Pintura que m’agrada 4/X

Parlo de la pintura d’en Jordi Santacana. Vilanoví. Ell porta pintant tota la vida, però jo no el vaig conèixer fins fa unes setmanes. Pintava un quadre a la plaça de la vila.  Tot va començar fent jo unes fotos al seu quadre, a la seva paleta i a ell com a l’artista en estat d’afegir pinzelladetes al quadre.

Vam començar fent una xerradeta i, en poca estona, vam parlar d’un munt de temes: el que es triga a pintar un quadre com aquell; d’altres paisatges pictòrics favorits; galeristes i pintors o el marge de benefici dels botiguers de l’art; el preu dels quadres i la submissió d’una part dels artistes a les corporacions bancàries, municipals, o autonòmiques per fer quadrar pressupostos, a cop de quadre pagat molt per sobre del seu preu real… Perquè quin és el valor real d’un quadre?

Però se’ns va fer tard als dos i aquests darrers temes, tan interessants es van quedar a mig debatre.

Jo crec recordar que li vaig donar alguna idea per muntar una escola-taller de pintura sense deixar-hi ni la pell, ni els diners, ni el temps.  No sé si a hores d’ara m’ha fet gens de cas, però li ho preguntaré quan vagi a visitar el seu estudi als afores de Vilanova.

Em va donar l’adreça del seu web i això em va permetre de conèixer una part de la seva obra recent. De les quatre grans series que ens proposa al web, els càctus són les peces que menys m’inspiren, però disfruto molt mirant tota la resta: els paisatges urbans de Vilanova i Barcelona, els paisatges rurals i les marines…

VNG. Plaça de les cols

VNG. PLaça de les cols

VNG. Plaça de les cols

Jordi, bona idea això de pintar la Sagrada Família!  Ara, aviat, quan l’ensorrin amb el túnel de l’AVE, aquell teu quadre multiplicarà el seu valor per cent. Mira de recuperar-lo si pots o, si encara no l’has venut, no el venguis encara. Espera una mica, no gaire més, que ja s’ensuma la desgràcia.

Ves pintant tan bé, amb la mateixa alegria i inspiració amb la que pintaves el quadre a la plaça.

******************************

Jordi Santacana

Va nèixer al 1965 a Vilanova i la Geltrú.
Al 1981 ingresa a la escola Massana.
Al 1982 i 83 va rebre el segon i primer premis respectivament a la Pintura Jove
Provincial del Ministeri de Cultura, al 1987 el premi Banc de Sabadell instaurat
per la Sala Parés, on s’hi exposaren nou quadres seus el 1991.Exposa habitualment a Barcelona, Vilanova i Calafell, havent exposat individualment
a Nova York, Granollers, Sitges, Sant Cugat, Saragossa, El Vendrell i col·lectivament
a Oaxaca, Mèxic D.F, Filadèlfia, Terrassa, Reus, Tarragona, Cadaqués, Sabadell,
Maó i Dusseldorf.Ha estat pintat en llocs tan diversos com a Mèxic, Estats Units, Alemanya, Menorca,
Paris, Marroc.

Els seus creadors favorits són Lucien Freud, Van Gogh, Gimeno, Mir, Soutine,
Félix Vallaton, Kandisnky, Bonnard, Monet, Caspar Friedrich, Velázquez,
David Hockney i Mark Rotko.

______________________

ENLLAÇOS

  • Pintura que m’agrada, al Dipofilo III

******************************************

One thought on “Pintura que m’agrada 4/X

  1. Boniques fotos . Preciós cuadre de’n Jordi. Em fa retornar tota a la plaça i adonar-me’n de detalls que mai no he vist.
    El coneixo molt poc, però es evident : te un talent que no se’l acaba, a part de bona conversa, intel3ligent i crítica. Em va colpir és el seu esperit lliure contagiós i valent

Els comentaris estan tancats.