Nous refranys per als nous temps

Una de les propostes que anualment han anat repetint els animadors del “taller d’escriptura” del setmanari New Statesman ha sigut demanar la creació de nous refranys adaptats a les connotacions sociopolítiques dels temps actuals. Un exercici de creativitat que em té  el cor robat.

M’ha vingut al cap això aquest matí quan, al programa d’en Josep Cuní, el poeta Joan Margarit ha emprat el refrany que va quedar primer de la lista dels deu refranys més populars a Catalunya: “Qui no vulgui pols que no vagi a l’era”.

Tots els blogaires catosfèrics  saben que en Víctor Pàmies va dur a terme un treball de recerca linguística de gran abast per determinar quins eren els refranys catalanys més emprats pels catalanoparlants arreu del Principat. Després d’aplicar algoritmes complexos i moltes hores de feina destriant totes les contribucions rebudes, va arribar a les conclusions  i llistes que publica en el seu post  El Top 100: Els cent primers [refranys] classificats, amb percentatge d’ús

Que el refrany més emprat sigui  “Qui no vulgui pols que no vagi a l’era” em va sorprendre de totes totes. perquè sota una aparença de senzillesa i lògica, té unes connotacions filosòfiques  i abstractes considerables  que el converteixen en una màxima que té poc a veure amb la immediatesa i el bertranisme d’altres refranys  molt populars…

M’hauria estranyat molt menys que el refrany guanyador hagués estat el que assegura que “Qui oli remena, se n’unta els dits” pensant en les miríades d’afers de corrupció econòmica que s’han destapat en es darrers anys. Refrany que assenyala tota aquella  gent que des de l’administració de bens econòmics, s’enriqueix per les bones i , sobre tot,  per les males…
Milions d’exemples avalen la validesa d’aquest refrany arreu de Catalunya i d’Espanya.

El Top cent dels refranys catalans equival a tot un Tractatus Logico-Philosophicus de la cultura del país que pagaria la pena establir com a llibre de  lectura i d’estudi obligatori als centres de secundària, per tal d’etificar i socioalfabetitzar els joves d’avui.

Però com que la sabiduria és un ésser viu  i en constant evolució, he pensat proposar al Víctor Pàmies que consideri també la conveniència d’escanejar els refranys emergents, aquells que apareixen per modificació de refranys preexistents o es creen de nou en nou per tal de  reflectir les noves circunstàncies dels temps actuals.

Jo en proposo uns quants més, valgui el que valguin, conscient també que “De desagraïts, l’infern n’és ple”  :

  • No vols caldo? Vota més Tripartits!
  • De partit de govern mudaràs i de lladre no t’escaparàs
  • Qui de jove no treballa, de vell encara viu a casa dels pares
  • Com Millet faràs i de la presó te n’escaparàs
  • Qui vulgui peix al cove, que voti l’Artur Mas
  • El bon català s’emprenya després de pagar el peatge del Garraf
  • Qui no vota, la caga
  • Vell Montilla fa bon caldo
  • De corrupcions, Laportades i Milletades n’hi ha a totes les comarques
  • Tira més “la Princesa del pueblo”  que el Canal 33 o tres mules maxegues
  • Els brams del PP no arriven a la Moncloa
  • Qui no s’arrisca no ensorra la Sagrada Família
  • Del PP i home o dona de bé… vols dir que pot ser?
  • No es pot estar repicant i anar a Can Barça
  • Si vols estar ben servit, vota tu mateix Independència !


_____________________

Enllaços

****************************

8 thoughts on “Nous refranys per als nous temps

  1. Sani, els paremiòlegs potser no fem literatura, però als filòsofs o poetes tampoc se’ls dóna gaire bé això de ‘proverbiejar’.😉

    Això d’estrafer proverbis i refranys és més antic que l’anar a peu. I se segueix fent. Una de les tendències modernes més recurrents és, a banda d’intentar convèncer tothom que Santa Tecla és la patrona dels internautes catalans, adaptar els refranys al nou món informatitzat. Qui dia passa, any empeny o A ordinador regalat, no li miris el teclat en poden ser bones mostres. Ja havia assajat aquest camp (de jugar amb els refranys) també Carles Capdevila amb el seu recull On hi ha Visa hi ha esperança.

    Juguem-hi?

    A mi m’interessa més cercar refranys que parlin directament i sense embuts de la banca, la gran causant de la greu crisi que patim, que no pas dels seus titelles, els polítics. Però tot són gustos.

    Enceto: Amb caixes i bancs, tot són entrebancs.

