Wikileaks, la tormenta mediàtica i política perfecta 3/X

Ahir al vespre (dilluns 13.12.2010)  vaig veure sencer a TV3 el programa Àgora, la primera part amb una entrevista a Josep-Lluís Carod Rovira  i,  la segona,  dedicada a Wikileaks.

Vaig gravar l’àudio del programa per poder-lo tenir a mà a l’hora de fer els meus comentaris sobre el que s’hi diria  en un post com aquest.  Imaginava, això sí, que el video del programa estaria disponible al web de Tv3. I ja veig que era massa suposar.

He anat al facebook de l’Àgora i he vist un comentari queixant-se,  justament,  que aquest video no estigui  disponible a Internet a hores d’ara  (dimarts 14.12  a les 18h)

David Gubern Magem
CENSURA? Algú sap per què no és pot veure l’entrevista d’ahir a la pàgina de TV3? Si es per espai, per mi poden treure el vídeo d’infidels, o del convidat, o qualsevol altre programa “desvia atencions”.

Allà al facebook només volia deixar escrit que jo també demanava que posessin el video en línia i a disposició dels ciutadans, però de seguida m’he anat escalfant i he deixat escrit això que reprodueixo aquí. Un nou postcomentari.

Especialment al Xavier Bosch li dic el següent:

Tres coses només sobre l’apartat del programa dedicat a  Wikileaks

1. Força decepció el Lluís Foix que, o no s’ho havia preparat prou,  o volia defensar les postures dels diplomàtics i a l’abans Senyora Clinton i ara ja només  Clinton a seques o acompanyat d’insult gruixut, i el mateix pera tots els *diplomatespies enxampats per WikiLeaks escrivint “informes” especials  i manant fer i accions polítiques indecents (és a dir “habitual política exterior nordamericana”)…
Lluís Foix va anar rebent cop darrera cop retòric d’un Francesc Valls inspirat i, a estones,  genial. “L’Evangeli:  LA VERITAT us farà lliures!”,  va posar sobre la taula!  Irrebatible.
Quina llàstima que aquesta frase no la puguin esborrar de l’Evangeli, oi, senyor Foix? Ja vam veure que vostè està d’acord amb que les veritats cal amagar-les amb el cínic argument pujolià i vaticà   “que podríem prendre mal”.  QUI prendria mal, senyor Foix? QUI? La gent normal i corrent del carrer, segur que no.  Si algú ha de prendre mal , que el prengui!

2. Tot i el molt interessant que va ser el programa Àgora, el grau de patetisme i covardia en el que estem tots immersos queda palès pel fet ningú allà, ni el presentador ni cap dels dos periodistes presents no van ni per un moment fer esment de quines mesures ens cadria prendre als ciutadans en relació amb els ministres embusteros i els diplomatespies no ja presuntes sinó confessos i enxampats pel “micro” de wikileaks.
I també en relació amb la política nordamericana que ja ha perdut tota credibitlitat per molts anys i anys i encara només han publicat encara un 10% del total dels documents publicables…
Amb aquest amics tan traïdors, qui necessita enemics?

3. Xavier Bosch, (… aquí esborro un tros que no hi havia d’haver sigut mai), sisplau,  fes el favor d’anar prepararant més debats d’Àgora sobre Wikileaks on hi hagi molts més Francescs Valls i pocs o cap Lluïsos Foixos.  Uns debats que tinguin per objectiu proposar accions d’autodefensa i d’atac i no només per constatar les malifetes horribles ja publicades…

Fins aquí la còpia una mica retocada i corregida del meu comentari al facebook de l’Àgora.

Hem anat als web de TV3 i hem vist que allà  sí que hi era penjat.  Igual com ha fet l’Artur Mas durant molts anys, en hem d’empassar un gripau i demanar perdó al Xavier Bosch. Si no ho havien penjat al Facebook/Àgora, segur que és perquè van curts de personal i  encara no han tingut temps de penjar-ho també allà.

Gràcies pel video, cliqueu aquí!

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Fet el  “mea culpa” per haver-nos precipitat, direm que…

Aquí  podríem començar a desenvolupar punt per punt cada un dels tres temes apuntats.  Però em conformaré amb insistir en el punt mes calent del debat que és també el punt “mare de totes
les ètiques ”  que fonamenten Wikileaks”:  Tant els diplomatespies  nordamericans com els qui volen posar-se al seu favor, estan interessants en posar en entredit la conveniència que se sàpiga la veritat, i fan trampa retòrica volent comparar i assimilar  les informacions que posen al descobert les mentides, trampes, mangarrufes, traïcions, suborns o crims de polítics i de la diplomàcia americana  amb el dret a la privacitat que tenim els pobres  ciutadans normals i corrents…

No, no, ja sabem que faran el que voldran,  però no ens enganyaran !
És una retòrica perversa que, per sort, a l’època actual, després del que ja hem vist i llegit, ja no enganya ningú.  I el fet que el secretari de Defensa nordamericà assumeixi la seva condició del que és,  hauria d’estalviar a tothom molta estupidesa retòrica innecessària.

Estem on sempre hem estat, regits per un decàleg tan horripilant com eficaç i necessari, però que, per descuit, de vegades oblidem…
Decàleg que es deixa resumir en quatre i cinc punts…

* La llei del més fort és sempre la que s´imposa.  Si es pot disfressar es disfressa, però si t’enxampen, no cal fer comèdia. Mostres la teva força i la teva mala llet. I exclames, alt i fort:  “O estàs amb mi o estàs en contra meu.”

* Valen tots els mitjans per aconseguir allò que es vol aconseguir per mantenir el poder i seguir sent l’amo. Els interessos geopolítics i econòmics dels Estats Units passen per davant de qualsevol consideració ètica o moral. I pobre d’aquells que es trobin al mig del pas, perquè seran esclafats per qualsevol mitjà disponible.

* Només el pusil·lànimes i els imbècils defensen el bonisme  patètic  davant de la crua realitat que ens retorna permanentment al primer manament del decàleg. Allà ells si s’entesten a posar l’altra galta i a parar el cul.

* Si no pots vèncer els teus enemics  (disfressats d’amics) més val que provis d’unir-t’hi. Mala sort que l’oncle Sam sigui tan pervers i malparit. No en tenim d’altre!  Més val  “témer-lo” i  “estimar-lo” o “suportar-lo” , ni que sigui a contracor, que no pas enfrontar-nos-hi. No tindríem cap possibilitat de sobreviure.

* Cal allargar els principis morals i ètics de l’era moderna per adaptar-los als de l’època contemporànea que comença amb l’era Internet. Cal que la gran força del mal sigui llegida en positiu com ho fa, sense despentinar-se ni posar-se vermell,  el Secretari de Defensa Robert Gates, amb cinisme total  i amb total  assumpció de les seves implicacions i conseqüències:
´Això  és el que hi ha. És el poder de l’Imperi, imbècil. O ho agafes o ho deixes´, podrien ser les seves paraules aproximades en un text de politicaficció…

Que potser tenim elecció? Compteu fins a deu abans de contestar.

De manament referent, afegiu-n’hi algun altre, si en coneixeu el contingut i aporta novetats…Benvingut serà.

Probablement… continuarà

________________________________

Enllaços