Espanya ha derrotat Catalunya. Victòria pírrica?

La guerra de l’Estatut s’ha acabat. El Tribunal Constitucional d’Espanya ha derrotat Catalunya.
És la fi de la Guerra dels quatre anys. Nova derrota de Catalunya en front d’Espanya.
És la victòria dels Guerra i Múgica d’un costat i dels Aznar y Rajoy de l’altre. Extrems que s’acaben acostant en els mateixos interesos nacionals. La seva victoria és encara més important perquè saben que han reocupat territori polític que ja havien cedit a contracor .
Aquest cop no els ha calgut enviar els tancs. Els ho ha resolt un grup de persones que, per dignitat, havien d’haver renunciat a dictar sentencia. La Història ho recordarà com un fet vergonyós que algún dia caldrà reparar moralment.
Ens han condemnat a cadena perpètua, declarant Catalunya regió colonitzada i sotmesa en tot allò que és fonamental per un poble: els símbols, la llengua, la gestió jurídica i la gestió económica.
Ll’ofensa és irreparable i imperdonable. Ells es conformen en sotmetre’ns econòmicament i jurídicament perquè saben que no poden sometre la nostra dignitat i el nostre sentiment de poble que se sap nació.
Cal que de la nostra frustració i indignació en surti resiliència, intel•ligència i creativitat.
Que es transformi per nosaltres en la primera pedra per construir democràticament una Catalunya independent i sobirana en el marc de la Unió europea.
Convertim la seva victoria en una victoria pírrica.

_________________________

Enllaços

**********************************************

8 thoughts on “Espanya ha derrotat Catalunya. Victòria pírrica?

  1. estimat SANI, et seguesc, estam a la mateixa trinxera nacional, cultural, lingüística i de molts gustos sensibles. NO AMOLLIS! ETS IMPRESCINDIBLE! gràcies!
    UNA AFERRADA PEL COLL!
    BIEL MESQUIDA

  2. M’alegra molt llegir les teves paraules al meu blog. Sí a tot menys a això de ser “imprescindible”. Sóc ben conscient que no hi ha ningú imprescidible!
    En ocasió d’un dia històric com el d’avui he volgut dir la meva. Participar també, a la meva manera, en la manifestació contre la sentència del TC. Jo vull ser català i espanyol de bon grat. No vull sentir-me espanyol “per força”. Aquesta sentència és una agressió inacceptable . Veurem què és capaç de fer ña classe política d’aquest país i la classe política espanyola per resoldre aquesta situació que ho canvia tot.

    Cuida’t tu també, Biel, i endavant!

  3. Em sap greu Sani, però no es res d’aixó, voldria recordafr que a les guerres lluiten els uns contra els altres i hi ha morts i molta sang innocent vessada. Aqui simplement, la patuleia que es va petar en Maragall, varen redactar un estatut impossible, que varen ribotejar a Madrid, i remata l’Arturu amb ZP, els del Pp consequents si que ho son hi varen recòrrer i el TC ha fet el que ja es podia suposar que faria el TC. Som on érem, al peix al cove com abans i com sempre i narinán. La resta “collonades”

  4. Benvolgut Francesc,
    Per sort no n’hi ha hagut de sang vessada, i espero que no se’n vessi ni una gota. Si no t’agrada “guerra” digues-ne confrontació o tria tu la paraula, pero el cas és que és una agressió, amb uns vencedors i uns vençuts.
    Si el TC hagués estat un tribunal constitucional amb tot els ets i uts, la sentència, en agradés o no, hauria estat vàlida i legal , i ens hauríem de conformar a esperar democràticament a reformar la Constitució. Però no és el cas. Aquest Tribunal Constitucional -s’ha dit de totes les maneres possible- no tenia la legitimitat moral per dictar sentència. I ho ha fet de la pitjor manera possible.

    És per això que hi ha tanta gent que se sent indignada amb raó.
    NO estic d’acord amb tu amb que tot queda com sempre i a seguir fotuts i a seguir aguantant. Crec que algunes coses canviaran a partir d’ara.
    No sé quines, ni si moltes o poques, però sí seran coses importants. El temps ho dirà.
    Puc entendre que vulguis repartir responsabilitats i vulguis desmuntar les hipocresies i misèries dels nostres polítics. Sí, hi ha hagut molta indecència i molt d’engany.
    I encara faltaria parlar de les rates corruptes, que tan corruptes o més són les d’aquí que les d’allà.
    Però no tots són iguals … ni tot són “collonades”.
    Tot això ha de portar a una renovació política que torni no al “peixos als coves” sinó a negociacons i pactes que retornin el país sencer a una certa normalitat. Espanya no pot viure permanentment enfrontada amb Catalunya i amb la idea de tenir-la sotmesa per seguir-la escanyant econòmicament i agredint-la en allò que més ens cou que és la llengua catalana.
    Tu hi tens la teva a dir, Francesc, no et posis en situació d’outsider que s’ho mira de lluny i dient “ja s’ho faran”.
    Ens toca a tots seguir fent propostes en positiu i reflexionant sobre la política que practiquen els partits, encara que sembli que la bona fe és completament ingenua i inútil.
    És l’única arma que tenim. Quan creus que ja s’acaba… tornem a començar! I seguim endavant!
    Gràcies per passar per aquí i deixar el teu comentari.
    Un abraçada.

