Contraportades de La Vanguardia: compte amb els títols… 2/2

La contraportada de La Vanguardia del dimecres 10 de novembre estava dedicada a la figura de Kendall Old Elk,  indígena apsaalooke.

Després de la presentació d’en Kendall,

“Tengo 42 años. nací en Sheridan (Wyoming) y vivo en Tarragona. Soy artista y encofrador…”

posen un gran títol en negreta i font de 40  o bé  48 punts:

“Me duele mucho que comáis carne de caballo”

I ho raona dient que per al poble i la cultura apsaalooke, els homes i els cavalls són germans. Textualment diu que li fa mal veure carnisseries amb carn de cavall i persones que mengin carn de poltre.

El perquè del meu post i del títol que li he posat no és per insistir en aquest punt, sinó per asenyalar que tot i l’interès d’aquest tema, crec sincerament que aquest no era justament el tema que calia destacar de l’entrevista:

” V-M.A  -¿Ve diferencias entre la mujer apsaalooke y la española?
K .O.E. – Ambas son muy autónomas ante el hombre, saben replicarle. Pero aquí los hombres sois más machistas .
– Éramos
Allí  la mujer es dueña de la casa, el hombre sólo del caballo y sus armas. Y los hombres apssalooke no sentimos celos.
-Ya…
– De verdad: la tradición es que si tu pareja gusta a otros hombres, si tiene amantes… ¡mas motivo de orgullo para ti!
– ¿Y viceversa?

– Lo mismo. Y cuando un hombre y una mujer no se sienten bien cuidados por su pareja,lo proclaman en público y se divorcian. Y ya está. Reciprocidad plena.” (…)

Com que tractant-se del  periodista Amela cal descartar completament la hipòtesi que sigui per estupidesa,  el canvi de tema i la trampa de desviar l’atenció cap a la carn de cavall només s’explica per la pacateria centredretana i vaticanera d’algun alt responsable del diari, que no va tenir prou dallonses per deixar posar el titular que s’esqueia a aquella “Contra”, i que tenia a veure, justament, amb l’estatut de la dona apsaalooke dins la societat  i  amb la declaració d’amor en llibertat que segons en Kendal practica el poble apsaalooke.

Tarja groga doncs pel desgraciat  -sigui qui sigui-  que l’ha vessada, bé sigui per incompetència, o perquè ens ha volgut enganyar desviant l’atenció del lector amb un titular  “trompe-l’oeil”.

Potser ens queda alguna hipòtesi més per considerar. Sempre disposats a rectificar sàviament, si s’escau, esperarem que algú ens expliqui la bona versió  i el perquè de la llufa.

I el que cal, justament, es donar rèplica a “l’estafa” del titular: insistir i desenvolupar l’afirmació de l’Old Elk i intentar analitzar les implicacions que tindria a casa nostra l’aplicació d’aquest codi  sociocultural de conducta amorosa. Qui s’hi atreveix? Victor M. Amela,  per al·lusions potser et toca dir-hi alguna cosa.

Això és el que jo demano al periodisme d’avui.  Res de comèdies ni de cesures i encara menys de farses de cap mena:  Seriositat. Investigació.  Aprofundiment en els temes i seguiment permanent dels casos ja tractats.

Estic convençut que a les Facultats de Periodisme cal introduir nous temes de reflexió sobre l’ètica i els continguts dels diaris adaptats als nous temps.

_______________________________________

2 thoughts on “Contraportades de La Vanguardia: compte amb els títols… 2/2

  1. Això no passa només en aquest cas, sovint el titolar té poc a veure amb el contingut de reportatges i entrevistes. En aquest cas és més evident pel fet que La Contra és un espai d’èxit, que molta gent llegeix i que, per cert, en ocasions mostra gent interessant i d’altres vegades gent que ha publicat algun llibre que cal promocionar, normalment d’algun grup editorial gros relacionat amb el diari o amb els seus coneguts.

    Una frase treta de context pot tenir molt ganxo però ser molt equívoca.

    Tampoc és ‘or’ tot el que surt a La Contra.

  2. Hola Júlia,
    Sí, com veus em va posar bastant a cent que l’entrevista aparegués com va aparèixer.
    Només que haguessin triat dos o tres temes de la conversa no hi hauria hagut res a dir.
    El fet que en aquest cas algú triés aquest tema com a mtonímia de l’article sencer em va sonar a “estafa”. Potser no n’hi ha per tant, però mira, no me’n penedeixo d’haver escrit el que he escrit.

    Acostumats com crec que estan a morir d’èxit, potser aquesta pessigolla els farà veure que cal filar prim sempre i per a tot.

Els comentaris estan tancats.