Pintura que m’agrada 3/X

M’agrada la pintura de Barbara Henn. Crec que en algunes de les meves pàgines web hi ha retalls  d’alguns dels seus quadres dels quals en feia una mena d’icones. Ja fa temps que m’hi vaig topar, però no recordo si n’havia parlat. Després aniré a comprovar-ho. Com en tantes altres coses, més val disparar primer i preguntar després.  S’eviten molts errors i algunes desgràcies, o viceversa, que pel cas , en aquest cas, és el mateix.

Pensant-hi bé, el que m’agrada no és altra cosa que la combinació i composició de colors.  Són unes obres no figuratives, no sé si dir-ne abstractes, que impacten l’ull amb força i no deixen indiferent. No a mi, almenys.

Barbara Henn

Com més me’ls miro aquests “quadres” virtuals, més hi entro i més m’hi quedo embadalit. Invariablement aconsegueixen que m’hi capbussi  i que comenci a pensar en imatges i en fets del passat. Encenen una pel·lícula on, com no pot ser d’altra manera  hi ha presència de cel i de mar…

I és que ara com ara, — i  no sé si  e’n pot dir “haver avançat” o cal dir-ne “haver retrocedit”,– m’interessa molt més la pintura que m’inspira que no pas la pintura que m’admira.

Gràcies Barbara