Ull per ull i broma per broma. Gregorio Peces-Barba, bromista o cínic?

Vaig escoltar les declaracionsde Peces-Barba a la tele i no m’en sabia avenir del què escoltava…

Em vaig preguntar quines perverses idees devia tenir ell al cap aquell dia perquè  sortís amb aquell despropòsit tan greu. Greu pel que diu i greu per ser ell qui ho diu.  De fet,  Gregorio Peces-Barba té una llarga trajectòria  d’anticatalanisme  furibund i  quan diu “Yo siempre digo..” , el “siempre”  no és un dir metafòric,  sinó  una punyent veritat.  És un bromista o un cínic?

Peces-Barba agreuja les declaracions ofensives contra Catalunya

Diu que no és el mateix fer broma dels bombardeigs de Barcelona que dels de Gernika · Indignació per les declaracions de Peces-Barba contra Catalunya”

‘Quan el comte-duc d’Olivares va trobar-se al mateix temps amb l’aixecament dels catalans –que, per cert, celebren sempre les seves festes anomenades nacionals per derrotes– i els portuguesos, va prendre una decisió: deixar els portuguesos i quedar-nos amb els catalans’, va dir Peces-Barba, que es va demanar: ‘Què hauria passat, si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i deixat marxar els catalans? Potser ens hauria anat millor’. (…)
Més endavant, per cloure la conferència, Peces-Barba es mostra esperançat perquè es mantingui l’estabilitat de l’Espanya autonòmica i constitucional; elogia la lleialtat constitucional de Juan Carlos de Borbó, en contraposició a altres reis espanyols anteriors, i demana d’exhibir la ‘bandera constitucional’ i desar la republicana. I rebla: ‘Som en millors condicions que en unes altres èpoques. No sé quantes vegades s’ha hagut de bombardar Barcelona, però aquesta vegada se solucionarà tot sense necessitat de fer-ho’.
(Vilaweb. Notícies  Divendres  28.10.2011)

Avui llegeixo que “Don Gregorio” ha redactat i enviat una carta a La Vanguardia demanant disculpes:

“CARTA ABIERTA A MIS AMIGOS CATALANES” 
Artículo de      logo

Gregorio Peces-Barba pide disculpas por sus declaraciones sobre Catalunya

“Creo que he sido un buen y leal amigo de Cataluña y que me he equivocado en este tema, al no valorar el ambiente”, lamenta el ex presidente del congreso.

Política | 28/10/2011

Fóra interessant poder  reproduir les trucades telefòniques intercanviades  entre l’intefecte i els seus correligionaris del PSOE.
Probablement Alfonso Guerra i Felipe González, Pepe Blanco i Alfredo Pérez Rubalcaba   li hagin etzibat quatre paraules grosses:

—”Gregorio, a tu edad y… ¿aún no sabes que no se puede decir lo que uno piensa? ¿Y qué lenguaje es eso de “quedarnos con los catalanes”? 

—Nos has bien jodido Gregorio.  Eso de que chochees y ya no te aguantes los pedos  nos va a traer graves disgustos.

—Yo inaugurando infraestucturas en Catalunya y  tu cargándote mi trabajo con bromas de chimpancé!  Manda huevos!

—Coño, Gregorio, ¿quien crees que nos va a votar ahora en Barcelona?  ¿Cómo se puede  ser tan insensato y hacer ese tipo de declaraciones a tres semanas de las elecciones del 20N ?  

—”Gregorio, mira, dudo que consigas reparar el daño causado, pero... ya te estás retractando, y haz todo lo posible para que no suene a falso, ¡eh!” 

(Blog Politicaficcio.com.  Declaracions versemblants)

No sabrem mai,   — o potser haurem d’esperar 25 o 70 anys-, quan faci públic el dossier sencer sobre d’aquest afer—  quins mecagums va proferir Don Gregorio just mentre enviava a La Vanguardia la “carta de disculpa” y de declaració d’amor als  “amigos catalanes”,   ni  quins eren els seus sentiments veritables.  Però el que manifesta el traheix…  Diu que no va valorar prou bé  “el ambiente”…   I això, vol dir que o bé s’expressa molt malament o bé continua fent el cínic farsant o el farsant bromista…

El que sí podem dir ja des d’ara, digui ell el que digui, és que amb aquesta mena d’ “amics”… no ens calen enemics!  Ho tenim clar i  ho tindrem ben present!
De manera que,  pel que fa a la seva carta, el millor és contestar també nosaltres en to de broma i dir-li que les seves paraules mereixen el que hem  escoltat en boca d’un ciutadà anònim:

“que se vaya pronto al infierno, a congeniar con Felipe V,  Espartero,  Prim, con Franco y con Satanás. Con esas declaraciones, Peces-Barba se asegura un lugar destacado en la negra Historia Negra de España. “

Però esperem,  Don  Gregorio, que  s’ho prengui tot amb el mateix sentit de l’humor que vostè ens demana als catalans.  Tot està dit en to de molta, molta, molta broma, és clar.  Ull per ull, broma per broma!  Quina gràcia, oi?   !  


____________________________

ENLLAÇOS

 

3 thoughts on “Ull per ull i broma per broma. Gregorio Peces-Barba, bromista o cínic?

  1. Per a mi el pitjor de tot ha estat bromejat amb la qüestió dels bombardejos. Si ara “no cal” vol dir que abans “si calia”, oi?. Per acabar-ho de reblar al dia següent a RAC1 en ser preguntat si també es podia bromejar sobre els bombardejos de Gernika o els atemptats d’ETA va dir “que no era el mateix”. Quina gràcia els deu fer als que van perdre algú el darrer cop que van caure bombes!.
    Això ho va dir el dia després de les declaracions. Allò de Portugal, com remarques, diu que ell sempre ho diu….Qualsevol disculpa és ridicula. No es tracta de cap rampell sinó d’una opinió meditada.

  2. Com diu en Jaume, no només és una opinió meditada, sinó que expressa gran part del sentiment de molts socialistes espanyols. Els “dels altres” no cal ni esmentar-ho. Aquest tipus no és ni bromista ni cíni, sinó, com diria mon sogre, sobretot quan volia ofendre, aquest tipus és un sinvergüensa. I dels grossos. Per sort, amb personatges com aquest, cada dia tenim més proper l’alliberament del jou. Una excel·lent reflexió la teva.

  3. De socialistes i no socialistes. Mira si ho tenen interioritzat que fins i tot les nenes quan salten a la corda canten allò que volen ser altes com la Lluna per a veure els soldats que són a Catalunya servint al rei.

Els comentaris estan tancats.