Idees contra la crisi. Impost ISF.

Idees: en plural, que fa més efecte. I m’afanyo a dir que les dues són extremes, com són sovint les bones idees. Factibles? Ja no ho sé.  On són ara que els necessitem tants i tants economistes, enginyers, advocats i sociòlegs i periodistes… Per què s’amaguen sota les pedres o sota una espessa capa de covardia?

La idea principal ve de França, i concretament d’un home amb una llarga trajectòria com a periodista i escriptor creatiu de solvència contrastada. Parlo de Walter Lewino, per qui sento una admiració i devoció especials, per raons que no fa al cas que expliqui aquí.

La idea, la presenta en un post  del 28 de maig  titulat:

Un nouvel impôt 28 mai, 2010.
Posté par walterlewino dans : POLITIQUESOCIETE

El seu blog no té títol. Només el seu nom. Això sí el subtítol promet “Una idea per dia cuinada per el Noble Vieillard Facécieux” que abrevia amb les incials NVF.
Jo crec que hi hauria d’afegir encara una  C de creatiu, un G de genial i una  R de Revolucionari.

El que Walter Lewino proposa és un impost que -segons ell-  que susbtituiria tots els altres: un Impost Sobre la Propietat, i ho argumenta així:

(…)

C’est vrai. Mais la critique est facile. Que proposez-vous ?
Attends un peu, Bonhomme. Les impôts, on en a connu de toutes sortes : la taille, la gabelle, la dîme, le péage, l’octroi, le fouage, celui sur les fenêtres, celui sur le pinard, sur les épices, sur la promotion sociale, j’en passe et de moins sympathiques. Je me permets donc d’en proposer un nouveau qui les remplacera tous.
— On vous écoute.

— Oh ! je n’ai rien inventé. Mon impôt c’est en fait la généralisation de l’ISF.

— L’impôt sur les grandes fortunes ?
— Tout juste Auguste. Mais pas uniquement sur les grandes fortunes, mais sur toutes les fortunes, grandes ou modestes,
disons un impôt sur la propriété, sur ce qu’on possède et non sur ce qu’on produit. T’as un appartement, impôt en fonction de sa valeur, pareil pour ta bagnole, ta résidence secondaire, ton fond de commerce, tes meubles, tes bijoux, de famille ou non, tes actions en bourse, ton argent placé, ton équipement informatique et électroménager, tes gadgets sophistiqués, tes abonnements divers, etc. etc . Tout ce que tu possèdes qui un peu de valeur marchande et qui en fait est le résultat du travail des autres. Un impôt non pas sur ce que tu produis mais sur ce que tu consommes, sur ce dont tu profites.
— C’est n’importe quoi. Ce sont surtout les pauvres qui vont payer.
— Qui a dit ça ? Il y aura une échelle progressive
bien évidemment. Plus tu possèdes plus ton taux d’imposition est élevé.
(…)
(Post complet
)


Aquí és on s’esperen els  “peròs” dels especialistes i dels que no ho són. Aporteu la contraofesiva a aquesta proposta revolucionària. Res d’insults. El que calen són arguments econòmics, sociopolítics, filosòfics…
Walter  Lewino ens parla d’un impost no sobre el que produim sinó sobre allò que consumim i allò del que gaudim.
¿Es totalment impensable que hi hagi uns superordinadors que calculin “científicament” amb centenars o milers de variables  – les que toqui aplicar en cada cas, per cada persona o cada família-  el que pertocaria pagar a cadascú?

Atreviment per atreviment, jo m’he atrevit a proposar una segona part, que considero del tot necesssària i que no cal pressuposar inclosa en la primera. Suposant que s’aconseguís establir uns criteris científics i per tant,  justos i solidaris, caldria implementar paral·lelament un paquet de mesures legats que castiguessisn severament qualsevol intent de frau a la societat.

Severament vol dir cadena perpètua  i confiscació de bens aplicada desproporcionadament, penso en una proporció geomètrica i no aritmètica, als intents de frau per part dels ciutadans que s’atrevissin a fer trampa.

