Mantenir viu el blog. 1/10 a 3/10.

Per celebrar que torno a la feina del meu estimat blog, se m’acut una petita reflexió per evitar tornar a caure en el pou de silenci de gairebé dos mesos d’inactivitat blogaire…

Mira que n’és de fàcil, de mantenir  viu un blog!  Només cal seguir, això sí,  algun precepte fonamental, alguna estratègia bàsica,  a triar entre una petita llista de *sinequanons”.
Crec que n’hi ha prou amb seguir-ne qualsevol d’ells, de manera que cal tenir-los ben presents…

1. Convertir cada comentari que volguem fer en un blog aliè en un en  un “postcomentari” al nostre blog.   

Per anar bé, cal començar creant una llista dels nostre  blogs quintaessencials i seguir-la.  El seu mestratge ens ajudarà a reaccionar. Però reaccionar al nostre blog!
Res no ens impedeix després  fer-ne una còpia i deixar-la també a casa seva.

Jo aquesta llista ja la tinc feta.  Quintaessenciasl ho són tots els que hi són, però, és clar, no hi són tots els que hi podríem posar, els que hi haurien d’estar. Cal anar creant una llista acurada, amb garantia de “fiablitat contrastada”. I anar-hi afegint els que calgui…

Prova del nou  de qualitat: Hom sap que tal o qual blog mereix ser a la llista de favorits quan, en llegir-lo, hom sent imperiosament la necessitat d’escriure-hi un comentari.  Que és tant com dir que gairebé tot allò que ells i elles escriuen té per nosaltres “moll d’os” vivificador. El que cal llavors és escriure un comentari  pero no  al seu blog , sinó al nostre !!!  Estarem produint un Postcomentari vivificador
Curt o llarg, tant se val, la qüestió és escriure… i mantenir viu el blog.

.

* * * * * * * * * * * * * * *

.

2. La segona estratègia consisteix a  Comentar l’actualitat del dia o la setmana: transformar en tema de post la més mínima novetat que aparegui davant nostre.
De fet, aquesta és la forma més primària d’acció blogaire:  Cop de citació !
De vegades, moltes vegades,  no hi ha manera de dir millor  una cosa  que tal com la diuen d’altres… No cal trencar-se les banyes a parafrasejar: s’imposa una citació textual.

Però si en hi veiem en cor, podem  passar al nivell immediatament superior…

Allò que hem sentit a la ràdio de bon matí mentre ens afaitàvem: la notícia o pseudonotíonia que escoltem a les 7 am, les 8 am o les 9 am… i que després anirem sentint repetida cent vegades més al llarg de dia… Podem triar entre mil banalitats perfectament banals… però que algú ha decidit de transformar en notícia.
Podem triar entre repoduir-la tal qual… -i ja fa post- … o afegir-hi un comentari personal…  Tot s’hi val… Correm el risc que redir alguna bajanada, però… i què? Més val una llufeta que un silenci contagiós.
Els déus lectors ja “reconeixeran els seus” i passaran olímpicament de les banalitats que reprodueixen els blogs més prescindibles.

Val també qualsevol troç de missatge rebut… i mira que se’n reben, i mira que n’hi ha que passen el filtre quan haurien de ser spams !!!
Des dels més interessants fins als més “spamosos”, tot pot ser motiu d’inspiració que ens empenyi  a citar, reflexionar o proposar alguna cosa…

Val també qualsevol  contingut de “Power Point” o  “Video YouTube” rebut a la bústia… I mira que se’n reben!
N’hi ha prou amb ser capaç de començar a escriure: “Diuen que…”  o “M’han enviat un XYZ  que …”  . Tot s’hi val per tal d’ acomplir així la màxima que prescriu  “Nulla dies sine Post”.

Crec no equivocar-me massa afegint com a tercera alternativa el fet de ser capaços d‘assimilar l’ obsessió d’escriure un post diari a una activitat vital necessària...
Aconseguir que l’escriptura esdevingui una obligació plaent. 
És l’única manera de mantenir ben viu un blog i fer que allò que hi posem ens sigui tan necessari com el menjar o el respirar…
.