  2. Bàsicament et deia que això de jugar amb els refranys no és pas nou i fa molt de temps que es fa i hi ha molta gent que hi juga. I que els filòsofs o poetes, quan us poseu a proverbiejar feu més por que una pedregada. Ja podeu dir que els paremiòlegs no fem literatura…😉

    Jo parlo de Refranys estrafets i hi ha tota una tradició força antiga.

    Actualment es juga molt amb refranys adaptats al món de les noves tecnologies. Així neixen A cavall regalat, no li miris el dentat o Qui dia passa, bit empeny.

    Recordo que Carles Capdevila fa força anys també va fer un petit recull que va titular On hi a VISA hi ha esperança.

    Sobre el joc que proposes, més que dedicar-lo als polítics (pobrets titelles!) ho dedicaria als que realment ens han dut a aquesta situació de crisi i desgavell, als qui realment remenen les cireres i que sembla que ningú s’atreveix a assenyalar amb el dit.

    Inicio la sèrie: Entre caixes i bancs, tot són entrebancs

  3. Hola Víctor,

    Perdona, devia passar alguna cosa estranya perquè no el vaig aprovar immediatament quan va arribar i va quedar en espera. Ho sento.
    No dic pas que sigui original la suggerència, sinó que és necessari que també te n’ocupis …
    Qui refranys crea, anys empeny (Sani)… I a mi m’atreu la creativitat

    Sobre el tema dels bancs i caixes i poder econòmic, dius?
    Bé llença una nova convocatòria… i veuràs que aquí també en sortirà una carretada plena.
    Tots en som víctimes d’aquests carronyaires, i qui més qui menys té un refrany a la punta de la llengua …

    Continuo la teva sèrie amb aquest meu:

    ” A la Caixa els he portat i els diners m’han vampiritzat. ”

    Paremiològicament

    Sani
    __________________________

  4. Ja t’he trobat… encara que no sé com funciona el teu blog (he tingut que posar el meu nom y correu), no puc fer-me seguidora?
    Curiosa la teva entrada sobre els refranys. He llegit la que fa referència a la teva nova vida, vas cumplint tot el que t’has proposat?
    Com estàs avui després de tantes emocions?
    Una abraçada.

  5. Gràcies per la visita, maca …
    Veus com no és tan difícil? WordPress és una mica diferent de Blogger…això sí.
    Si has hagut de posar el teu nom i la teva l’adrelec és perquè és un blog moderat, de tal manera que els comentaris que s’hi envien no apareixen publicats automàticament sinó que el propietari del blog hi ha de donar primer el vist i plau. És per evitar comentaris fora de to i espàmics…
    La teva adreça electrònica te la demana per poder enviar-te el/els comentari/s que hi hagi de resposta al teu … Tot té una lògica😉

    Sobre el que em dius, mira a mi sempre em va més de pressa el cap que les mans i les cames… Tot és només una llista de bones intencions i anirem fent el que poguem.

    Quant a la festa d’ahir: us agraiexo molt de veritat a tots els que vau ser al sopar la vostra companyia i prova de carinyo i amistat que suposava. Ja us ho vaig dir.
    Jo no sabia qui hi hauria i qui no… però em va emocionar força la presència de molts de vosaltres, el amics de tants anys…
    Caldrà seguir en la bona línia i millorar-la en allò que sapiguem…

    Recorda que no sóc gaire lluny. I que sempre contesto a qui m’escriu.
    A tu, una abraçada especial. M’agrada molt el teu blog. De veritat. Endavant!

    Petons i una abraçada

  6. Hola de nou,
    Sí, ja veig que és diferent a Blogger. Crec que ja he fet la suscripció. Jajaja, també a mi em va a més velocitat el cap que la resta, tot i així a veure si vas fent ehhh
    Jo no acostumo a asistir a aquestes festes, soc així… Però sí vaig a algunes, com la teva. I sí, va ser emocionant.

    Hem de fer una copa de cava un divendres…ja quedarem. I mentres tant, ens comuniquem virtualment.

    Una abraçada.

  7. Gràcies per tot el que em dius.
    Només una pega, que no hi aportes cap refrany ;-)))
    Li poso jo per tu: “Vingui o no vingui un Francesc, posa sempre cava en fresc”.

    Aniré fent… sí ja veuràs que encara tinc corda. I corda per anar seguint el teu i participar-hi.
    T’he posat als meu Quintessencials perquè el teu blog s’ho mereix.
    Una abraçada
    Sani
    __________

Els comentaris estan tancats.