Educació. Els millors professors per als alumnes amb més dificultats

En un exemplar de la revista Newsweek del 10-17 d’agost del 2009 vaig trobar-hi un article que manté la seva vigència i rellevància.

Education. Newsweek. 10&17 August 2009

The costs of education underperformance are higher than the costs of the financial crisis. (Andreas Schleicher. An OECD Report. The need to refocus spending.)

Education.  Dumb Money by  Stephan Theil.  Pg. 34-37

Too many nations are wasting their school spending. Here’s how to get it right.

“If we want to become a strong economy again, the best thig to do is have an educated workforce.” Few would objet to U.S. Secretary of Education Arne Duncan’s explanations of why Washington is funneling  $100 billion to schools and universities (…)

What’s far less clear is that this money is going where it is most nedded. (…)

The biggest error governments are making is to blindly gush for more and better everything at all level of education: more teachers, flashier facilities, more technology in the classroom , and more elite universities. (…)

Studies such as McKinsey’s find that the largest returns on investment come not for funneling more money toward top or even average performers, but toward those who have been left behind. Raising the achievment of the unskilled and exlcuded would lead not only to individual payoffs, such as higher incomes and more meaninful lives, but also would generate big benefits for economies, such as higher productivity and greater GDP. It would also result in broad social gains: less crime, less welfare spending, and greater sense of cohesion.
“Improving our education to to get the economic growth more broadly shared is the one most important thing we can do,” says Benjamin Friedman, a Harvard economist and author of  The moral consequences of Economic Growth.

(…)

The OECD study  finds per-student spending has little relation to student performance. It’s teacher quality –which involves much more than money-  that makes the diference. (…)

Finland an South Korea have the world’s highest–achieving high school  students  thanks in large part to a focus on teachers. : improving their selection, upgrading their training , and concentrating on how they can best help individual students keep up.

So why haven’t more countries followed their lead? The answer is politics. (…)”

[Les negretes del text citat són meves]

+ Traductor Google   English-Català    |    Traducció English-español


Bé, al meu entendre, a Catalunya, fins al moment de l’explosió de la crisi en tota la seva cruesa, la injecció de fons al centres també es va dur a terme i es va fer en una mesura raonable. Aquí ens faltarien les dades concretes dels experts i dels polítics -govern i oposició- que ens aportarien tota la llum, però hi ha coses que amb l’olor ja paguen, i de diners en educació sí que se n’han invertit. Ara bé, com ens recorda l’article: ¿s’han invertit prou bé?

Per altra banda, per ser justos, crec que val a dir que l’atenció i la cura que s’ha tingut  fins ara amb les aules d’acollida, fa poc rebatejades amb altres noms, és exemplar.  I al meu entendre  equival  a complir, en una quota part important, aquesta recomanació d’invertir en els nouvinguts com una de les  maneres més eficaces per crear futurs ciutadans de primera classe, independentment dels seu orígen.

En canvi, aquí com arreu, tampoc no s’ha fet cap deure o ben pocs per millorar allò que sembla ser una de les claus per resoldre els grans reptes de l’educació:  la formació i la selecció dels mestres i professors per a tots els nivells educatius, a la finlandesa o a la sudcoreana.

I pel que fa a l’altra gran clau per la millora de l’educació i l’ensenyament del país:  la massa poc tractada i debatuda recuperació de l”autoritat dels professors i mestres, les mesures adoptades per fins ara, per tímides acaben sent ineficaces.

Heus aquí doncs dos temes fonamentals que exigeixen una anàlisi i una atenció permanents.

El primer, i tesi de l’article, segons el qual, cal invertir molt més esforços en lluitar contra el fracàs escolar. Cal que tot el país és posi a imaginar i proposar les millors idees i estratègies per aconseguir-ho.

El segon, en paral·lel,  i igualment crític i fonamental: com aconseguir recuperar l’autoritat dels professors i el respecte vertader del alumnes envers els eus educadors,  els centres i els materials.

En educació, tot està interrelacionat, i és precís tenir-ho molt en compte perquè a l’hora de construir no caiguem en el greu i massa freqüent error de desfer de nit,  en un tres i no res, tot allò  hem començat a texir  de dia amb grans esforços de tota mena i per part de tohom.

______________________

One thought on “Educació. Els millors professors per als alumnes amb més dificultats

  1. Això sí, caldrà trobar algú que ens expliqui ben explicat com s’aconsegueix “salvar”, “reflotar”, “recuperar” aquells adolescents “left behind” als quals es refereix l’article.

    Potser no cal assegurar que és impossible, però sí que es pot ben bé dir que no és gens fàcil.
    I que de miralces no se’n poden fer.

    Som-hi, sou-hi… Tenis propostes factibles, serioses? Què i com?
    Benaventurats els que aportin ni que sigui grans de solució perquè es mereixeran la glòria.

Els comentaris estan tancats.