Contraportades de La Vanguardia: creativitat 1/2

El dimarts 24 d’agost.  la contranportada de La Vanguardia anava dedicada a l’emprenedor John Mullins. Vaig apuntar-me les  referències  i desar-les  com a esborrany al blog. A la llista d’esborranys n’hi ha encara mitja dotzena, alguns dels quals potser no passaran a post. Però com que hi ha una altra “contra” que empeny, em decideixo a resoldre aquesta.

Bàsicament el que calia ressaltar eren dues o tres idees importants que, tot i ser conegudes, cal repetit una i altra vegada per tenir-les ben presents.

La primera:  puc parlar durant hores del que vaig aprendre dels meus fracassos i només uns minuts dels meus èxits”. La reflexió és força important i és d’aquelles amb les que gairebé tothom hi està d’acord. El que no es diu però és que cal fer l’exercici d’aprendre del fracàs i fer-lo ben fet. Segurament hi ha tot un llibret a escriure sobre la manera de no quedar-se en situació de l’escaldat i  esmaperdut que ja no tornarà a aixecar el vol després del fracàs.

La segona és, mutatis mutandi,  allò que en Miquel Martí Pol va formular així  “Tot està per fer i tot és possible”, idea probablement copiada d’alguna vella dita xinesa o grega . Jo m’atreveixo a aportar-hi un afegitó important: “Tot està per fer o per refer… ”
John Mullins la complementa amb la idea que tot  és afer de combinatòria d’elements. Per il·lustrar-ho es va referir a  la teoria de Vladimir Propp i els 31 elements  bàsics dels contes que la conformen.  L’anàlisi estructural dels contes  va portar Propp a afirmar que  qualsevol conte, història o relat  quedava  encabit en alguna de les moltes combinatòries possibles que es podien fer amb aquells 31 elements de referència.
D’allò se’n podia també deduir que, a partir d’una nova combinatòria d’aquells elements,  es podria crear també un nou conte, història o relat.  Bé, això és el que dic jo.

El que en Mullins  va dir, i que  va ser el titular de la contra de La Vanguardia és Si vols obtenir grans beneficis, soluciona grans problemes”. El missatge i el truc consisteix doncs a trobar la combinatòria d’elements que solucioni algun problema existent. Si a això hi afegim la idea que tot es pot millorar, el camp de treball de les noves generacions és immens , i del tot oposat a la idea de la maledicció del NINIsme.

El tercer punt es referia a la importància clau que tenen els emprenedors en la societat actual i la necessitat que els governs potenciïn al màxim l’emprenedoria i la creativitat tot reduint al mínim la intervenció governamental:  ” La societat que no sigui oberta, cosmopolita, políglota i dinàmica  no serà una societat rica”.

De fet el que em va suggerir aquest cúmul de bones idees és que encara falta anar més enllà en el raonament, i  afegir que una societat oberta, cosmopolita, políglota, dinàmica i creativa és del tot incompatible amb uns mitjans de comunicació opiacis, on predominin els programes escombraria i el futbol. Que també és incompatible amb un sistema educatiu on imperi la indisciplina i la manca de respecte envers el professorat .

Que d’emprenendors ho hem de ser tots una mica i no quatre il·luminats, això sí a condició que en temps de crisi greu com els que estem patint, ens prenguem tots seriosament que cal imposar una economia de “guerra”, una activitat creativa “de guerra”, desempallegar-nos urgentment de tota la farsa mediàtica i política que ens aclapara i substituir-la per uns mitjans de comunicació al servei de la creativitat i la lluita contra la situació de crisi  actual , i la lluita seriosa i sense treva contra la corrupció.

______________________________