150è aniversari del neixement de Gustav Mahler

El setmanari  New Statesman ens recorda que a partir del dimecres 7 de juliol es començarà a celebrar arreu el centenari del neixement del compositor Gustav Mahler, un dels grans entre els grans clàssics.

“A very long Mahler season may be upon us, as rather than waiting for next year – the centenary of his death – as I had rather imagined would happen, the celebrations are beginning with the 150th anniversary of his birth on July 7, 1860.”

Descobrir la melodia del Adagietto de la 5a simfonia de Gustav Mahler és com descobrir un petit tresor i per a cadascú una troballa inoblidable. Luchino Visconti va aconseguir que aquesta simfonia, i aquest moviment en particular, s’associes per sempre més a la seva pel·lícula Mort a Venècia, i, filant prim, més concretament encara a unes determinades escenes en què la melodia en converteix en *metafonímia de l’amor per la bellesa i de la mort.

He llegit amb curiositat que un dels seus crítics i estudiosos, Norman Lebrecht, autor del llibre  Mahler Remembered“,  i ara d’un recent  Why Mahler? es fa ressò de la relativa perillositat que la música de Mahler pot tenir sobre els sentits, fins al punt d’aconseguir provocar tristeses o depresions extremes.  El tema de la mort hi és present de manera explícita en el cicle  Kindertotenlieder o “Cants per als infants morts”:

(…) an underlying sense, often a fear, of mortality runs through much of the symphonies as well as the song cycles, most obviously in the case of Kindertotenlieder, “Songs on the death of children”. While I still think it the best of his song cycles, the subject matter has always struck me as a bit morbid.

Si com ens diuen, ara comença el 150è aniversari del seu naixement i l’any que ve se celebra el centenari de la seva mort, tot fa  pensar que hi haurà molt de Mahler per tot arreu  durant dos anys. Caldrà tenir presents les paraules de Norman Lebrecht i seguit el seu consell implicit  que jo m’atreveixo a llegir així : evitar de consumir Mahler en excés, potser millor a l’estiu que no pas a la tardor,  i  alternar  andantes amb adagios, no fos cas que ens quedéssim atrapats en una perillosa espiral de melenconia depressiva.
Això sí, preses les precaucions necessàries, ens podem deixar anar i disfrutar de melodies meravelloses i úniques.  Bon Mahler a tothom.

__________________________________

Enllaços