Projecte PUNTAL: un projecte educatiu innovador i modèlic

Vaig llegir amb emoció i sorpresa un article publicat pel diari Regió7 del diumenge 25 d’abril de 2010. Societat, pàgina 4.

Exprofessionals del món educatiu donen un cop de mà a alumnes amb dificultats d’aprenentatge

«Em vaig jubilar, tenia il·lusió per continuar ensenyant i sabia que encara hi havia gent que em necessitava». Alba Baltiérrez és exprofessora. Conjuntament amb Dolors Llobet, Montse Perramón i Agnès Torras van iniciar el curs passat Puntal, un projecte d’assessorament i orientació d’aquells infants i adolescents que es troben en situació de greu desavantatge social i escolar.

“EVITAR EL FRACÀS ESCOLAR. Exprofessionals del món educatiu donen un cop de mà a alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

Exprofessors i alumnes de cicles formatius fan repàs en vuit centres educatius de la capital del Bages.”

Un total de 116 estudiants de la capital de Bages s’estan beneficiant del projecte PUNTAL, una inciativa engegada per extreballadors voluntaris de l’àmbit educatiu que, conjuntament amb alumnes de btxillerat i cicles formatius de grau superior en pràctiques, ofereixen assessorament i orientació per superar les dificultats en l’aprenentatge i evitar el fracàs escolar i l’exclusió social.

Puntal, que té la col·laboració de la Fundació Lacetània, la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Manresa i el departament d’Educació de la Generalitat, es va iniciar l’any passat a l’Institut Lacetània i el CEIP La Renaixença, entre el mesos de febrer i juny.
(…)

El projecte va adreçat a alumnes d’entre 6 i 14 anys, encara que en alguns casos es du a terme a l’educació infantil.

Tal com ells manifesten, alguns professors ja jubilats necessiten seguir sent ensenyants i educadors i alguns dels més joves, en un gest de generositat que cal valorar adequadament, estan disposats a sacrificar part del seu temps de lleure per ajudar d’altres joves amb necessitats educatives.

Toni Berenguer, que té alumnes de secundària, recorda que “amb els més grans, la relació és diferent i costa més motivar-los”.

Aina Castro, alumna de Batxillerat en pràctiques diu “ens convertim en models per a ells”.

A mi m’agradaria que algú en fes un seguiment de proximitat, un “making of” del projecte per aconseguir tenir un testimoni  de primera magnitud a l’hora d’avaluar més tard, quan toqui, el conjunt de resultats, que jo no dubto que seran globalment molt positius.

Evidentement, de seguida es comencen a plantejar tot un munt de preguntes, de les quals només coneixem el QUI o el ON.  Falta el  QUAN  i el QUANT, però sobre tot també el QUÈ I EL COM,  Tanmateix no són preguntes a les que no poguem enfrontar tots junts,  formant equips potents com ho fan els membres de Puntal, per donar-hi una reposta concreta i eficaç.

L’article del diari Regió 7 es complementa amb la reproducció de dues entrevistes: una amb  Antònia Visiedo, mestra d’educació infantil durant 37 anys i ara jubilada, i una altra amb dos estudiants de segon de batxillerat: Blanca Cano i Arnau Simon, en règim de pràctiques al projecte Puntal.

Amb els elevats percentatges de fracàs escolar existents al país des de la anys, el nombre creixent de jubilts i prejubiltas  i  el gran nombre de persones aturades … se’m fa estrany que hi hagi hagut  tan poques iniciatives , -per no dic cap-, que potenciïn la interacció d’aquest tres grans grups de persones.

De projectes com Puntal, penso que se’n deuen poder crear d’altres amb lleugeres variacions que incloguin joves universitaris a l’atur,  persones amb plenes facultats professionals però provisionalment a l’atur,  persones jubilades que exprofessional educatius o no, que estiguin disposats a ensenyar  les bases d’alguns de les moltes professions existents a joves en situació de fracàs escolar i risc d’exclusiósocial.

Per això crec que és molt important fixar les bases necessàries perquè aquest nous tipus d’ensenyament i educació sigui realment eficaç i no fracassi per manca de normes clares, de referents i d’objectius clars, de materials de base que es vagin creant i dels quals se n’avalui el grau d’eficàcia  a l’hora d’aplicar-ho sobre aquells alumnes que no tenen assolida la base que els hauria de permetre, ja fora d’edat, de poder tornar a començar i recuperar el temps perdut fora de l’aula de la que es van escapar.

