Cançó: “No em preguntis perquè me’n vaig”…

Avui he descobert aquesta cançó i no me l’he pogut treure de sobre en tot el dia.
Bombes de retardament que porten inserides algunes velles cassets… que gairebé són per portar al reciclatge… Ningú no en vol saber res. Fa temps que són andròmines condemnades a la desaparició. Em dic que cal tractar bé els vells aparells perquè puguin seguir fent sonar aquelles cassets que nosaltres o algun amic vam gravar amb molt de carinyo. Comencem a ser una raça a extingir els que guardem centenars de cassets, la  majoria gravades a partir de vinils… Els segles no passen en va.
Aquesta troballa d’avui ha donat uns quants anys més de vida a una gran capsa de cassetes que estava en una mena de corredor de la mort des de fa tres o quatre anys.

M’he promès que quan tornés a casa, si no la trobava a Internet, la passaria a format mp3 des del vell lector de cassets.
Evidentment, no ha calgut. He trobat una versió cantada per la mateixa Marlene, només que amb molta més qualitat de so.
Cap de les altres versions disponibles a YouTube no són ni la meitat de punyents que la de Marlene Dietrich, que en aquell programa en directe que hi ha gravat en la casset de l’amic MW s’adreçava al públic tot dient :  “La propera cançó és una cançó que ja coneixeu. La va cantar moltes vegades un bon amic meu, Richard Tauber… ”
I començava a cantar aquesta melodia tan melancòlica com emotiva… Quan la sents una vegada sencera la no la pots oblidar. Le posada tres, cinc, deu vegades…
Salvant totes les distàncies m’ha recordat el que em va passar en descobrir la cançó Youkali.
M’han vingut ganes de incorporar-la, -i ja ho he fet-, a la banda sonora de la meva vida.

Ara, davant de la pantalla de l’ordinador no hi ha excusa. No val a dir que no sabem gairebé res d’alemany, que no entenem res de res, però que intuïm que és una cançó entre dramàtica i tràgica…
El traductor de Google ens resolrà el dubte. Pel cap baix ens permetrà de copçar el gist de la cançó i, amb una mica de sort, fins i tot traduirà ben traduït algun vers sencer!
El resultat és aquest.

Em vénen ganes d’aprendre-me-la per poder-la cantar a duo amb algú que vulgui cantar-la amb mi,  i fer-ho acompanyats amb música de piano…
Si afegim que no sé música, s’entén millor que m’ho imagini com una experiència extraordinària, quasi màgica…

Si mai m’hi atreveixo i en surt un video, aquí hi haurà un enllaç. Qui avisa no és traidor!  ;o)

 

Frag nicht warum ich gehe

 

http://www.youtube.com/embed/V7DrJTCF-FA

_________

Frag nicht warum ich gehe (Hildegard Knef)

Frag nicht, warum ich gehe, frag nicht warum
Was immer auch geschehe, frag nicht warum
Ich kann dir nur mehr sagen, ich hab dich lieb
Das Schönste im Leben wollt ich dir geben

Frag mich bloß nicht das eine, frag nicht warum
Frag nicht, warum ich weine, frag nicht warum
Wir gehen auseinander, morgen küsst dich die andre
Dann wirst du nicht mehr fragen, warum

Cliqueu aquest enllaç per llegir la cançó sencera

*********************

Avui ja és l’endemà, i he rebut un consell amistós de l’amiga Júlia i un missatge de facebook, jo en diré *un feisbucmel, de l’amic Ramon on em diu que com que li ha agradat la melodia i la cancó s’ha atrevit a fer-ne una versió al català. No cal que digui el gran plaer que em fa llegir-vos, Júlia i Ramon!

Versió en català de Ramon Aladern que no us hauríeu de perdre.

_______________________

Enllaços

Blog de Júlia Costa               La panxa del bou

Blog de Ramon Aladern     Tretzevents

_____________________

4 thoughts on “Cançó: “No em preguntis perquè me’n vaig”…

  1. Molt bé, Sani, bona feina. Mira, m’ha agafat envejota i també he fet una traducció. Aquesta meva és més lliure, he canviat coses i n’he posat de collita pròpia.

  2. En Ramon Aladern em deia això al seu Facebook

    Volia deixar-te un comentari al blog i em sembla que no ha sortit.
    Només dir-te que m’ha agradat el teu treball i jo (per envejota) també he volgut fer una traducció. Aquesta però és més lliure, amb coses de collita pròpia.😉

  3. No, Júlia, no en llençaré cap, per ara…
    I mira, aprofito l’avinentesa per tornar a convidar-te. Podem fer una sessió
    carrossa a casa escoltant només cassets… I si n’hi ha alguna que et fa molta gràcia
    te la podràs endur i tot.
    No em diràs que aquest truc de seductor no et sedueix ;0))

Els comentaris estan tancats.