Michel Houellebecq. La carte et le territoire. 1/3

El llibre d’Houellebecq m’ha impactat força i me l’he rellegit en diagonal. Val a dir que m’ha entusiasmat.
Per això, ara, em venen ganes de dir-ne unes quantes coses tot explicant-m’ho a mi mateix.

El llibre d’Houellebecq  La carte et le territoire  (Flammarion, 2010.  ISBN 978-2-0812-4633-1)  consta de tres parts, més una quarta, que en el llibre és la primera, que no porta cap nom. La indicació de “Primera part”, no comença a la página 9 sinó a la página 33. Així, les vint primeres pàgines del llibre, —de la 9 a la 33—, no van precedides per cap indicació, i cal entendre-ho com no com una introducció ni com un capítol especial sinó més aviat, em sembla, com una llicència especial que l’autor es permet a l’hora de decidir com estructurar finalment el material novel·lesc abans de portar-lo a la impremta. Per mi no és sinó una boutade adreçada al lector obligant-lo a fer-se una pregunta retòrica.

El gruix del’argument de l’obra, —almenys  d’aquella part que es deixa descriure com a trama argumental— és la vida del protagonista de la novel·la, l’artista Jed Martin, i de la seva evolució en el món de l’art: del dibuix a la fotografía, de la fotografía a la pintura i de la pintura als clips de vídeo com a etapa final del seu procés… però la originalitat de l’obra conisteix a inserir al bell mig d’aquesta evolució linieal una trama de novel·la negra amb una víctima molt especial. Les 428 pàgines del llibre constitueixen per a mi una gran obra mestra.

Jed consacra sa vie (du moins sa vie professionnelle) qui devait assez vite se confondre avec l’ensemble de sa vie ) à l’art, a la production de  représentations du monde, dans lesquelles les gens ne devaient nullement vivre. (pg. 39)

À l´époque de son entrée aux Beaux-Arts de Paris, Jed avait abandonné le dessin pour la photographie. Deux ans plus tôt il vait découvert dans le grenier de son grand-père une chambre photographieque Linhof Master Technika Classic (…) Il avait é´te fascinér par cet objet prehistorique, (…) il aait appris à maîtriser le décentrement, la bascule, le Scheimpflug avant de se lancer  dans ce qui devait occuper la quasi-totalité de ses études artistiques : la photographie systématique des objets manufacturés du monde. (pg. 40)

Deux semaines plus tard, Jed achetait l’appartement qu’il occupait encoré , boulevard de l’Hôpital, dans le nord du XIIIe arrondissement. La plupart des rues avoisinantes étaient dédiées à des peintres  —Rubens, Watteau, Veronesse, Philippe de Champaigne— ce quon pouvait à la rigueur considérer comme un pressage. (pg. 46).

El gran pas del protagonista cap a la fama es produeix quan canvia la temática de la seva fotografía i decideix fotografiar zones geogràfiques de França, fotos fetes sobre mapes de les guies “Michelin Régions” en gran format .

Il fit l’acquisition d’un dos Betterlight 6000-HS, qui permettait la capture de fichiers de 48 bits RGB dans un format de 6000×8000 pixels. (pg. 62)

Convidat pels seus excompanys de Belles Arts a participar en una exposició col·lectiva d’artistes, organitzada per la fundació de l’empresa Ricard, escull la foto d’un racó del departament de la Creuse, un dels tres que formen la regió del Limousin, i més concretament la zona on hi havia el poble de la seva àvia. El resultat, fruit de la tecnología és una obra
d’art amb voluntat poética…

Il avait utilisé un axe de prises de vue très incliné, à trente degrés de l’horizontale, tout en réglnt la bascule au máximum afin d’obtenir une très grande profondeur de champ. (…)
Au premier plan étaint l’étang du breuil, et e villaje de châtelus-le-Marcheix. Plus loin les routes qui sinuaient dans la fôret entre les villages de Saint Gouassaud, Laurière et Jabreilles-les-Bordes  apparaissaient comme un territoire de rêve, féerique et inviolable. (pg. 65)

La veritat és que em va fer gràcia anar a Google maps  i veure on es trobaven, geogràficament, aquell indrets nombrats. Què s’hi veia. En vaig fer una captura d’imatge que penjo aquí.  Quan tingui temps miraré de fer el mateix amb Google Earth per veure si es pot aconseguir veure aquella mateixa zona amb un angle d’uns 30 o 40 graus, tal com es descriu en la novel·la.

Aquesta exposició li serveix per conèixer la bella jove russa Olga Sheemoyova, que dirigeix el servei de  comunicación de Michelin per a la zona de Rússia i China. I aquell contacte li permetra d’aconseguir l’amor, la fama i molts diners.