Només així es frenaria la cursa per veure qui aconsegueix fer el frau més espectacular que de seguida es desfermaria, i que és la regla que impera actualment a nostres societats. La prova en són els escandalosos i criminals afers  Millet & Turull, l’afer  Gürtel, l’afer Pretòria i els centenars més de casos que desconeixem o ens amaguen i tapen.  Cal acabar amb la impunitat!  El robatori i el malbaratament de cabals públics haurien de ser considerats crims castigats amb les màximes penes possibles.  Això ja fóra un gran pas per a la humanitat. Ens calen jutges valents que s’atreveixin a modificar les legislacions en aquets sentit.

El principi de solidaritat aplicat a escala total només hauria de preveure com actuar sobre els paradisos fiscals, que fóra potser el pitjor taló d’Aquiles de la proposta. Tasca difícil però no impossible… També sobre aquest tema fan falta bones idees. Com més acurades millor.

Em fa molt mala espina que hi hagi tan poca aportació d’idees per part de tota la societat per mirar d’aprofitar la crisi per establir un nou ordre econòmic més assenyat, més just i solidari.

Ho torno a preguntar. On són ara que els necessitem tants i tants economistes, enginyers, advocats, sociòlegs i periodistes… Per què s’amaguen sota les pedres o sota una espessa capa de covardia?

_____________________________

Postcomentari

Blog de Walter Lewino.
Post: Un nouvel impôt
Data : 28 de maig de  2010
Comentari personal. Data 4 de juny de 2010

Heus aquí la versió original de la meva proposta, que vaig penjar  en forma de comentari, al blog del Walter.

Cher Walter,

Mes félicitations pour ton billet ! Génial. Je me charge de faire passer ton message “urbi et orbi” en Catalogne et même au-delà de nos “frontières”… je veux dire… en Espagne où il atteindra les rivages du Ministère d’Économie dans le courant de la journée, demain vendredi.

À l’heure actuelle, -ça, j’en suis sûr- ton idée fera un malheur,  et le bonheur du Gouvernement !
Paumés comme d’habitude sur tous les fronts, parfois on a l’impression qu’ils n’ont pas d’idées du tout, ni bonnes ni mauvaises. Ce qui est le pire qui pourrait nous arriver. Mais en réalité je crois ils font semblant de ne pas avoir d’idées. Ils en ont. Peu et pas simples, mais ils en ont. Seulement ils préfèrent passer pour des imbéciles que passer pour des révolutionnaires…
Déguisés en socialistes purs et durs, ton idée venant de toi, pas d’eux, ça risque d’avoir une chance. Sait-on jamais ce que notre Président Rodríguez Zapatero est prêt à mettre en oeuvre ?

Ton idée devrait faire un malheur parmi les Think Tank du gouvernement et permettrait sans doute de sauver le Parti Socialiste d’une scandaleuse défaite électorale lors des prochaines élections générales.

Bravo pour ton génial ISF.   Impôt (Proportionnel et Juste) sur la Fortune… Révolutionnaire. Fallait y penser. Fallait l’expérience d’un NVF, et il n’y en a qu’un ! Il a vu juste. Qu’on se le dise…!

On compte sur le fin nez des mathématiciens et des informaticiens pour trouver une formule vraiment juste, un algorithme assez complexe pour qu’il tienne compte des mille et une nuances à considérer,  et éviter ainsi des suicides en masse… ;o)
Mais je suis sûr qu’on a plein de SuperPhébus -ceux qui ne se trompent jamais- qui feraient le boulot comme il faut, vite et bien.

Or, j’ose proposer d’accompagner ton impôt d’un bon paquet de mesures légales punissant sévèrement toute tentative de fraude…
Perpète pour toute tentative d’evasion fiscale d’un côté et, de l’autre…confiscation des propriétés familiales appliquée en proportion géométrique à la fraude commise.
Comme quoi, la peur des uns empêcherait la connerie de leurs proches, et la menace de ces “couperets” non sanglants ferait marcher le modèle convenablement. Il faudrait que tout le monde suive…

À commencer par Xavier… qui avoue sans vergogne -tu vois bien- qu’il essaierait de tricher  tout de suite…avant même l’application de l’ISF ! ;o)

Dura lex, sed lex… Autrement ce serait une course à qui frauderait davantage… qui est en fait ce qui se passe partout à l’heure actuelle … tu ne trouves pas ?

