Postcomentari: Noves tecnologies i ensenyament (o educació)

Al blog de temàtica educativa Deseducativos, Gregorio Luri, va penjar-hi un post titulat justament així: “Las Nuevas tecnologías y la enseñanza”.
Les seves conclusions, resumides en 11 punts, van motivar-me per redactar un comentari al seu post i, després, la intervenció d’un amic meu, me n’ha motivat un altre.
L’interès del tema ha provocat també en d’altres lectors, segurament profesionals de l’educació en la seva majoria, una quizena de comentaris, però és probable que n’aporti encara uns quants més. Paga la pena llegir-los.

És per tot això que no m’estic d’afegir aquí, a casa meva, un enllaç a aquell interessant post per donar-li una mica més de publicitat i per animar a més blogaires a participar activament en el debat.

Només se m’acut afegir un punt que em sembla extremadament important: se’m fa estrany que al 2010, quize anys després de l’arrivada d’Internet als centres educatius, encara estem a aquest punt del debat, és a dir, parlant de generalitats que nomes van en el sentit d’apel·lar al sentit comú i que es mantenen en el nivell de banalitats:

-No cal esperar que les eines ho rosolguin tot.
-Les TIC son eines i no objectius en sí mateixos.
-Sense guix no es pot escriure al la pissarra. Sense electricitat i sense connexió, els ordinadors no funcionen!
-És un error voler substitutir absolutament i de cop llibres, llibretes, paper, llapis i bolígraf…
-També és un error… oposar-se sistemàticament a les innovacions tecnològiques en educació, posant sempre i exclusivament l’accent en les dificultats i problemes que porten inclosos però ignorant absolutament els avantatges que aporten.
Etc..

A hores d’ara  ¿no tocaria ja debatre sobre tècniques, estrategies  i activitats educatives vàlides i de rendiment contrastat… en un alt grau de concreció dels temes?
Veig que, malhauradament, estem molt lluny de ser ja en aquest estadi i em preocupa constatar com n’és de difícil avançar  i com n’és de fàcil i estèril mantenir la discussió al nivell de si són “Chihuahues o Yorkshires”.

Esperem que entre trots siguem capaços d’avançar una mica en el debat i passar a estadis més interessants i útils per a la majoria.  Cal que tothom assumeixi que només es pot avançar aportant reflexions i testimonis que vagin acompanyats de propostes petites o grans, factibles o utòpiques, però encaminades a renovar i millorar la situació actual.

Comentari 1

Sani Girona, en 27 Abril 2010 a 8:04 Dijo:
“Sólo” [siempre y en todas partes] falta el punto doce:
PROPUESTAS DE ACTUACIÓN Y/O CAMBIO.
Qué propones hacer o qué propones evitar.
Falta alguna propuesta en relación con por lo menos uno de los 11 puntos que citas, ¿No?   [comentari 1 sencer +++ ]

Comentari 2

Sani Girona, en 28 Abril 2010 a 14:46 Dijo:
Me temo, Juan, y mejor que me equivoque, que pides un imposible.
En esto, justamente consistiría la revolución: conseguir que de modo normal y de manera general, un gran número de profesores contaran sus experiencias educativas de clase para que sirvieran de referencia o de modelo a otros profesores.
Y no necesariamente con TIC, sino todo tipo de iniciativas educativas válidas por motivantes y por rendir resultados satisfactorios. [comentari 2 sencer +++ ]

_______________________________________

Enllaços

2 thoughts on “Postcomentari: Noves tecnologies i ensenyament (o educació)

  1. Vaja, per una vegada m’he avançat en alguna cosa? No ho crec.
    Digues, digues, que tu tens molt per dir. Per què te n’estàs?
    Francament, m’agradaria trobar més gent que es posés al costat dels que fem campanya per exigir urbi, orbi et semper idees, propostes, iniciatives…
    Guerra a les constatacions i les queixes estèrils! ;o)
    Però…saps què t’he de confessar amb la boca petita? Que m’he començat a perdre joventut.

    Algú va dir una cosa semblant a això
    “Si no pots vèncer l’enemic, uneix-t’hi…o, alternativament, fuig-ne ben lluny, si pots”

    Des de fa uns mesos, he començat a pensar en prejubilacions i en jubilacions que és l’equivalent a somiar en fugir ben lluny del vaixell que “comença” a enfonsar-se una mica més encara (vull dir enfonsar-se encara més de l’enfonsament crònic que ja patia).
    És greu doctor?

Els comentaris estan tancats.