Poema. Només em cal…

NOMÉS EM CAL…


Només em cal, de fons,
La música dels versos dits.
I, a l’aire, presents, el mots
Que neixen ja prenyats de
Sentit, que són somnis teixits
a l’instant, mentre els diuen

***

Només em cal, de fons,
El silenci impostat
Per qui se sap a una Missa
Que vessa dolls d’emoció
Amb ressons sinergètics,
fruit de la comunió dels poetes

***

Només em cal, de fons,
La frisança i la por
Al fibló que reclama
Tenir ben present la Mort
Fent-li un lloc a la vora
De les faleres del viure

***

Només em cal, de fons,
La llum que endevino
En el teu rostre joiós
Quan reflexa el sentit
D’imatges disperses, quall
De colors, de mar i d’amor

***

Només em cal, de fons,
El voler dir-t’ho a tu
Amb una trena de mots
Que quasi semblaran versos.
Amb tot això en tinc prou
Per fer brollar el poema

.Sani Girona. Juny de 2010

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

2 thoughts on “Poema. Només em cal…

  1. Sani,

    Una pequeña / gran joya, oye.
    Qué envidia me dassssssssssss

    Saludos para ti, para vosotros, con un abrazo,

    Q.-

  2. És un poema molt maco, però triste, a on es repeteix el primer vers de cada estrofa i la resta té rima lliure.
    Doncs si que estàs poètic…

Els comentaris estan tancats.