Ah! Ça mènerait droit -en très peu de temps- à une société presque idéale… “Société Sarkozy”, ou “Société Aubry”,  “XXIst French Brave New World”, “ISF : Le meilleur des mondes”… l’Europe ideale … quels beaux titres !
Que ce serait beau à voir et à vivre ! Rêve ou cauchemar ? ;-)
Posons la question pour provoquer des réactions…voir si ça donne quelque chose… Ton billet est daté du 28 mai et toujours pas de réactions à l’échelle nationale ? Pauvre France…!

Mais rassure-toi, ça je le verrai pas, et mon fils non plus. Toi non plus et tes fils et petits-fils non plus… je pense…
Ça restera au stade de scénario bon pour un film de fiction à grand succès: Berlin, Cannes, Venise, Madrid, Paris, Hollywood 2012 ? Ça raflerait bien tous les prix : Ours, Palmes, Lions, Goyas, Césars, Oscars…

Autant consacrer tes efforts à imaginer les acteurs protagonistes de l’histoire, le metteur en scène, la bande sonore, le titre du film et les séquences de la bande annonce…
Développe un peu ton idée et tu verras vite ce que ça donne !

Je pensais à l’utopie ? Oui, bien sûr, à moins que… oui, en effet, tout devrait passer par là, par un film montrant que ce serait moins utopique qu’on ne pense et que…

On verra bien.

Meilleurs voeux de ton vieux
Sani

____________________

5 thoughts on “Idees contra la crisi. Impost ISF.

  1. Em sembla perfecte. Nomès una prèvia. Com sabrem el que té cadascú? Qui aixecarà el secret bancari, desemmascararà les empreses interposades i eliminarà les Societats anònimes?
    Sense això, és probable que surti més cara la salsa que els cargols, és a dir, que quan arribem al lloc de la descoberta, el culpable ja sigui a Galapagar.
    Tanta vergonya els fa als rics el seu patrimoni que han d’amagar-lo?

  2. L’idea – libertària que no socialista – no és gaire nova, tot i que deu ser bona. Ja ho deia Proudhon: la propriété, c’est le vol! Dit això. L’impost en qüestió ja existeix: tot allò que compres ve afectat per un invent que es diu IVA ( en francès TVA) aviat un 18% del preu ( a França, 19,6%). L’abominable Franco, de qui el progrès ens ha salvat, havia inventat “l’impost de luxe”. La SGAE s’ha inventat l’impost sobre tot allò que pot gravar. Unes poques observacions: si comprar fòs gravòs, s’encongiria el consum, i per tant el PIB: més atur. Hi ha propietats molt valuoses que produeixen poc, com la terra dels agricultors: com justificar un impost proporcionat a allò que produeix el que es posseeix? Ja que si no es conserva aquesta proporció, és confiscació ( que ve de fisc…) i/o invitació a fotre el camp, amagar les coses o convertir-se en llogater de tot. Desprès, ja sabem que els rics de veritat no tenen res al seu nom. Jo entrego 3 mesos de sou a l’estat, i en Jordi Pujol, la declaració li surt negativa! Que m’ho expliquin! Si taxes una societat anònima, la taxa es repercuteix sobre el consumidor, el pobre desgraciat del final de la cadena. I els consellers delegats segueixen amb el seu Mercedes 500 a nom de la societat, el seu yat, la seva minyona i el seu Rolex a nom de la societat ( posem que es digui Danone) i els hi pagues amb el teu iogurt! Intentar separar el consum de la producció, dir que es taxa el consum i no la producció, és una simplificació: tothom produeix i consumeix. El pescador menja arròs… Em temo que per aquí no ens en sortirem. Però l’idea és generosa i venjativa, cosa sana i encomiable.

  3. Estimat Alain,
    Com sempre les teves reflexions són pertinents, però crec que hi ha alguns peròs a fer-hi.
    Segons Walter Lewino, l’impost que cal no és justament el de la TVA o l’IVA.

    1. La TVA francesa o l’IVA a Espanya, parlem-ne. A Dinamarca, aquest mateix impost és del 25% i no per això el país fa fallida. Els danesos ni deixen de comprar ni de consumir i la societat danesa no “peta”. El truc no deu doncs pas ser l’IVA sinó un altre factor (?)

