptes per ser condemnats en ferm.

Que el fet de ser representants públics sigui  considerat un agreujant de màxima magnitud en el cas de  delictes contra la comunitat: estafes, falsificacions, robatoris, malversacions, prevaricacions,  etc…
Es tractaria de repetir i aplicar  amb la màxima contundència la màxima següent:  Criminals contra la ciutadania, renuncieu a qualsevol esperança de gaudir algun dia del fruit del vostre crim.

No sé fins on arriba la compulsivitat delictiva de determinades persones, com Fèlix Millet i els seus còmplices,   Jaume Mates i els seus còmplices , i ara  Correa i els seus còmplices  i els centenars de persones que forçosament han participat en les trames de corrupció. Però potser s’haurien aturat  una mica  en els seu comportament delictiu si algú els hagés recordat que el tipus de delicte que estaven persistint a cometre els portaria a la presó a perpetuïtat i els seus bens robats a la comunitat serien embargats completament per més trampes  legals i il·legals que s’haguéssin inventat.

A hores d’ara gairebé ningú no entén que aquests personatges encara no siguin a la presó i  més de mil ciutadans temen que, com va passar amb Augusto Pinochet, algú trobi alguna argúcia legal o pseudolegal per aconseguir  evitar l’acció de  la Justícia amb J majúscula.

Els alts càrrecs del Partit Presumpte ja es poden anar escarrassant parlant de la presumció d’innocència… fan pitjor que pena, fan fàstic a la oïda i a la intel·ligència de la ciutadania que veu explotar  en tota la seva cruesa i putrefacció casos de  profunda corrupció just en el moment més àlgid d’una crisi econòmica que afecta milions de persones.

El patètic “codi ètic” del PP, què aporta realment a l’estratègia de la lluita contra la corrupció, en un anys alectoral,  a banda de voler enganyar a quants més imbècils que se l’empassin millor? Es creïble a hores d’ara  quan queden meridianament clares les amistats perilloses dels uns amb els altres,  els silencis  que  són sinònims de complicititats i les  les complicitats manifestes…?
Hi trobareu una sola línia que exigeixi l’increment de penes contra els càrrecs electes corruptes?

Caldrà veure qui serà el primer que s’atrevirà a llençar la primera pedra exigint l’enduriment de les penes contra el crim i la corrupció. Els ho tindrem en compte a l’hora de votar. Penso que si un grup de persones va ser capaç de portar centenars de milers de signatures perquè el Parlament de Catalunya debatés sobre les curses de braus, amb molta més raó hauríem de ser capaços d’exigir que es posi fi a l’escarni  generalitzat que suposen aquest escàndols de corrupció de magnituds nacionals.

_______________________________________

Enllaços

El País. Los escándalos que afectan al PP. Un aluvión de pruebas acorrala a Bárcenas en el ‘caso Gürtel’. El ex tesorero del PP, implicado en el cobro de 1,3 millones de euros.- El juez incluye en el sumario evidencias de la financiación ilegal del PP de Valencia.- El Gobierno de Aguirre vulneró todas las normas de contratación a favor de Correa

Diario de Navarra. El sumario del “caso Gürtel” sale a la luz

La Opinión de Granada.  Se levanta el sumario del caso Gürtel

Vilaweb. El sumari del cas Gürtel inclou proves de finançament il·legal del PP valencià

El País. Juan José Millás . Que le den

El Mundo. La rama valenciana del caso Gürtel, paso a paso

El Periódico. El Sumari que amenaça el PP. Gürtel, el principi del final

Francina Armengol  acusa Jaume Matas  (video)
(…)

_____________________________

One thought on “Mà dura contra la corrupció política i els seus còmplices civils.

Els comentaris estan tancats.