Indignats a Madrid, Barcelona i València. Maig del 2011. 1/X

Foto del diari 20minutos.es

La selva informativa sobre la revolta popular dels indignats a les places de les grans ciutats de l’Estat  és tan espessa que pot desorientar a la majoria de gent. Es fa difícil filar prim i no perdre’s.
La càrrega de la policía a la Plaça de Catalunya el migdia del divendres 27 va fer tornar tothom  a la realitat més crua.
Hi ha una entrevista amb Eduardo Galeano a la Plaça de Catalunya on ell explica que ha visitat també els indignats de Plaza del Sol.  De tot el que diu a l’entrevista, a banda de mostrar la seva satisfacció per aquest moviment “entusiasta”  -amb la inspiració dels déus al seu favor-   i vitalista de la gent, el més interessant al meu parer és que expressa molt bé que perquè tot això continui pel bon camí cal defugir tant dels qui només pensen amb el cap ( els intel·lectuals)  com dels qui només pensen amb el cor (els viscerals). La conclusió  és clara: calen persones integralment intel·ligents.
I és que efectivament, caldrà molta intel·ligència i molta emoció per gestionar bé un moviment espontani que manca de líders i d’estratègies.
Cal que ràpidament, a més de còpies del llibre  Indigneu-vos , de Stéphane Hessel   reparteixin també  còpies o extractes de  L’Art de la Guerra de  Sun Tzu (Sunzi)  i de  El Príncep de Maquiavel...
Textos que recordin l’estratègia de Mao Zedong  en la seva  Llarga marxa”…  evitant  els enfrontments directes amb l'”enemic” ;-9
He  rebut un missatge que reprodueix un altre missatge d’autor anònim que duu per títol
Esborrany de  ‘Les estratègies perquè el Maig 2011 aconsegueixi realment canviar les coses’.  
Selecciono, copio i engaxo el text en qüestió : 
La primera estratègia a estudiar és com organitzar la neteja i garantir la higiene de les zones d’acampada.  Perdre batalles i guerres per manca d’higiene fóra  el més trist i patètic que podria passar.
La segona estratègia consisteix a aprendre a evitar els  enfrontaments amb la policia.  Tenint totes les de perdre garantides, cal evitar cops i ferides costi el que costi.  Això és el més important.  Som indignats, no masoquistes.
Algú s’imagina què hagués passat si els acampats a Catalunya  s’haguessin aixecat  i s’haguessin mogut tots a un costat de la Plaça i haguessin deixat passar les brigades de neteja i  avui hi haguessin tornat tot evitant els enfrontaments d’ahir?  Llegiu les tàciques de l’Art de la Guerra!
La tercera estatègia fonamental és imaginar com ha de continuar tot aquest moviment lluny dels terrenys d’acampada, perquè aquestes plantades no poden durar eternament sense que la simpatia que ara desperta el moviment es transformi en rebuig per part de la població.
Cal apostar per la movilitat i trobar diversos llocs de reunió per tota la ciutat: Fòrum, Montjuïch, Ciutadella, i d’altres… I cal convocar trobades setmanals. No hi ha ningú que aguanti permanentment la vida precària de campaments de refugiats al  centre de les ciuatats.
La quarta estratègia fonamental és organitzar bé la informació a través de les xarxes socials i garantir-ne el flux. Les concentracions són espectaculars però també prohibibles, desmantellables i colpejables, en canvi, la Xarxa, ara per ara és imparable i temiblement eficaç. 
L’heroi indignat més intel·ligent no és qui més cops rep al cap  sinó qui més n’evita.
(…)
___________________
M’ha agradat llegir que és un esborrany perquè demostra que un opuscle així ha de ser una obra col·lectiva on hi participi molta gent intel·ligent, creativa i generosa d’arreu de l’Estat.
Mireu si algú s’atreveix a fer-ne alguna cosa per treure’n alguna cosa positiva.
__________________________________________

ENLLAÇOS

______________________________________