    S’aplica el mateix 18% a un Mercedes Benz de 50.000 euros que a un cotxet utilitari de 10.000 euros. Al milionari, l’increment de preu només li fa pessigolles a la cartera i li costa un “mecagumdeu”. El “pobre” que no pot passar dels 10.000 euros, no només ho pateix no podent comprar un cotxe més “guai” sinó que, a més, li costa encara un finançament amb un TAE del 5, 6 o 7% , és a dir que el perjudica més greument. La justícia veritable resideix en una veritable proporcionalitat, no en una “proporcionalitat a seques”, que de fet equival a una enganyifa !

    Per això jo afegia al meu post que per implementar l’ISP caldria implementar paral·lelament un sistema de proporcionalitat “científica” és a dir que inclogués les variables que calgui singui quines siguin, -si alguna cosa sobra en aquest món son economistes! – com per exemple la que tu apuntes: la terra i la seva funció global, no només estrictament productiva avui de cereals, demà de vinya o de fruita, un altre dia terra erma.
    No veig que això sigui impossible, ni tan sols gaire difícil. Quan volen, la policía detecta i intercepta la corrupció. Quan volen pareixen escàners que fan en 20 segons els que abans tardaven mitja hora a fer. Per recaptar de valent els radars són d’última generació i es connecten a càmeres que fan fotos nítides de cotxes a més de 120 per hora…
    Saben quants diners treiem del banc en efectiu i saben per quina autopista passem i a quina hora, ens veuen arribar en cotxe a Barcelona o a Londres i ens veuen al metro o al tren, i si portem el mòbil a sobre saben on som a cada moment. El programa Échelon grava totes les nostres converses telefòniques i tot el que fem per Internet. Van i tornen de l’estratosfera quan volen…

    Ergo, – no ens enganyem- , també podrien establir “concretament i científica” quant tocaria pagar a cadascú en funció d’aquell criteri de pagar proporcionalment sobre el que consumeixes i d’allò que et beneficies.

    Jo deixava la confiscació per als casos de corrupció i frau! La utopia és sempre de bona fe o ja no és tal. De peversions ja ens en sobren!

    2. Quant a la referència al Molt Honorable ex president, et dono tota la raó.
    Fa pudor d’enganyifa que mentre els ciutadans de classe rasa paguem religiosament, els ciutadans de classe alta, a sobre tinguin la cara de pidolar a Hisenda. Quins collons!
    Alguna cosa falla: o bé fallen les lleis fiscals o bé, tu , jo, en Josep Català a Catalunya i en Monsieur Dupont a França som uns ases que no sabem gaudir dels assessors fiscals i jurídics als que recorre el molt Honorable ex president.
    Si a un molt Honorable expresident de la Generalitat la declaració li surt negativa a tu i a mi també ens hi hauria de sortir, i encara amb més raó. Anàlisi pública a TV3 de la declaració de renda dels càrrecs públics! Això sí que fóra democràcia! ;o)

    I és que l’ISP aniria complementat per un *Servei Integral de Detecció de Frau (SIDEF) que aconseguiria fer pagar a l’interfecte o als membres de la seva família. Com diu la dita, del SIDEF, com del cagar, ni el Rei ni el Papa, ni en Pujol ni en Montilla, ni Marta Ferrussola de Pujol ni Anna Hernández de Montilla, ningú no se n’escapa (ria). Allò que no pagués l’un ho pagaria l’altre o bé els cauria a sobre una guillotina confiscativa! Llàstima que tot sigui en condicional. Un somni… que es queda en somni ! ;o)

    3. Quant a la tercera part, allà cal que rellegim la proposta d’ en Walter per entendre-la bé en la seva extensió utòpica:

    un impôt sur la propriété, sur ce qu’on possède et non sur ce qu’on produit. T’as un appartement, impôt en fonction de sa valeur, pareil pour ta bagnole, ta résidence secondaire, ton fond de commerce, tes meubles, tes bijoux, de famille ou non, tes actions en bourse, ton argent placé, ton équipement informatique et électroménager, tes gadgets sophistiqués, tes abonnements divers, etc. etc . Tout ce que tu possèdes qui un peu de valeur marchande et qui en fait est le résultat du travail des autres. Un impôt non pas sur ce que tu produis mais sur ce que tu consommes, sur ce dont tu profites.

