El que passa a les ciutats.

A través de la CUP  (Candidatura d’Unitat Popular) de Vilanova i la Geltrú he rebut això :

Els regidors de la CUP (de Vilanova i la Geltrú) abandonen el Ple per denunciar “l´espoli dels bancs”

La CUP denuncia que el crèdit ICO i el pla d’ajust vinculat, pel qual els vilanovins pagaran 9 milions d’euros en interessos bancaris, és una imposició de l’Estat. Per això, a l’hora de votar el pla d’ajust, la CUP va sortir de la Sala de Plens, negant-se a participar de la farsa de votació que no admetia alternatives.L’Estat ha obligat l’Ajuntament a acceptar un crèdit bancari de 25 milions d’euros, el més gran mai demanat per Vilanova, a un tipus d’interés que s’estima que rondarà el 5% o més, fet pel qual els vilanovins hauran d’abonar 9 milions d’euros només en interessos bancaris els propers anys. Per a la CUP, aquesta és una hipoteca que porta les finances municipals a un atzucac i obligarà, tal com marca el pla d’ajust elaborat per intervenció general, a pujar impostos i taxes i prestar molts menys serveis.
La CUP va centrar la primera part de la seva argumentació en criticar durament la gestió comptable i financera de l’anterior govern, que gastava més del que realment ingressava i ha dut a una situació límit les finances municipals. Seguidament, la CUP va mostrar-se convençuda que prestar diners públics als bancs a l’1% i que després obligar els ajuntaments a acceptar crèdits dels bancs al 5% és una estafa, o pitjor, un robatori i que “robar és delicte”.
Llegir-ho tot   |
Escolta aquí la intervenció de la CUP i el debat entre tots els grups municipals

_________________________

La lectura d’aquesta informació em porta a dir-hi  la meva:
Em sembla que  NOMÉS CRITICAR la gestió de l’anterior govern és molt poca cosa.
Dit això afegiré també que em sembla molt valent i molt noble l’actitut de la CUP
que demostra ser una força política necessària per la democràcia real del país.
Altres partits d’esquerres estan tan tacats  “de merda”  que  donen una imatge  ridícula,  patètica i covarda 
en uns moments tan crítics com els actuals, en què cal demostrar  de veritat  quins valors es defensen i
quina valentia es té en fer-ho. 
S’hauria de mirar  si  se’ls poguéssin  exigir  responsabilitats penals.
Com a mínim,  m’agradaria escoltar o llegir com és que cap llei no va frenar 
la bogeria de l’endeutament dels Ajuntaments… fins a  límits delictius.

La impunitat dels polítics en la gestió municipal aquests darrers anys
és  l’obscenitat més gran de la història recent del país, superada només per la gestió
a nivell de govern d’uns polítics irresponsables, per no dir delinquents prevaricadors. 
.
Espero que això també entri a formar part de la memòria històrica per tal
que aquest delicte massiu impune no es torni a repetir mai més. 
Quant al tema concret de la imposició de l’Estat (Via Generalitat ?  directament ?)  que denuncia la CUP.
penso que, per  impossible o gairebé impossible que pugui semblar aturar aquesta mesura,
 fóra fer pedagogia arreu de Catalunya (com a mínim)  portar davant la Justícia
aquesta estafa o robatori  (o ambdues coses a la vegada) …  ¡si és tal !
Les  gesticulacions polítiques són importants, però són insuficients.
En què quedem: ens roben o no ? És delicte o no? Si la resposta és  SÍ, llavors, QUÈ  impedeix fer una denúncia pública d’un delicte?
I que responguin també , i sobre tot,  els responsables municipals dels  partits  CIU, ERC, IC-V i PSC.
.
.
****************************************

Enllaços

 ****************************************

2 thoughts on “El que passa a les ciutats.

  1. Sani, em sembla que si s’hagués de portar davant la justícia tots els xorissos d’aquest país, no hi hauria prou jutjats, ni jutges, ni sistema judicial que ho gestionés. Iniciativa popular? Sí, però com? Ja hem vist que les iniciatives populars com la del 15-M se senten impotents i queden en un testimoni d’allò que a molts ens indigna. Però a mi m’indigna més encara que el partit més xorisso d’Espanya tingui majoria absoluta. Qui en té la culpa? els que l’han votat, i per què ho han fet? Jo no ho entenc. Però respecte al que tu dius: ¿quién le pone el cascabel al gato?
    Petons

  2. Gràcies per escriure, Marta.

    Sí sí. Es demencial ! Sembla que no pugui ser tanta desgràcia junta.

    Però tot i així cal tenir sempre al cap el crit de Miguel Hernández que crida i exigeix poder tenir esperança!
    Meravellós poema aqust oi? Però el darrer vers serveix per a tot i per a tothom. Cal no oblidar-ho mai !

    Pintada, no vacía:
    pintada está mi casa
    del color de las grandes
    pasiones y desgracias.

    Regresará del llanto
    adonde fue llevada
    con su desierta mesa
    con su ruidosa cama.

    Florecerán los besos
    sobre las almohadas.
    Y en torno de los cuerpos
    elevará la sábana
    su intensa enredadera
    nocturna, perfumada.

    El odio se amortigua
    detrás de la ventana.
    Será la garra suave.

    Dejadme la esperanza. (Miguel Hernández)

    Ara una nova esperança sembla néixer en el moviment impulsat per un austríac: Christian Felber.
    Ho coneixes?
    Ho vaig veure a TV3 el passat dimarts, al program Singulars , de Jaume Barberà.

    L’économia del bé comú

    http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu

    Un nou socialisme ben entès i necessari…

    Deixeu-nos les utopies !

    Una abraçada

Els comentaris estan tancats.