Eleccions municipals 22 maig 2011 2/2

Seguits per televisió els resultats de les eleccions municials a casa nostra, i també les que van tenir lloc a la resta de l’Estat,  afegeixo quatre coses més a les que deia abans d’ahir.

No m’esperava ni desitjava pas que el PSC i  ERC rebessin uns cops tan durs com els que han rebut, però el fet és que entre ells mateixos  i les circumstàncies, sembla s’ho han ben buscat.

El PSC ja ha demostrat abastament que de catalanista no en té res o ben poca cosa. Negar-se a fer front comú al Parlament amb d’altres partits catalans per reclamar del govern central  allò que ens deuen i   juga a no pagar  pot ser  cosa d’estratègia política a la qual hi tenen tot el dret, però costa molt de fer-ho empassar a la gent, i encara més quan no s’explica.  Què ens podrien explicar?

L’exalcalde Jordi Hereu ha fet tot el ha pogut i més per pesentar en aquestes eleccions la cara més amable que sap tenir, però  hi ha accions que -com la paraula pronunciada o la pedra llençada-  no tenen marxa enrera.  I Barcelona s’ha venjat del mentider que diu “m’agrada aquesta ciutat” però va fer la terrible malifeta de voler  canviar-la completament destrossant innecessàriament, amb obres i deutes faraònics  l’eix emblemàtic de la Diagonal,  en un moment passat en que ja ens començàvem  tots a olorar que hi havia arreu de l’Estat una tremenda fortor a podrit, una pústula que acabaria  explotant a la cara de tothom.  Per sort van poder aturar aquella bogeria a temps!

Els polítics del PSC  tenen tot el dret del món a jugar als seus jocs maquiavèlics, a fer-se travetes amb elecccions primàries, a apunyalar-se tant com puguin  i,  aixó sí, amb perfecta hipocresia política, fer veure que no ha passat res.
Els ciutadans només poden gaudir d’una  mísera victòria pírrica consistent a votar en contra d’aquests espectacles d’incoherencia i de cinisme i  de riure’ns de l’abast de la seva derrota, tot aplaudint el seu càstig públic.
Per la seva banda, ells se’n riuen encara més, mostrant que el càstig no és tal, per a molts, és un gran premi: l’hHonorable José Montilla i l’Excel·lentíssim Jordi Hereu son qualsevol cosa menys damnificats.  I una immensa corrua de polítics seguiran cobrant generosos sous a l’oposició, fent menys de la meitat de la feina i amb responsabilitat nul·la per uns quants anys, -la moma-  i uns quants altres es recol·locaran en llocs que dècades d’experiència i “saber fer” els han permès de crear justament en previsió  d’aquest dia de “pluja daurada” que tard o d’hora els havia de caure sobre.  No patiu, que això, a més,  ens ho explicaran aviat a les seves memòries, un complement més als sous milionaris dels que s’han dotat. No els planyeu! Admireu-los i seguiu indignant-vos, però millor  si no és una indignació inútil. Associeu-vos, militeu, actueu.  Altrament res no haurà servir per a res.

ERC  ha sabut cuidar molt poc la seva imatge d’integritat que té i segurament s’adiu a la realitat. Però cal mostrar-ho en els petits i en els grans detalls.  La situació actual de Carod-Rovira i Ernest Benach, tot i ser ben lògiques, no acaben d’agradar a la gent, que veu ens aquest màxims dirigents d’ ERC  un comportament ètic diferent del que realitzen d’altres polítics d’altres partits, justament perquè del’ètica sempre  n’ha fet proclama i bandera. És normal desaparèixer completament de la política diària per reaparèixer com a cobrador de grans rendes com a  conseller d’Hospital l’un i com a jubilat als 51 anys l’altre?

Potser sí  que calia que guanyés CiU per veure què en sortirà per a Catalunya d’un govern de CiU a al Generalitat acompanyat d’un govern també de CiU a l’Ajutament de Barcelona.  Potser.
Ja veurem si   —com promet el nou alcalde Xavier Tries—  ens sorprendrà. No dubto que hi hagi sorpresa: però caldrà veure si serà per bé o per mal.

Ja veurem què en sortirà de la nova oposició  global que haurà de fer Catalunya  enfront d’un PP tentacular a tota la resta de l’Estat excepte al País basc per mantenir la nostra dignitat nacional.

Crec que en Josep Cuní  s’haurà de preparar a fons el dossier  CUP  del que sembla ser no tenir-ne actualment gaire idea.  Ho va ben demostrar el vespre electoral en què no va esmentar aquest partit ni una sola vegada tot i ser una gran força emergent arreu del país  i  de consolidació a un gran nombre de municipis.
Les  CUP són la nova política, la política al cap i a les mans dels joves, l’esquerra  radical que  necessita aquest país en moments de crisi i en un moment en què l’esquerra tradicional,  ja contaminada pel poder  i les seves corrupteles ha estat anorreada per un canvi de cicle en el qual la gent,  vist que l’esquerra socialista no se’n surt, necessita confiar  en què sigui la dreta qui resolgui ara els grans problemes econòmics del país.

Serà curiós i  educatiu analitzar de ben a prop com actuaran les dretes a tot l’Estat, ara que tenen com a models d’actuació les corrupcions impunes del país Valencià i les que hi va haver a les Illes Balears.

La vida és un llarg riu tranquil on cadascú, assegut a un marge, si té prou paciència,  té temps per veure passar nedant polítics de qualsevol signe   —i no pas morts, sinó ben vius—  nedant joiosos cap a la mar tranquila de la seva jubilació, esplendorosament pagada per miríades de  ciutadans perennement  esperançats, enganyats i decebuts.  

Plataforma per Catalunya rebrà dos pernils: un del PPC  i l’altre de CiU.  Totes les dretes necessiten extremes-dretes que facin per ells el discurs brut i la feina bruta.  PxC  ha canalitzat el disgust i el malestar de molta gent que troba en la gent nouvinguda un cap de turc expiatori necessari per canalitzar la seva desgràcia, però sabem que els polítics de PxC  no són gaire més que això, uns aprofitats d’una conjuntura socioeconòmica perversa.
Veurem quines són les polítiques  que  sobre immigració aplicaran ara  CiU i PP disposant com disposaran a Catalunya però aviat també a la resta de l’Estat els mecanismes de poder per fer-ho.

Ho vaig dir una vegada i ara hi torno:  El PP no perd mai. Guanya quan perd i ho guanya tot quan guanya.  Quan guanya, guanya fins  i tot el dret a legalitzar el guany econòmic. La conjunció del poder i l’astúcia fan meravelles.  CiU sap que el PP és l’enemic amb qui -no podent-lo vèncer- cal estar-hi unit. Pel cap baix, ara tenen vuit anys per fer algunes coses junts pel país i immensos negocis per a ells…

M’agradaria creure i anar constatant que l’ èxit democràtic de  BILDU al país basc servirà per aniquilar i enterrar definitivament el terrorisme d’ETA.

__________________________

ENLLAÇOS

____________________

2 thoughts on “Eleccions municipals 22 maig 2011 2/2

Els comentaris estan tancats.