Noves revolucions

Els articles de la contraportada de La Vanguàrdia acostumen a ser entrevistes potents que, en molt poc espai, tracten temes seriosos a través de la vida i obra de personatges singulars en diferents camps de la vida, la ciència o l’art. Això sí, per desgràcia, no van més enllà.

Es conformen amb tocar per sobre aquells temes d’actualitat importants. No ens ho carreguem pas.  No cal ser massa ingenu i esperar que la premsa conservadora que s’encarregui de fer-ne desenvolupaments ni de seguiments progressistes.

El dimecres 6 d’octubre van dedicar  “La Contra”  a Josep Pàmies, pagès i impulsor del moviment Dolça revolució i resident a Balaguer, Lleida. La frase destacada de l’entrevista i titular de la pàgina era: “Menys flors de balcó i més plantes medicinals”.

En canvi, la que jo hi hagués posat hagués sigut aquesta:

“Si utilitzéssim les plantes medicinals que en proporciona el nostre entorn, la nostra salut milloraria de manera radical i el pressupost sanitari públic es reduiria a la meitat en deu anys.”

De fet, cada resposta de Josep Pàmies en l’entrevista és digna de ser citada i divulgada.

Pagès depenent de les indústries productores d’insecticides, fungicides, bactericides i antibiòtics, va descobrir una asociació que lluitaba per aconseguir que et legalitzés l’estèvia, una planta que és un edulcorant natural i que es prohibís l’aspartam, edulcorant químic, fet que els enfrontava als interesos de la Corporació Monsanto.

Josep Pàmies té clares algunes solucions a grans problemes:

Caldria que les universitats i la seva recerca es posessin al costat de l’agricultura ecològica, en quize anys tothom podria cultivar una agricultura rendible i productiva.

Caldria suprimir intermediaris, que encareixen el preu sense retornar als pagesos i a la terra el benefici que mereixen.

Caldria, en consequència que els consumidors acceptéssim de canviar els seus hàbits de compra i de consum.

Caldria que als balcons i les cases, amés de plantes florals plantéssim i tinguéssim a mà plantes amb grans propietats  medicinals:  farigola romaní, sàlvia, orenga, estèvia, …

Caldria lluitar per aconseguir canviar la llei de l’etiquetatge perquè impedeix publicitar les propietats terapèutiques de les plantes medicinals…

Tot això i més és el que diu en l’entrevista  de La Vanguàrdia , una part de la resta es pot trobar en dues seus web:  Dolça revolució i Blog de Josep Pàmies.

A mi se m’acudeixen dues cosetes positives a fer. Dues gotes d’aigua en l’immens desert de les coses per canviar per millorar.

Una consisteix a escampar al màxim, “urbi et orbi” la tasca, mtoius i objectius del moviment que impulsa Josep Pàmies.  Això és relativament fàcil, perquè Internet permet d’extendre  la informació en proporció geomètrica.

La segona equival a sembrar llavors perquè donin fruit en el futur: Enviar a tots els centres de secundària del país una sol·licitud perquè en els treballs de recerca dels alumnes de batxillerat s’hi inclogui l’estudi teòric i pràctic de les plantes medicinals.  Això fóra també una petita revolució que, a més, entroncaria amb alguns dels objectius de Dolça revolució:

Hem nomenat “catedràtics de la natura”  els avis que encara conserven coneixements sobre les plantes. Estem recollint la seva sabiduria sobre l’autocuració. Són valors que hem de reincorporar a la societat urbana. (J. Pàmies)

Potser no fóra cap mala idea que des dels ajuntaments del país, les regidories de benestar social i de cultura procuressin rescabalar aquest tipus de dades i posar-les al servei de la societat.

Ens adherim amb entusiasme a aquest moviment i els seus objectius, i ens proposem de fer-ne la màxima difusió possible.

___________________

Enllaços

Dolça revolució

Blog de Josep Pàmies

Aliments transgènics i salut

*********************************