Voler fer passar gargots per Art (o bèstia grossa)

Darrerament, el tema de l’art se m’acosta per totes bandes.

La Vanguardia publicava fa pocs dies un article amb el títol “La macdonalització del mercat de l’art” i l’acompanyava amb una  foto que mostrava una recent exposició d'”art” a Basilea.

Teresa Sesé, que signa l’article, assegura  que hi ha un excés d’oferta, atès que en els darrers anys, el nombre de galeries ha crescut de forma exponencial.

“El 30%del negoci dels galeristes es genera a les fires d’art, un mercat en plena expansió que sembla que ignora el significat del mot crisi.”

Per la seva banda, Pierre Hubert, responsable d’Art & Public de Ginebra és qui afirma que

“En l’actualitat hi ha una macdonalització del mercat de l’art, i això és fatal, perquè en el futur només sobreviuran les [galeries] que aconsegueixin singularitzar-se, tenir una identitat pròpia”
(La Vanguardia. Dijous 22 setembre 2011. Cultura. pg. 39

Per altra banda, el divendres 23, El Periódico,  publicava un article amb el títol

Lienzos de digestión lenta” .  El Espai Volart estrena temporada con dos exposiciones  dedicadas a Jordi Fulla y Alfons Borrell que invitan a la contemplación y la reflexión”.

“Ambos exponen, hasta el 18 de diciembre, en Espai Volart, y ambos apelan a una visita pausada de su trabajo.  “El componente de instalación de la mustra -apunta Fulla- invita a situarte en el medio y entrar en su discurso”.”
Más radiacal es  Albert Perelló, comisario de la exposición sobre Borrell: “He pedido que pongan un banco en la sala para que la gente se pueda sentar y disfrutar de las piezas de forma contemplativa”.
(El Periódico.  icult. Cultura. Natàlia Ferré. pg. 72)

No dubto de la bona fe d’uns i altres però veient les imatges em cau l’ànima als peus. Tal com dic en començar, per a mi tot plegat és voler fer passar per art peces que  fóren com a molt,  peces de dubtós gust decoratiu.
Macdonalització és una bona paraula per retenir,  reflexionar-hi i utilitzar-la justament avui, 26 de setembre que és el dia europeu de les llengües:  Tant si es refereix a la proliferació excessiva de sucursals com a la poca qualitat que ofereixen aquells llocs de menjar ràpid, el terme,  aplicat al mercat de l’art i a les preteses obres  d’art, hi extén també el seu sentit més pejoratiu.

La foto que mostra una sala de l’exposició d’Art Bassel, és per a mi un exemple que em dona arguments per dir que això no és art ni és res més que una  presa de pèl, a més de ser un negoci per a gent rica que  per desgràcia no té millor idees d’on invertir els diners ni tan sols ara en temps d’un crisi tan seriosa. Una llàstima !

Quant als quadres de Fulla i Borrell, quan s’han vist  mil i un collages  i s’han vist  les mil i una gammes de colors de Mark Rotko, per molt de banc que posin a lEspai Volart, dubto molt que em vinguin ganes de dedicar-me a la contemplació i a la reflexió. Però desitjo que sí, que aconsegueixin fer seure algú altre que sàpiga apreciar les abstraccions d’Alfons Borrell

“uno de los pintores catalanes más reconocidos -junto a Tapies es el artista que más tiempo lleva haciendo abstracción en el país- pero menos conocidos”

i les obres de Jordi Fulla:

“4 piezas de gran formato que hacen referencia al arte de Oriente y se comportan, por su distribución en la sala, como biombos”

Tanmateix, us desitjo “Bona sort!”, nois.  Aviam si us passa allò que li passa  al  protagonista de la novel·la de Michel Houellebecq, al pintor Jed Martin,  que li valoren els quadres en milions d’euros! Si encara no heu llegit el llibre, -ara ja és també en català i en castellà-  afanyeu-vos a llegir-lo que segur que us inspirarà.

Això sí, en el seu cas, les seves reflexions l’han dut de la fotografia a la pintura de retrats per acabar al final de la seva vida filmant vídeos de petit format. Un personatge novel·lesc totalment versemblant.

El paisatge i el retrat, això és la pintura de veritat,  i és el que està més allunyat dels gargots, *”mamarratxades”,  olis malbaratats, enganyifes i estafes de tipologia diversa que alguns ens volen fer passar per Art o “bèstia grossa”.  I no assenyalo ningú.

___________________________

ENLLAÇOS

***************************************

One thought on “Voler fer passar gargots per Art (o bèstia grossa)

  1. Mira això:

    En català hi ha una obra molt divertida de Carles Soldevila, Bola de neu, sobre això de l’art.

    Molta fantasmada, algun dia suposo que es desemmascararà.

Els comentaris estan tancats.