Entrevista amb Valentí Puig (LaVanguardia 31.01.11)

Acostumo a ser festa grossa quan obro una de les vàries  carpetes de retalls que tinc, en trec un vell article  i la seva lectura en profunditat em confirma que vaig fer ben fet de retallar-ho algun dia en el passat i guardar-lo en torn d’espera fins que vingui el moment de llegir-ho…

La Vanguardia 31 de gener de 2011

Aquest cop,  gairebé quatre mesos després que aparegués publicada,  he destapat  l’entrevista que Josep Massot va fer a Valentí Puig i que va publicar  La Vanguàrdia el dilluns 31 de gener d’enguany.   Ara que per fi ja podem llegir La Vanguàrdia en català, i que aquesta entrevista és en castellà,  tinc la impressió que en comptes de només  quatre mesos han passat uns anys…

Algú a LV va decidir posar  èmfasi a la frase “La literatura ha de reflejar la vida”  amb lletres de 36 o 38 punts  al costat d’una immensa foto de l’autor  —de 2o x 25 cm—  que encalvaca les dues pàgines de l’entrevista.

Aquest detall és potser l’únic punt que em desagrada una mica i que, per a mi,  grinyola i tot en el conjunt d’una doble pàgina excel·lent i interessant des de tots els punts de vista.

LV [Rates a jardí,  dietari de 1985] Incluye confidencias muy íntimas, usted que tine fama de proteger su privacidad con corazas irónicas.
VP  Ser un poco explícito en lo privado resalta la veracidad de lo que escribes, por eso me incorporo a mí mismo en el paisaje. El narcismo y la vanidad fuerzan a crear una imagen falsa de uno mismo  (…)   y yo he intentado huir de esa tentación. La poesía es verdad y la literatura no puede basarse en el engaño, ha de reflejar la vida.  En un dietario no cabe la ficción, sino presentar la perplejidad con la que vivimos las cosas que nos suceden”.
Valentí Puig 

Com veieu, jo m’inclino per subratllar (en negreta)  aquesta part de la intervenció del Valentí Puig en comptes de la que fa La Vanguardia.

L’entrevista ens fa saber que després d’haver viscut una temporada a Madrid, Valentí Puig  es torna a instal·lar a Barcelona i que aquesta tornada coïncideix amb la publicació de nogensmenys  que quatre llibres seus!:

Rates al jardí                     dietari del 1985   i que continua els dierati matèria Obscura (1980-1984)
Altes vall                              poemari en català )
Capital del Otoño            poemari en castellà
La gran rutina                  reedició  del Premi Sant Joan de Caixa Sabadell de 2006

Tota l’entrevista és plena d’interès. Per això, crec que cal felicitar l’entrevistador Josep Massot per ser capaç de treure de l’autor tant de suc sobre tants temes. Penso que paga la pena de reproduir-ne tres punts  que són els que a mi més em captiven:

Teologia

LV  ¿Cree usten en Dios?
VP Hay pocas cosas en las que se puede creer. Una de ellas es Dios, pero no creo en Dios las 24 horas del día ni los 365 días del año.

Segurament ell ho deu dir seriosament, però per mi és una boutade antològica.  No descarto que sigui un acudit “fi” o una resposta ben estudiada per aconseguir tallar d’arrel  qualsevol mena d’insistència en el tema.  Sigui com sigui jo miraré d’esbrinar d’on li ve aquesta dèria, que demostra una vegada més que ningú no és perfecte ;-9


Política

LV  Acaba de cumplir 60 años.  ¿En qué cree un liberal?
VP  Me tengo por un conservador de centro. Aspiro a que la gente cumpla laley y a la buena educación. Creo que el desorden es el mayor enemigo de la libertad. Creo en el sentido común, en que la política tiene que ser más sensata que imaginativa (…)

Literatura

LV  ¿Sigue pensando que el ideal es el 70% de Stendhal y el 30% de Chateaubriand? Cuál es ahora su referencia?  ¿Qué moral de escritura propone?

VP
1. Creo en la literatura articulada, no en la que se funda en la ruptura o el experimentalismo.

2. De joven me gustaba más Stendhal. Con la edad me gusta más Chateaubriand.

3. Me interesa la literatura que te ayuda a comprender la realidad. La irrealidad es un camino sin salida. No me basta la literatura que solo cuenta historias por bien que estén escritas.  Necesito que te toquen de cerca, razón y emoción, que digan algo sobre la vida, como hace Pla, y no sean simples andamios formales. Falubert y Nabokov son son fascinantes, grandes maestros, pero en Flaubert hay vida gélida, asepsia, no tien aquella capacidad de piedad y de emoción de los personajes de Tolstói, Dickens, Blazac o Manzoni.

4. La moral es sencilla: una ética interior, un respeto a ciertas normas elementales, como no engañar haciendo daño al otro. La civilización no es más que una gran conversación que mantenemos en el presente con los padres muertos y las generaciones venideras.  La literatura está en medio de este diálogo.

La lectura d’aquesta entrevista em va dur de pet a la biblioteca, a buscar alguna cosa del Valentí . Després de llegir-me La primera fuga  (1997)  en un tres i no res, estic llegint ara amb delit  la primera edició de  La gran rutina. 

No hauria de fer-ho, però ho faig: em comprometo a parlar-ne aquí properament.

___________________________________