Reciclem-ho tot? 50 coses que es poden reutilitzar…

Amb el títol : 50 Things you can Reuse hi ha un col·lectiu ecologista que ens convida a reciclar-ho gairebé tot.

50 ways to reuse simple household things

Llavors i pinyols de pomes, taronges i mandarines, llimones, melons i síndries, olives, prunes, peres i préssecs  i fins  i tot  potser també d’advocats i mangos… a plantar-los als testos o torretes del balcó o la terrassa , al jardinet o a l’hortet, qui en tingui, és clar!

Mantes i tovalloles? A les gosseres sempre en fan falta.

Que encara no teniu l’excel·lent Nespresso antiecològic i feu servir  el “quiero però no puedo” Senseo, o cafè molt  per a Melitta o per a cafetera de  tota la vida  en paquets de quart de quilo? Molt bé. Res de llençar el  marro!  Quilos i quilos de marro es poden reutilitzar per a reomplir  testos o torretes. Les plantes es tornen boiges de gust i creixen felices i sanes, o això dieuen alguns.

Ens donen  un munt d’idees per reciclar els tubs de cartró dels rotllos de paper higiènic una vegada s’ha acabat el paper. Bé, a més de somriure, clavem-hi una ullada, no se sap mai què en podem treure.

La llista, fins a cinquanta ítems, sembla encara més llarga del que ja és: diaris, llibres, llàpissos i bolígrafs, alfombres velles i paper pintant, paper de regal i l’aigua de la piscina. Tot es pot aprofitar  i reutilitzar. Res de llençar pa sec: tot per als ocells. Res de llençar bambes: la marca Nike les recicla per tornar-ne a fer negoci. Abans de llençar cap aparell vell, cop de subhasta eBay. I si fins i tot l’eBay falla, hi ha botigues de troc, brocanters i drapaires.

S’ha de tenir una certa capacitat creativa per imaginar transformar un vell teclat d’ordinador en una petita plantació, però la veritat és que quan comencen a créixer els brots enmig de les tecles, fa patxoca de veritat, oi?

Ens expliquen com fer servir tant els tubs de pasta dentífrica com els raspalls de dents ja gastats, si no sapiguessim què fer-ne! Res de llençar CDs ni DVDs, és clar! La llista d’utilitats possibles per a aquestes andròmines és mes llarga del que pot semblar a simple vista.

Bé, ells acaben els consells explicant-nos com reciclar un matalàs que ja ha fet el fet, però tot i així, segur que tots nosaltres tenim per casa alguna cosa que no surt a cap llista i de la qual en en voldríem desfer…
Com que portar-ho la deixalleria, als Encants o al mercat de Sant Antoni sempre hi serem a temps,  se m’acut, per  “tancar el cercle”, que podem escriure un missatge a algun servei de medi ambient  1* , 2* o 3* demanant  que  ens suggereixin reutilitzacions possibles.  Això o, més romànticament, com si es tractés d’un missatge en una ampolla, en comptes de  llençar-ho al mar, escriure-ho en un blog,  enviar-ho a la blogosfera i esperar que algú contesti en un comentari…

L’altre dia viag passar per davant de la botiga Antany (carrer Major 61  de Vilanova i la Geltrú) on durant molts anys hi han venut peces d’artesania popular de ceràmica i vidre, i hi vaig entrar.  Ara l’han reconvertit també en una mena de botiga de brocanteria i antiguitats, que amb molt de tacte  ells anomenen  “artesania popular i objectes retrobats”. Comença a ser un petit museu digne de visitar. Em vaig interessar per dos plats penjats a la paret, més polsosos del compte  i va resultar que el preu encara estava posat en antigues pessetes, però valien la morterada de 9.500 cada un!  Jo els volia reciclar penjant-los a casa meva, però hauran d’esperar una mica més…
Li vaig dir a la Ma del Àngels que -sense prometre-li res- potser li duria un centenar de cintes VHS gravades, amb programes en anglès, que em va passar un amic del Yorkshire que no es va atrevir a llençar-les. A mi no se m’ha acudit encara què fer-ne a banda de mirar de donar-les a algú que les pogués aprofitar. Però ca, em miren displicents o malfiats com si els volgués estafar, com si els insultés una mica. Cintes de VHS? No gràcies.  Bé, ara ho sé: acabaran a l’Antany, on podran gaudir d’una tercera o quarta oportunitat.

Recordo encara amb un somriure als llavis el molt que em va sorprendre, fa més de 30 anys, en la meva primera visita a Londres, veure un munt de botigues on venien roba de segona mà!  Si de cas, nosaltres havíem anat amb pantalons rosegats o de parents, però de segona ma?:  Impensable.  Bé  després ja ha plogut molt  i  ja ens hem adonat que arreu del món es recicla i encara es recicla poc.
Reutilitzar  sempre que sigui possible és millor encara que reciclar llençant-ho definiticament  a les escobraries o a la deixalleria. Així és doncs com entre  uns i altres tots acabem tenint més de  ecologistes que de “Terminators“, i em sembla bé que sigui així, després d’una època de vaques grasses on hem malgastat i fet malvé més del compte. I per anar bé, em sembla que cal passar aquesta mentalitat a les escoles perquè la desenvolupin de la millor manra possible i,  així, la raça dels Reciclators se segueixi reproduint unes quantes dècades més…

_________________________