Mantenir viu el blog. 5/10. Una peça de música. Gato Barbieri. “Nunca más”.

A darrera hora se m’ha acudit que podia afegir encara una cinquena estratègia força evident per mantenir viu un blog.

5. Afegir un comentari sobre (o enllaç a)  una de les nostres músiques favorites.
Qui més qui menys, cadascú té entre un llarg centenar i uns mileres de músiques i cançons favorites. La banda sonora de la vida de cadascú pot ser llarguíssima i,  si cal estirar-la una mica, fins i tot es pot començar ja per les cançonetes que cantàvem a escola.
Pana d’inspiració?  Una solució és doncs recórrer a una música de la nostra banda sonora. Queda dit.

Jo vaig buscar i trobar a YouTube un munt de peces de Gato Barbieri. Tantes que semblava que hi fossin totes.  Fins i tot hi havia un dels àlbums de la meva vida. Encuentros. Chapter One. Latin America, del 1973. TianLang, un admirador del saxofonista, havia penjat l’àlbum casi sencer en dos videos:  Encuentros 1/2   i  Encuentros 2/2.  Però curiosament hi faltava una peça!  La meva preferida:  “Nunca más” !

Vaig deixar-li dit en un comentari que “moltes gràcies”,  que aquell era per mi un dels grans àlbums de música de tots els temps. I que quan pogués que hi pengés  també  “Nunca más“.
Dit i fet … L’endemà em va contestar ras i curt:  “Ja ho he penjat.”

Efectivament, és a YouTube i concretament, aquí:
.

Clicar   —->      Gato Barbieri. “Nunca más”. Chapter One. Latin America. 1973.

I és que de fet, jo el vaig tenir en vinil aquest àlbum que em va fer conèixer l’Esther V. a Vic a finals del 70, i el vaig escoltar mil vegades, però per alguna raó, el vaig perdre. Probablement el vaig deixar a algun d’aquells amics que no tornava ni discs ni llibres ni paraigües. O ves a saber què.
El cas és que em sona haver-la passat de casset a CD o DVD.  Ara em pregunto com és que no el vaig comprar en DVD. Sempre m’ha estranyat que no hagi tingut més èxit aquest àlbum. Segur que el fet de gravar la banda sonora de “L’ últim tango a Paris” hi té molt aveure…  i alguns dels àlbums següents, els que va gravar amb Carlos Santana,  sergur que també. Aquest vell àlbum va quedar en una segona fila d’èxits… Misteris…

Es com si hagués obert un bagul i la màgia n’hagués tornat a sortir sencera, amb tot el seu poder intacte… Immensos plaers difícils de compartir… perquè també en la música funciona un principi d’atracció física i química.  Te n’enamores o no te n’enamores.  Però aquí ho teniu per si aquesta música aconseguís fer feliç a algú altre.
Post penjat i ja s’ha acabat. 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

3 thoughts on “Mantenir viu el blog. 5/10. Una peça de música. Gato Barbieri. “Nunca más”.

  1. Retroenllaç: Mantenir viu el/un blog. 1/2 « Baudelairianismes

  2. Retroenllaç: Mantenir viu el/un blog. 6/10. Escriptura automàtica. « Baudelairianismes

  3. Retroenllaç: Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. « Baudelairianismes

Els comentaris estan tancats.