* * * * * * * * * * * * * * *

.

3. Triar el Blog o el Post del dia o de la setmana (enmig de l’oceà de la Blogosfera global).
La tercera estratègia per escriure un post consisteix a aplicar una fórmula contrària a la que proposava en primer terme. En aquest cas, cal navegar  — sense brúixola—   a l’atzar de la blogosfera global o de la blogosfera hispànica, francòfona, anglòfona, italianòfona o germanòfona … en funció de les llengües estrangeres que es coneguin. Però  de fet n’hi ha prou amb navegar per la nostra Catosfera, perquè no ens l’acabarem. No us l’acabareu.

Cal deixar-se sorprendre per un blog o per un post. Bé sigui pel seu disseny , per les imatges que hi inclou, pels enllaços que proposa, pels videos que ens regala  o pel contingut d’un post.
Llavors n’hi ha prou amb atorgar-li la consideració del Blog del dia  o bé concretar-ho més i  nomenar-lo el Post del dia i fer-ne un resum curt.
” Nulla dies sine Post” :  i  triple objectiu complert:  Descobrir. Fer  descobrir i …  mantenir viu el blog.

..
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

.

Enllaços

_______________________________________

14 thoughts on “Mantenir viu el blog. 1/10 a 3/10.

  1. El més important és escriure al blgo quan tenim ganes de dir alguna cosa. I sinó, que hiberni tot el que calgui…. Bon any nou!

  2. Hola Salvador,
    Sí, sí, és clar, però cal no deixar-se desviar massa per massa coses… si no … passa el que m’ha passat.
    De fet hi ha encara una màxima, que m’afecta a mi -no crec que afecti gaire a massa d’altres- que és : Prohibit posar-s’ho difícil …
    Em vaig autoprometre resumir les tres parts del darrer Houellebecq… i allà em vaig aturar…
    Ara, per allò de l’amor propi m’hi posaré a acabar-ho… però no s’ha de prometre res.
    Jo no !!!
    Passat amb èxit el Sant Esteve… Bon cap d’any a tu també, Salvador i tot el 2012 sencer, és clar!

  3. Volia deixar un comentari al darrer post i no he trobat els comentaris (?)

    Haurien de donar un premi a la constància tot i que per als qui som constants el premi és mantenir el blog que per a molta gent va ser una moda i per als grafòmans impenitents ha esdevingut un vici.

    M’alegro que em mencionis, bon dia després de Sant Esteve i que els nostres blogs facin molts anys més.

  4. Ara veig que he posat el comentari on tocava, m’he fet un embolic.

    El meu problema -o virtut- és que -fent referència al comentari de SM- ‘sempre’ tinc ganes de dir o escriure coses i un munt de temes per a comentar. És greu?

  5. Hola Sani,
    Gràcies, ja t’he trobat. M’agrada descobrir persones que amb les seves paraules desperten en mi una emoció. Tal i com dius, cal la necessitat de dir alguna cosa, de traspassar la pantalla d’aquell que et llegeix i fer-li arribar el que tu sents en aquell moment, el coneguis o no. Jo tinc un problema, rebo comentaris, però pel facebook o per correu electrònic, perquè hom diu que els resulta difícil deixar-hi quelcom escrit, que ho fan però després no els surt en el blog corresponent. Jo em sento gratificada igualment de saber-me llegida.
    A partir d’ara, tu també entraràs en aquest espai.
    Un plaer llegir-te.
    Bon any!!!
    Lídia-

  6. Virtut, Virtut amb V majúscula, no ho dubtis! Una cosa semblant em passa a mi. Faria doble blog diari només contestant el que el “em provoca”
    l’escriptura intel·ligent dels altres… En el meu cas, ho compenso -per desgràcia- amb el vici de no caure sistemàticament en la tempstació. I així em va!
    Greu? No! Al contrari, això teu és una benedicció dels déus. Que et duri i que ens ens duris moltes dècades! Una abraçada.