    Jo entenc que el que ell proposa de gravar és justament l’us del Mercedes 500, el Rolex, la minyona, el iot, i algun que altre “massatge feliç” que els fa més suportables l’insuportable estrés que pateixen per culpa de les reunions dels partits i dels debats parlamentaris…

    Que aquest impost ens portaria a tots cap a la vida semianacorètica i cap a un estoicisme tàntric? Cap a la teoria del bol d’arròs i la camisa de color únic per a tothom, a l’extrema esquerra del maoisme? I què! No és pitjor l’atur global, la depressió i la delinquència generalitzada?

    A la tele ja fan un anunci que proposa de conformar-nos amb el que tenim i no voler allò que no podem aconseguir. Vells principis psicofilosòfics revisitats, recuperats i readaptats per a temps de crisi: substituir el plaer dels viatges a l’estranger pel plaer del gaspatxo Al Valle! I a sobre, saben que ens petarem de riure amb la boutade!

    Ja fa temps que els publicitaris que creen publicitats amb projecció sobre masses de milions de ciutadans s’han encarregat de suplantar el paper dels filòsofs i els intel·lectuals, que no saben, no contesten, no proposen, o si saben alguna cosa, callen com a p*…. !

    ______________________

  4. Hola Fancesc,
    Un gran plaer trobar-te aquí. Vaig trobar a faltar el teu somriure el dia dels 40 anys de Cabanyes.
    Com veus, el que he apuntat en el comentari-resposta a un gran professor i gran amic meu hauria de valer també per contestar les objecccions que fas en el teu comentari.

    Sí, quan es vol tocar alguna cosa – i no diguem si en volem crear alguna- els problemes floreixen i es multipliquen, però res, cal imaginar respostes possibles i versemblants.
    Si n’hi ha, bé, i si no… es deixa córrer. Però no ens ha d’espantar imaginar solucions…
    La realitat ja es prou dura i s’encarrega de fer-nos moure a ras de terra… no cal que hi fem viure també les nostre idees… ;o)

    Cuida’t i dona senyals de vida més sovint!

  5. Estimat Sani,
    Decididament, ets incorregiblement bona persona, i generòs. I això explica les teves observacions. Són aplicables? Ens agradaria creure-ho. Tenen les solucions propostes inconvenients? N’estic convençut. Sobre l’IVA danés, m’estaria bé si tinguessim el PIB danés i la renta per càpita danesa, amb els serveis socials danesos. Pagaria amb molt de gust: lamentablement en les nostres latituds, la poca vergonya es generalitza, el sentit de l’honradesa política és inexistent i això no és Dinamarca, tot i que AQUÍ sí que hi ha quelcom podrit, no allà.
    Tots els economistes coincideixen en que per sortir de la crisi i no caure en la recessió ( que vol dir atur i pobresa anys 1930) s’ha d’animar la gent a consumir. Tota taxa sobre el consum (com l’IVA) és aventurada i produeix els efectes inversos als desitjats. Quina diferència hi ha entre consum i tinença? No la veig. El que entenc és que en l’ecuació del món modern ( que no pot oblidar allò de la globalització com ho fa distraídament el “facétieux vieillard”) llibertat no va amb igualtat, llevat de que hi hagi fraternitat per compaginar les dues coses altrament incompatibles entre sí. Però la llibertat és pot instaurar per decret, la igualtat també, la fraternitat, ai las, no.
    Per mi, el mal menor, naturalment, i no l’ideal, és la llibertat i l’acceptació de la desigualtat ( ja que l’igualtat extrema, la decidida per decret – repassa el teu Montesquieu – ja sabem els efectes econòmics que va produïr a la URSS o a la Xina de Mao). “Si tots hem de cobrar el mateix”, deia la corista de l’Apol.lo durant la guerra civil a un grup d’anarquistes: “Que ensenyi el cul l’acomodador!” En economia com en física, la diferència assegura el moviment. Balzac explicava la reacció de Rastignac així (/ i la sana ambició crea riquesa), i si bufa el vent és perquè hi ha altes i baixes pressions.
    Una última observació (pessimista i ho sento): la justícia social ( o la fraternitat) es dona en els països fraternals, amants de la justícia. Em temo que vivim en un món d’envejosos crònics i compulsius que no en volen sentir parlar!
    Però és just, saludable i esperançador somiar.
    No deixis mai de fer-ho.

Els comentaris estan tancats.