Fotògrafs del món

Dijous 7 d’octubre, he anat a Barcelona per acudir a una consulta mèdica important.  Sóc a Passeig de Gràcia i  em disposo a agafar el bus 17 que m’ha de deixar ben a prop de la meva destinació.

Duc la màquina penjada al canell. A punt de disparar. Per si no ho havia dit encara, m’hauria agradat ser fotògraf entre cent altres professions possibles.  Ara em conformo en ser un fotògraf amateur a qui li agrada fer fotos de gairebé tot mentre l’objecte sigui interessant… (interessant per a mi, és clar, pot ser d’altra manera?).

Una de les col·leccions que m’agrada tenir encetades i obertes a noves entrades és la de gent fent fotos: Fotògrafs! Ahir en vaig caçar un, que era una senyora, al voltant de les 10 del matí, al Passeig de Gràcia, a l’altura de carrer de Casp.
El protocol de caça ftogràfica acostum a ser primer disparar i després… demanar permís o perdó, segons s’escaigui. Fer-ho al revés faria gairebé impossible la col·lecció…

 

Jenny. Turista autraliana de visita a Barcelona. 7 d'octubre de 2010

 

 

Jenny. Turista autraliana de visita a Barcelona. 7 d'octubre de 2010

 

– No li fa res que li hagi fet una foto, oi? Col·leciono fotògrafs, sap?   -li dic ben dit i somrient…
(amb gent mitjanament intel·ligent no hi acostuma a haver-hi cap problema).
– He, he, he…
– Com es diu vostè?
– Jenny
– I d’on és vostè?
– De… (em va dir el nom d’una regió que no vaig entendre prou bé ni retenir gens ni mica),  Australia…
– Australia? Renoi!
– Li agrada Barcelona?
– Bé, vaig arribar ahir al vespre…
– Està de sort. Barcelona li encantarà. Que pasi un bon dia… Gràcies
– Adéu
– Adéu

Al cap d’una estona, em vaig adonar que no m’havia fixat en allò que havia interessant prou a la Jenny com per fotografiar-ho. Un detall de façana, potser?  Què si no? I em va venir al cap allò tan conegut que aconsella no ser tan babau com per mirar el dit en comptes de mirar la lluna quan hi ha un savi que assenyala la lluna. Però jo ja havia caigut al parany de mirar només el dit.
Me’n vaig sentir una mica, de babau. Però ja era massa tard per esmenar-ho. Jo ja era dalt del bus, al cap de munt del Passeig de Gràcia, tombant per agafar la Diagonal.  I la Jenny potser ja estava fotografiant la plaça de Catalunya…

D’això en va sortir una idea. Fer o fer-me fer unes targetes on hi hagi l’adreça del blog i la meva adrelec, per poder-les anar repartint quan calgui, com en casos com aquest. Així, si volen, els models o col·laboradors  podran mirar-se el resultat, i fins i tot tindran dret a rèplica si no els està prou bé quan s’ho mirin…

Ara, si la Jenny no es busca per Internet, no es trobarà. Bé, ja se sap que les coses imperfectes creen víctimes col·laterals però així són les coses. Ho anirem afinant mica en mica si en sabem.

___________________

Enllaços

 

______________

2 thoughts on “Fotògrafs del món

  1. Molt bo, sort n’has tingut de fotografiar a la Jenny d’Austràlia ejejej.
    Peró ara toca fer d’investigador, tornar al punt de partida i obrir ben grans els ulls, possiblement la Jenny va fotografiar un element fantàstic i resulta que, els barcelonins que hi passen cada dia ni se’n han adonat mai…..
    Intrigant, intrigant!!!!!!!

  2. Sí, bé… No hi aniré expressament ara mateix però si que ho tinc a la llista de cosetes pendents…
    És un lloc ben cèntric i segur que hi passaré un dia d’aquests…

Els comentaris estan tancats.