  7. Gràcies, maca. Sempre fa il·lusió que et diguin paraules agradables. Saber que algú et llegeix poc o molt dóna nova energia a l’escriptura personal.
    Això que em dius dels comentaris…no sé què dir-te. Per regla general, tots els comentaris apareixen allà on els has deixat o bé immediatament si no
    està activada l’opció de moderació, o bé hi apareixen quan el moderador els aprova. La tercera opció és que el moderador els rebutgi i no els publiqui.
    Però no hi ha més secrets…
    Ja m’agrada que em diguis que “a partir d’ara tu també seràs en auest espai”, però mira, més val que no ho prometis. No prometis mai res.
    No facis com jo, si no, després te n’hauràs de penedir😉
    Gràcies i bon any a tu també. Ens anirem llegint !

  8. A la llista de blogs sempre veig que hi ha molta més gent amb bloger que amb wordpress. A mi ja m’anava bé, però després del Dipofilo II, en arribar als 300 post, vaig voler aprendre a fer anar WordPress i per això vaig canviar… Quan arribi als 300, el més probable és que em passi als webs de l’espai Google si em fan el pes… Queda temps per decidir-ho.
    Bé, t’asseguro que el Francesc, el Miquel i tu, Júlia, sou realment exemplars en la constància i en la qualitat. El premi jo ja us el dono! Però no només jo, ja saps que ho fa també cada dia un gran nombre de blogaires i lectors de blogs/blocs fidels!
    Benaventurats els viciosos de l’escriptura perquè el vostre art ens proporciona saber, desig de viure i plaer… Que duri!
    Una abraçada, Júlia. ja ho saps.

  9. Ai, Sani, cada vegada que et llegeixo o et recordo sé tot el que tinc pendent amb tu i m’aclaparen els deutes, però ara no en parlaré.
    La veritat és que escriure al bloc és, més que res, un plaer (i com diu la Júlia, sempre tinc ganes de dir alguna cosa, encara que amb l’edat quan vaig a començar a escriure-la potser ja se m’ha oblidat, hahaha!); després penso que ho hauria de fer menys sovint, que els lectors no mereixen la meva insistència, però la qüestió és potser no pensar gaire en els lectors… ja s’ho faran🙂
    En fi, gràcies pel teu record i la teua generositat.
    Que passis unes bones festes!
    Una abraçada.

  10. Ep, sobre tot, res de mala consciència! Només bons propòsits -promeses tampoc- de retrobada… que això postser sí que als dos ens anirà bé. Ens farem foto de jubilats i mirarem de vendre-la al preu més car😉
    Si vols que t’ho digui ras i curt… del que més content i orgullós estic és que la connivència i l’amistat que vam començar fa ja tant de temps, continui encara com per dir-nos tot el que ens diem.
    Perquè alguns i algunes s’han perdut pel camí… o jo m’he perdut pel seu camí, és clar… Voilà.
    Jo també t’envio una abraçada. Fins aviat als blogs o a Barna, a Torroella o a Vilanova… Tot estarà bé. I si aconseguíssim aplegar el Francesc i la Júlia, ni que fos al voltant d’un tallat o d’una “Estrella” llavors ja fóra una gran festassa! Aviam si som capaços de muntar-ho. Després de tot el que hem fet a Transformacions tot això hauria de ser d’allò més senzill.
    Endavant!

  11. Retroenllaç: Mantenir viu el/un blog. 2/2 « Baudelairianismes

  12. Retroenllaç: Mantenir viu un/el blog. 3/3. Música. Gato Barbieri. “Nunca más”. [Àlbum Chapter One. Latin América. 1973.] « Baudelairianismes

  13. Retroenllaç: « Comment écrire de beaux articles pour votre blog ? » Utilisez des mots de liaison ! « Les Pages du Fle

  14. Retroenllaç: Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. « Baudelairianismes

Els comentaris estan tancats.