Artistes d’aquí i d’allà


Durant el trajecte de Vilanova a Barcelona vaig seure al costat de l’Alicia, de qui no coneixia encara ni el nom.  No recordo ja prou bé si quan vaig pujar al tren, – potser venia de Cubelles o de Tarragona ?-   ja trucava per telèfon o si  s’hi va penjar prop de Sitges. El cas és que des que la vaig sentir parlar ja no va penjar fins als voltants del Prat. Anava advertint a la seva interlocutora que la conversa es podia penjar en qualsevol moment perquè hi havia els túnels del garraf i es podia perdre la cobertura.

De fet potser sí que es va penjar algun cop. Però va tornar a trucar una altra vegada…

Mentre anava parlant jo anava sentint  la conversa, de fet no escoltava pas, però era impossible no sentir troços de diàleg. Vaig parar-hi més atenció en sentir-li  dir que tot just acabava de crear un blog…

Durant la seva conversa vaig anar recollint paraules disperses com haikú, dansa, butoh, teatre,  Berlin…

I de seguida vaig pensar que d’allò en faria un post, si aconseguia poder-hi parlar un moment i esbrinar mínimament de què anava tot allò.

Li vaig demanar si em donaria l’adreça d’aquell blog seu i que, si anava de dansa i teatre,  m’ho miraria segur.  Que potser també  penjaria un enllaç en el meu blog, que si tenia un full li apuntava l’adreça…  Transacions blogaires, vaja.  Feia d’esgarrapamarges per aconseguir saber en poca estona tot un món desconegut…  Unamena de “Banalitas Banalitatis et omnia Banalitat” (copyright del Sani) ;-)

Em va donar una tireta de paper de cartró enrotllat amb una gometa. A dins hi havia, escrit amb tinta de bolígraf vermell, un haikú:  l’haikú de Shushi, la joven Cha-li.

Reposo en tu
Descanso sobre el teu cos
En retinc la veu

Anava seguit de l’adreça del seu blog  Cha-li  Danza-teatro.  Cliqueu, si voleu.

Aquella mostra de creativitat, d’artesania i d’autonomia em va agradar. Més encara quan entre foto i foto em va explicar que tenia uns llibres autopublicats i autorelligats a mà. Que allò de la dansa butoh era per a ella com el final d’un llarg trajecte, una troballa satisfactòria i, en part, definitiva, un punt d’arribada on li abellia instal·lar-s’hi…

El tren ja sortia de Sants.  Baixàvem els dos a Passeig de Gràcia-Aragó i no quedava ja gaire estona per a res més.
Li vaig apuntar l’adreça del meu blog i la meva adrelec.
Encara em vaig assabentar que residia a Eivissa però que ara anava a fer dansa a Berlin fins mitjan desembre.  Sabia, a més, per la conversa telefònica, que aquell vespre de diumenge anava a trobar-se amb una amiga prop del carrer Princesa, per assistir plegades a un espectacle de dansa japonesa.

Es va calçar la gorra, i jo la motxila.  Vam baixar a l’andana.

– A reveure.

– A reveure.

Fins ahir no vaig tenir una estona per endreçar les  fotos, retrobar la seva tarja ecològica i posar-me a escriure tot això.  Em va agradar veure-la actuant a través de les fotos del seu blog i, resseguint els seus enllaços,  assabentar-me també que…

“Alicia Bisier es valenciana, reside en Eivissa desde hace siete años y desarrolla su creatividad en varios campos: acrobacia, mimo, clown, máscara neutra, teatro, yoga, danza y literatura, entre otros.”
(Última Hora. Ibiza y Formentera)

Vam quedar que ja en parlaria amb els del Teatre Principal per si els interessés contactar-la per la propera temporada.
Li desitjo molta sort i que segueixi creant a través de la dansa, el teatre i la literatura.

___________________

Enllaços

******************************

One thought on “Artistes d’aquí i d’allà

  1. Un post molt interessant!!! ja fa uns anys que els meus viatges en tren Barcelona-Sitges, Sitges-Barcelona han deixat de ser usuals, però durant anys m’ho vaig passar molt bé escoltant històries i imaginant-me la vida dels meus companys puntuals de viatges…..Llàstima de que durant els meus anys universitaris encara no tingués blog, pq crec que n’hauria fet un monogràfic sobre les històries i aventures del tren….

Els comentaris estan tancats.