Catalunya prohibeix la “fiesta española”. Victòria pírrica?

El Parlament català ha acabat prohibint per majoria les corrides de toros. És també aquesta una victòria pírrica?

M’agradaria pensar que no, però ho sabrem aviat. He llegit que la dreta espanyola i sectors relacionats amb l’economia taurina preparen diverses estratègies juridicopolítiques que els calen per aconseguir que, -com van fer amb l’Estatut-, la legislació estatal anul·li la legislació catalana.

El món s’assabenta que el Parlament de Catalunya proclama que en el seu territori es rebutgen les corrides de toros des del dimecres 28 de juliol del 2010, però veurem si allà pel 2012, quan s’ha de fer efectiva la llei, no hi ha hagut ja una nova desfeta de la capacitat catalana per autogovernar el país.

Els representants del Partit Patètic amenacen amb tornar a calvar-nos una estocada  amb una nova llei que ha promès d’impulsar per tal d’obtenir amb maquiavelismes i mangarrufes allò que perd democràticament. Tot per seguir demostrant que es pot sotmetre Catalunya i els seus representants quan es disposa de l’aparell jurídic adequat, és a dir una majoria de jutges favorable,  tot buscant treure’n, a més,  un bon rèdit electoral.  L’anticatalanisme és per a ells una mina de vots a tota Espanya.

Tocaria doncs anar pensant com protegir aquella llei amb el suport del Parlament Europeu i  el suport de les Nacions Unides.

He buscat i no ho he trobat un dibuix que encarnés una metàfora del tipus un ruc català, permanentment derrotat, clavant una coça als protaurins matatoros d’allà i d’aquí. Efectivament, no existeix i per tant, queda pendent de dibuixar.

Val a dir que a mi m’hauria agradat més veure com les places de toros de tot Catalunya havien d’anar tancant totes per manca d’afeccionats a la “fiesta nacional” feta de banderilles, picadors, sang i mort del toro o del torero i aplaudit com a espectacle artístic, que veure com aquell espectacle atàvic i potser una mica roí es prohibeix per llei.

Perquè tal com està l’ètica política actual no m’estranyaria veure encara com, en funció de les necessitats d’obtenir poder polític,   PP- Ciudadanos, PS(O)E-PSC i Convergència-Unió tornessin a sotmetre a votació la mateixa llei -amb llibertat de vot, és clar-  i una nova majoria anulés la que ara s’ha votat per tornar a permetre “gaudir lliurement” de la cultura dels toros en tot el territori “estatutetitzat“.

Sí, també aquesta victòria ètica del Parlament català podria ser una victòria pírrica! Una llei avortada abans no s’apliqui de veritat.

Però pensant-hi bé, és molt improbable que el PP acabi complint l’amenaça d’anular, per via de legislació estatal,  la legislació “nacional” catalana. Els va molt rebé que es mantingui brollant en permanència un focus d’odi i de rancúnia dels nacionalistes espanyols contra els nacionalistes catalans i contra aquella Catalunya superba que prohibeix els toros… Dóna massa vots com per matar la gallina-llei dels ous-vots d’or que li ha de fer reconquerir el poder polític o mantenir-lo si aconsegueixen arrabassar-lo al PS(O)E.

__________________________

Enllaços

******************************************

Cartell a Donostia. Estiu de 2008