Vargas Llosa i Gustave Flaubert

M’he passejat per la web del Monde d’avui, i per fi he trobat un tema que m’empeny a agafar el teclat.

Havia  pogut més la mandra  i un munt de petites feines que les ganes de fer el meu petit homenatge a la figura de Joan Sala;  les ganes de comentar la vigília de les eleccions, el dia de les ellecions, la desfeta del Partit dels Socialistes de Catalunya i la d’Esquerra Republicana;  el canvi copernicà que suposa Wikileaks en diversos camps: la seguretat en els canals de comunicacions diplomàtiques, la manera que tindrà la gent d’entendre la diplomàcia americana;  la possibilitat que wikilieaks sigui una maniobra “controlada”  per tal d’aconseguir  censurar la democràcia global que suposa Internet…

M’agrada la literatura i el meu és un blog filoliterari per sobre de tot. D’aquí ve que em sobtés tant i tan agradablement llegir el post del Pierre Assouline sobre les declaracions de Vargas Llosa.

Assouline li va preguntar a Vargas Llosa quin eren els seus grans referents literaris.

« Flaubert, sans hésitation ! Pas seulement pour Madame Bovary et pour le reste, mais aussi pour l’exemple, le modèle. Il m’a appris que lorsqu’on n’a pas reçu le talent de manière innée, qu’on n’est pas spécialement doué, il faut se construire soi-même son propre talent par la discipline, la persévérance, la patience, l’autocritique. Il faut être têtu comme Flaubert quand on n’a pas de talent littéraire naturel. Lorsqu’il a commencé, il en était dépourvu. Il a été un fanatique du travail. Ce fut déterminant dans ma vocation d’écrivain. J’ai persisté et, si je suis là, c’est grâce à son exemple. »


Bé, el missatge és antològic, tot i que ja sabem que no és nou: feina i suor, i més feina i més suor.
L’esforç és molt més poderós que la “inspiració” o el “geni”, que acaben sent elements que demanen l’esforç com a condició sine qua non per a  fer efecte.

Ens que no tenim, per no tenir, ni la gràcia del genini la de la inspitació, `però tampoc la capacitat de tenir prou voluntat per fer l’esforç que cal per arribar a ports literaris, ens hem de conformar amb el plaer de llegir articles com el d’Assouline parlant de Vargas Llosa que parla de Borges i de Flaubert…