Poema. Art poètica (o això voldria)

Art poètica


Gisèlia, ara per fi ja saps

Què és i com fer poesia

Ara ja pots rimar rimes i no

I aplegar-les totes amb zel

En un poemari sencer

Ple a vessar de follia

***


El teu serà així el recull dels

Instants de les hores del jorn,

De mig centenar de dies,

Dels dotze mesos de l’any

Fosos en un pentagrama

D’on brolla música i vida

***

Un poema és allò que tu vols

Verament transformar en poesia

Només cal que t’hagis parat a

Pensat com trenar en mots

El dir de tot allò que, altrament,

viuries sense emoció, en prosa llisa

***

Ho vas copsar així una nit

En què l’aire era ple d’un perfum

Que et tallava i feria per dins

I expel·lia un ressò exultant:

Tornaveu de cants suaus,

D’acords i matisos de rimes

***

Cal trobar la metàfora adient

Per a cada moment de la vida

Allà és on rau el cor del poema

I la clau del pany del sentit:

Fent-la girar tan sols una mica,

En el vers criptat no hi ha poesia

***

Dels poetes ho hem rebut tot

Aprenent a patir desfetes semblants,

Vessar com ells gotes de sang

Imaginar els seus deserts i miratges,

Vorejar verals, fonts i fagedes

Banyar-nos a platges del mateix mar

***

Mes per expressar-ho bé ens cal

Entendre i parlar amb fluïdesa

Les llengües dels plaers frustrats,

Dels plors de solituds i malenconies,

De llàgrimes estroncades als ulls

I de desitjos somiats a ple dia

***

Deixar-se ofegar en foscors d’ombres
I en llums de clarianes i albades

Cal saber llegir el llavis dels versos

Que diuen ben fluix el nom de l’amor

Sentir a l’esquena els calfreds del desig

Al cos tot, vibracions potents i exaltades

***

Immersa en el riu que reflexa la lluna

Has après suara el que abans defugies,

Que no t’atrevies a imaginar ni a dir

Car mai abans no t’havies deixat

Ferir tan endins pels dards penetrants

De les veus dels poetes

************************

Sani Girona Roig. 26 de juny de 2010

_______________________