Pseudoanàlisi sociopolítica del futbol en temps de crisi.

Hi ha gent tan estranya  que ho llegeix tot en clau política.  Es tracta de verbalitzacions descontrolades que acaben fent gràcia de tant estrafolàries com són.

Vaig sentir dir a unes persones assegudes prop d’on  jo seia al tren, l’altre dia, que el que convenia en aquest moment era  que el Barça i el Madrid  empatessin  el dissabte 21 i que  tots dos perdessin els seus partits de tornada de semi-finals de la  Champions League.
Cas que guanyés l’un o l’altre,  o tots dos, allò només contribuiria a adormir la indignació i la conciència política de catalans i espanyols amb una nova dosi de droga dura: una nova edició d’enfrontament dels equips del Barça i el Reial Madrid. Ni tan sols fóra bo  que un dels dos equips aconseguís passar a la final.
També en aquest cas, fos quin fos el resultat … se’n parlaria  cada dia des d’ara fins al setembre…

—-“Fóra una desgràcia sociopolítica”  — va dir un senyor amb barba i ulleres, que curiosament,  s’assemblava una mica a Mariano Rajoy.

En canvi, segons el mateix grup de tertulians, la derrota dels dos equips, un d’espanyol i un altre català,  provocaria una reacció de crispació tal que mantindria viva la flama de indignació col·lectiva. Aquesta força podria ser utilitzada políticament per enfrontar-la a la política agresssiva del govern del PP contra l’estat del benestar. Un govern al qui li convé més que mai que la gent parli estrictament de futbol, una potent  droga dura tolerada i promocionada per endormiscar les masses…

Ja veieu quines anàlisis o pseudoanàlisis tan extranyes fa la gent al tren i als bars…   Ja veieu om està el pati, oi?

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

3 thoughts on “Pseudoanàlisi sociopolítica del futbol en temps de crisi.

  1. La mala fe, o si més no la mala intenció dels comentaristes no pot amagar la trista realitat. El càs és que hem anat tirant de Visa fins l’extrem de que ja no podem pagar ni les mensualitats! Cada dia CCOO (i UGT) m’envia furibundes convocatòries que denuncien que “s’ho volen carregar tot!”. El Sani diu que el govern és “agressiu contra l’estat de benestar”. Com si hi hagués qui tingués interés o tregués un benefici de la seva desaparició. Ningú té el sentit comú de dir: hem de pagar els deutes que tan tontament hem fet i per això toca estalviar com sigui. Té raó l’autor del blog quan deplora que el futbol ocupa el lloc de la consciència política. Fà molts anys que s’ha procurat que fòs així, fins a desplaçar, fins i tot, l’afició per les corrides. El futbol és una metàfora de la política, fet que hauria de preocupar als més demòcrates dels fanàtics, ja que és el microsistema més fatxa i dictatorial, menys tolerant i més brutal de la societat moderna. Qualsevol club és “més que un club”…

  2. Benvolgut amic,

    Sí a tot menys però amb una precisió important. No és el Sani qui diu que el govern és agressiu contra l’estat del benestar … qui ho deien eren uns senyors que en parlaven al meu costat.

    Tothom i no només a Catalunya i Espanya, sinó també a l’estranger, comença a adonar-se que ofgegar-ho la gallina no serveix perquè pugui continaur fent ous. La cura de cavall que necessitava aquest país després de la disbauxa de tants anys de vida obscena recorda aquell passatge bíblic en què Moisès baixa de la muntanya amb les taules de la llei a la mà amb els deu manaments mentre el poble està d’orgia permanent adorant els déus vedells d’or…

    Sí cal fulminar moltes coses però amb prudència per no llençar el nen amb l’aigua de la banyera. És això el que vol dir defensar “l’estat del benestar”: evitar que el matin, perquè després no hi haurà qui el ressusciti.

    Benvingut sigui el 99 per cent de racionalitat! Però apliquem-la amb el temps i sobre tot, allà on cal aplicar-la, no sobre els més febles i els més pobres per emmiseriar-los més encara.
    Quants tancs de l’exèrcit es poden deixar de comprar o fabricar? Quants bombarders? Com es lliuta de veritat contra l’evasió de capitals? La lista és llarga.
    Explicar tot això és el que hauria d’ocupar els espais a la televisió. Pedagogia en comptes d’opi.

  3. El tema de fons, és tanmateix que l’excés de futbol, que pren tot a l’atenció de portades de diaris i d’espais televisió, funciona com a cortina de fum que amaga els greus i temibles problemes econòmics i polítics de l’Estat espanyol…
    Potser sí que està bé que hagin quedat eliminats l’equip català i l’espanyol, de manera que ens poguem concentrar en coses més serioses…

    _______________________________

Els comentaris estan tancats.