  5. la gent indignada es podria contar amb els dits de la mà i com a molt dels peus Sani, no t’equivoquis, la sentencia es la que es podia esperar del TC inconstitucional com aquest o d’un de Constitucional, de fet: quina és la diferència? les formes no el fons. La gent està moltes coses, perquè si ara s’han indignat és que fins ara no havien entés res ni de que anava el guió, que estava cantat, si de cas, la gent hauria d’estar indignada amb els polítics que mal ens representen i que ens varen vendre un Estatut que sabien impossible i a més a més es varen CARREGAR MARAGALL, que era l’ùnic que hi creia en aquest Estatut i el federalisme asimètric, no amb el TC. La resta, teiatru i del dolent

  6. Castilla miserable!
    Tiempos atrás, señora.
    Envuelta en sus harapos:
    desprecia cuanto ignora.

    Ho va dir, Antonio Machado, que no era català. Pero, coneixia les dues cares de la moneda.

    Vols dir Sani que des de l’arribada dels Trastàmara, Castella no ha guanyat un munt de victòries pírriques, i, en ha anat esclafant progressivament? Tant li fot quina mena de govern hi hagi a Espanya, com deia en Josep Pla, en aquest aspecte, no hi ha res més semblant a un polític de dretes que, un polític d’esquerres. La política de la misèrrima Castella, ha estat sempre imperialista! Amb el règim franquista, s’ha refet molt, económicament, bloquejant subministres i permisos, a la industria i comerç de Catalunya, que a més, ha pagat quantitat de impostos que, a l’altre costat de l’Ebre, no en sabien res! I, no els pagaven!
    M’ho he passat molt bé a la magna manifestació d’ahir, la veritat és que els catalans a més de ser una nació som collonuts!.
    Saps que m’ha fet molta gràcia trobar-me amb un matrimoni de uns seixanta anys, que portaven la bandera albigesa? És a dir, la del Llenguadoc. M’hi he apropat i, el he dit: Parli prouvençau?. I, amb sorpresa de la meva part, m’han dit que parlaven català del Rosselló. Peò, que els havia agradat portar la bandera que agermana totes les llengues d’oc. La bandera d’Occitània.. Després n’he vist dues més, de banderes occitanes. Aquells eren de Montpeller. I, parlaven provençal. Clar que si nosaltres ho tenim dificil, ells encara ho tenen més dificil al voler unir-se a una Catalunya lliure.
    Són francesos des de el temps du Roi Soleil i la política unitària francesa és molt més restrictiva que l’espanyola.

  7. Tens raó si acceptem el terme derrota, jo diria que ens han clavat una estocada, però les ferides quan se’ls posa esperit de vi, coen i com que piquen ens fan moure. Ara és l’hora de moure’ns i tenir les eines apunt per segar definitivament les cadenes

  8. Hola Esther,
    Millor tard que mai, contesto el teu comentari. De fet ja han pàssat tants dies que tot sembla molt llunyà…
    Però hi ha temes amb els que costa poc reprendre el fil, perquè no es resolen mai… sempre continuen…
    i com a mal endèmics es perpetuien durant generacions i generacions.
    Quant als versos de Machado només dir que penso que avui ja no tenen vigència,
    i que, a més, per fer honor a la veritat, i evitar confrontacions inútils i injustes, cal filan ben prim: El problema no són les Castelles, sinó els representants polítics del PP, els seus militants i votants, que són enemics declarats dels catalans amb paraules i/o amb fets. Tots aquells no ignoren res, al contrari, ho saben tot i molt bé que ho saben: que els cal “conllevar”, “cohabitar”, “coexistir” amb gent diferent en llengua, cultura i identitat nacional, que és com dir tot el que és esencial. Prou bé que ho saben que som una nació, per més que diguin que no és una afirmació jurídicament vàlida…
    S’aguanten com poden la seva xenofòbia visceral perquè els convé parasitar i exprémer Catalunya el màxim que puguin, i beneficiar-se’n tant com puguin.

    Tinc bons amics a Castella, a Navarra, a Galícia, a València, a Aragó, i a Andalusia… Per tant, no és amb la gent d’altres comunitats o nacions de les Espanyes amb qui em sento oposat, sinó amb unes lleis que ens perjudiquen com a autonomia, que ens neguen la identitat i fan tot el que poden per subjugar-la o anorrear-la.

Els comentaris estan tancats.