Eleccions municipals 22 maig 2011 1/2

Em va semblar que tocava dir alguna cosa uns dies abans del diumenge 22, però no he sabut aplicar la teoria i em trobo acabant el post ja a la matinada de la diada electoral.

No sabia massa com dir-ho fins que em va venir al cap l’article  Elogi de la política que fa unes setmanes en Carles Querol havia publicat al dirari  3 de Nou.
Quan es deixa passar, -sense atrapar-la-,  la veu que demana dret de rèplica a algun estímul exterior  i que equival a la visita de la inspiració, …malament. Després no sempre torna a manifestar-se o potser ja no ho fa amb la mateixa intensitat que en el moment del clic.

Jo no ho vaig fer, però recordo haver fet a casa l’esforç d’imaginar què diria en relació amb aquell article que m’interpel·lava. Vaig pensar que li diria al Carles que per molt que m’havien interessat les seves reflexions, no acabava de compartir dues coses fonamentals del seu article.

La primera, que sense anomenar-lo es referís al Partit de les CUP de Vilafranca per retreure-li que ells es presentin amb la pretensió de renovar democràticament l’Ajuntament. El seu argument, de tipus parternalista, venia a ser que als vells socialistes que tant i tant es van escarrassar des dels primers moments de la democràcia, no els podien ara venir donar lliçons de democràcia uns nouvinguts a la política com eren les Candidatures  d’Unitat Popular , ara que es presenten per segona vegada.

La segona, és el pecat per omissió de no aportar cap proposta de cap mena…ni que fos la proposta que ningú no s’abstingués d’anar a votar.  L’Elogi de la política acaba sent aquest cop un crit d’autocomplaença per tot allò que es va fer  —honor al qual hi tens tot el dret, Carles—  però que es fa  en un moment on el que calen no són referències al passat  sinó  concrecions de tercer, quart i cinquè grau.

M’ha decebut força tota la campanya electoral municipal per aquest 2011 perquè no he vist enlloc res que mostrés que estem en un moment molt crític que demana seny però un molt grapat de rauxa per canviar les inèrcies existents. Veurem què en sortirà.

Em temo donc que els resultats no em satisfaran massa, però no penso fer ni de pitonís ni de ploramiques abans d’hora.

Jo  sí que m’atreveixo a proposar que ningú no deixi d’anar a votar i que quan voti, no voti en blanc. Cal votar concret, per un partit d’esquerres i catalanista.

Esperem que la renovació que entre tots acabem proposant estigui a l’altura del que reclama la situació crítica actual.

___________________