Olga i el director de Michelin es posen d’acord per muntar una gran exposició de fotos de
Jed Martin

L’entrée de la salle était barrée par un grand panneau, laissant sur le côté des passages de deux mètres où Jed avait affiché côte à côte une photo satellite aux alentours du ballon du Guebwiller  et l’agrandissement d’une carte Michelin “Départements” de la même zone. Le contraste était frappant
(…) Au-dessus de s deux agrandissements, en capitales noires, figurait le titre de l’exposition : “LA CARTE EST PLUS INTÉRESSANTE QUE LE TERRITOIRE” (pg. 81-82)

Així donc, tenim ja, des de la página 82, l’explicació del títol de la novel.la.
L’èxit de l’exposició té dues conseqüències fonamentals.

Las primera és de tipus “sociològic”.

(…)  ce fait sociologique nouveau :  pour la première fois en réalité en France depuis Jean-Jacques Rousseau, la champagne était redevenue tendance. Ce fait, la société française sembla en prendre conscience brutalement, par intermédiaire de ses principaux quotidiens et magazines, dans les quelques semaines  qui suivirent le vernissage de l’exposition de Jed.  (pg. 89)

La segona és de tipus econòmic i suposa una transformació important en la vida del protagonista : l’èxit de vendes de les fotos i les guies Michelin, porten la direcció de la compañía a proposar-li un accord comercial que el convertirà en un mi·lionari.

Nous pourrions prendre en charge la conception d’un site Internet où vous présenteriez vos travaux et les mettriez directement en vente. Naturellement le site serait à votre nom, Michelin n’y serait nulle part mentionné. Je crois qu’il est mieux que vous surveilliez vous même la reálitation des tirages. Par contre nous pourrions parfaiement nous charger de la logistique et de l’expédition.  (pg. 92)

Lorsqu’il mit la première photo en ligne (…) la série fut épuisée en un peu moins de trois heures. À l’évidence, le prix n’était pas adapté. En tâtonnant  un peu, au bout de quelques semaines il se stabilisa autour de deux mille euros pour un format 40×60. Voilà. Ça y était, maintenant :  il connaisait son prix sur le marché.  (pg. 93)

Els capitols VII al X  estan dedicats a la relació sentimental entre Jed i Olga , i a la separació que provoca el trasllat d’ella a Rússia per anar a ocupar-se dels negocis de la companyia Michelin al seu país y a d’altres mercats asiàtics.

I llavors tot es precipita en molt poques  pàgines :  la darrera pàgina del capítol X ens explica com Jed entra a una nova fase de la seva vida

(…) il se trompa de chemin, erra quelques minutes et se retrouva devant le magazin Sennelier Frères, rue de la Grande Chaumière. En vitrine étaient exposés des pinceaux, des toiles de format courant, des pastels et des tubes de couleurs. Il entra et, sans réfléchir, acheta un coffret “peinture à l’huile” de base. (pg. 118)

I el capítol XI, darrer de la primera part, —però que per mi fóra el primer capítol de la segona part del llibre—, concentra en sis pàgines la descripció de tota la seva producció pictórica realitzada durant un període de set ans: un total de seixanta-quatre quadres de la col·lecció  “professions primàries”, el darrer dels quals,  “Damien Hirst et Jeff Koons se partageant le marché de l’art”.

Preciso que no en sabia res d’aquest dos personatges. De manera que vaig decidir d’anar a Viquipèdia a veure si eren personatges reals o personatges de ficció. I així és com vaig aprendre  qui era qui,  qui éren i què representaven en el món de l’art contemporani.

Són aquests detalls importants els que fan que a l’hora d’explicar perquè m’agrada una obra que descobreixo pel meu propi compte, em repeteixi allò que prefereixo una obra que m’inspiri que no pas una obra que m’admiri. Houellebecq aconsegueix que m’entrin ganes d’obrir diccionaris i enciclopèdies  i de buscar-hi un munt de referències de tota mena: biogràfiques, geogràfiques, artístiques…

Aquí afegeixo un muntatge artesà de les fotos de Damien Hirst i de Jeff  Koons  així com els enllaços corresponents a Viquipèdia per poder tenir a mà la informació bàsica de cadascun d’aquests dos artistes i la seva significació en el món de l’art contemporani.
Tot  i que em sembla que cal obrir un debat que permeti de distingir entre art pictòric i arts decoratives.  Tot quedaria més clar.


Convertint el 64è quadre en un fracàs del seu protagonista pintor Jed Martin, Houllebecq aconsegueix rellançar la seva novel·la amb una pirueta acrobática totalment original: li caldrà endegar un darrer –el seu 65è- quadre que será un retrat de l’artista escriptor Michel Houellebecq


I així és com es fa entrar a sí mateix a la novel·la, en forma d’un personatge de ficció.

Analysant cet échec, Wong Fu Xin y voit la raison de son retour, un an plus tard , à la  “série des métiers simples” à travers son soixante-cinquième et dernier tableau. (…)  Jed Martin devait nécessairement à un moment  ou un autre de sa carrière, représenter un artiste.  (pg. 123)

Fi de la primera part,  … i ara vndrà la part segona que encara és més interessant !

_____________________________