Aquí és on voldria veure col·laborar experts psicòlegs, experts psiquiatres i experts pedagogs de veritat que aportin estudis de casos,  documentació precisa i acurada,  propostes concretes. curriculums muntats sobre competències bàsiques clares…

Aquí és on voldria veure  la col·laboració de tants i tants pseudoexperts en educació que en realitat només especulen en l’abstracció i amb un discurs destinat sovint  a la minoria dels excel·lents,  lluny del gran problema real que són les immenses masses de  “joves fracassats escolars”.

Bé, si hi ha un aspecte que m’emociona particularment és veure gent que des de la generositat absoluta afronta els problemes reals sense por ni vergonya,  demostrant que aquesta virtud pot aconseguir transformar en possibles algunes  situacions declarades  impossibles.

És per això que cal parar la màxima atencióa la seva tasca, donar-los  la màxima ajuda i la màxima difusió per part de tothom, per tal que aquest projecte PUNTAL sigui un gran èxit en tots els sentits i serveixi de model per a projectes similars en d’altres comarques i municipis grans o petits, arreu de Catalunya i més enllà.

________________________

Enllaços

2 thoughts on “Projecte PUNTAL: un projecte educatiu innovador i modèlic

  1. Está bien ayudar a inmigrantes, adoptados y otros colectivos necesitados de atención personalizada y muy escasamente atendidos en la escuela pública actual.

    Pero si el entorno y su “tribu” les hacen pasar de la cultura no valorándola en absoluto poco se puede hacer.

    Hay que añadir también que en el caso de colectivos como los adoptados de internacional , se necesita gente formada y preparada para ayudarlos pues , además de buena intención hay que saber hacerlo…

  2. Gracias por tu comentario Delia.

    Lamento decirte que no comparto contigo algunos de los “a prioris” que fundan tu argumentación.
    Para empezar, me resulta curioso que establezcas la categoría de jóvenes “adoptados” y la de “inmigrantes” y “otros colectivos” como entidades homogéneas válidas.
    ¿No te parece que los chicos y chicas marroquíes poco o nada tienen que ver con los chicos y chicas rumanos o chinos?
    No sé si eso nos llevaría a establecer otras categorías como las de los “nativos”, los “monoparentales”, los “hijos de padres divorciados,”, los “hijos de familias recompuestas”, etc… Te animo a que precises qué otras categorías o colectivos necesitados de atención establecerías tu.

    En segundo lugar, cuando dices “Pero si el entorno y su “tribu” les hacen pasar de la cultura no valorándola en absoluto poco se puede hacer”,
    creo que vale la pena incidir sobre este aspecto. No sé si te refieres a la existencia de bandas o grupos más o menos homogéneos de inmigrantes de paises magrebíes o sudamericanos, de chinos o de países del este europeo… En todo caso, no creo que ninguno de estos grupos desdeñe “la cultura”. No soy especialista pero tengo una edad y lo que me parece es que los grupos, bandas o tribus de jóvenes , han existido siempre y han ido creando siempre sus propias reglas culturales, paralelas a la cultura en vigor en cada época.
    Lo que pasa es que, fruto del fracaso escolar, más de un joven se refugia en la banda o el grupo para sobrellevar sus problemas escolares y sociales.

    En realidad, lo que la escuela pública no atiende suficientemente es al grupo de jóvenes que no sigue el ritmo general del curso, pertenezca a la categoría que sea. Y si no se aplican mecanismos de corrección para recuperar al máximo número de ellos, el hecho de no seguir en un curso les impide completamente poder seguir en los cursos sucesivos, y es este hecho lo que determina el fracaso escolar.

    Creo que se necesitaría establecer un sistema paralelo y de máximo rendimiento que “recuperara” o intentara recuperar mínimamente a los jóvenes que se caen el tranvía (por muy diversas razones). La recuperación en positivo de los jóvenes con problemas, pasa también creo por la diversificación curricular y por el establecimiento de actividades de formación alternativas. Y conste que doy por sobreentendido que hay algnos casos de muy difícil o imposible recuperación.

    Y lo difícil es crear y gestionar bien ese sistema que, por desgracia resulta caro y difícil integración en la estructura educativa en vigor.

    Aquí es donde haría falta poner sobre la mesa toda la información de lo que se aplica en otros países: tenemos como mínimo 27 países de la Unión europea con quien intercambiar información al respecto.

    En el marco de los grandes cambios que va a imponer la crisis, pienso que se hace necesario crear un espacio semanal sobre EDUCACIÓN en todas las televisiones públicas . Eso ayudaría devolver a la Educación el honor y la importacia que merece y contribuiría a mejorar el nivel del país. Seguramente podríamos todos aprender entonces qué estrategias se aplican en los diversos países Europeos para recuperar a los alumnos con problemas de fracaso escolar.

    Sé que es utópico pretender que apliquen ideas razonabes y necesarias …pero en eso estamos.

    ____________________________________

Els comentaris estan tancats.