23 d’abril. Sant Jordi 2012. Literatura “de proximitat”.

De les moltes maneres que hi ha  de celebrar l’aspecte literari de Sant Jordi, a mi se m’ha acudit enguany que en podia proposar  una d’ original, i com a tal, diferent de la que proposen els media oficials.

Tothom ha sentit parlar d’allò que s’anomena agricultura de proximitat i de tot un corrent social que ens convida a consumir aquests productes de proximitat: els de casa, els del pagesos del poble o la comarca o el país amb prioritat als mateixos productes importats de terres llunyanes.  Hi ha pomes “Marlène” del Tirol que es promocionen amb anuncis mil·lionaris per la televisió, mentre que hi centenars de milers de tones de pomes de Lleida que esperen consumidor.  Cal triar què consumir amb prioritat. Tot en la vida és una tria permanent.

Per Sant Jortdi, també cal triar quina literatura consumirem.  Tant si som consumidors compulsius de llibres com si només en comprem un o dos a l’any,  cal triar.

L’oferta és immensa: hi ha els  “escriptors mediàtics” de cada any, que sembla que se n’enfotin de nosaltres i ens prenguin per tontos útils.  Hi ha le traduccions d’autors europeus o americans, les dels els autors asiàtics.  Hi ha els llibres d’autoajuda  que, en teoria,  sembla que seran molt útils en temps de crisi, els de daixonses i els de dallonses …  Bé la llista com sabeu és  inacabable…

A mi se m’ha acudit  però que enguany podríem canviar  de  manera de celebrar el Sant Jordi literari  i  triar  excepcionalment entre dues opcions originals o, millor encara, combinar-les totes dues:

1. L’opció de triar llibres ni-ni que ens proposa en Jaume Subirana en el seu blog FLUX.  Em captiva la creativitat intel·ligent  de la seva proposta.

a mesura que s’acosta la gran cita de l’any editorial arriba un punt que comencen a embafar… Què s’hi pot fer? Un servidor proposa aquest any un modest canvi de dieta. Per comptes del fast-food, l’slow-food; per comptes del best-seller, el long-seller. Tot és tan fàcil com, dilluns vinent (o encara millor uns dies abans), en entrar a a llibreria (o al portal on compreu o descarregueu els llibres), per comptes d’aturar-vos al primer taulell, a la primera pantalla, fer unes passes més i anar als prestatges del fons, fer-hi treballar una mica el dit: deixar que el vostre índex llisqui pels lloms, buscar noms que no us sonin o bé títols de fa temps pendents. Es tracta simplement d’optar per llibres ni-ni: títols que ni ha escrit cap famós ni són novetats estrictes. Els llibres ni-ni.

Jaume Subirana. Flux. Els llibres ni-ni. 13.4.2012

Em sembla prou intel·ligent també com per fer-la conèixer a molta més gent. I que cadascú decideixi si s’hi apunta o no.

2. La proposta del Sani, la meva, consisteix a  triar  “literatura de proximitat”, que  defineixo  ( sí, copyright del Sani ;-9) com la literatura feta per els nostres amics, familiars, amics de familiars o familiars d’amics, professors nostres o  professors dels nostres fills,  coneguts, blogaires de la nostra “esfera” i si cal, també els nostres ídols literaris,  sempre que siguin realment els nostres ídols de veritat, de tota la vida…
La llista d’exemples fóra llarga, però com que sé que sou intel·ligents, me la puc estalviar.

En el meu cas m’hauria de comprar els llibres que encara no tinc de la Júlia Costa; els del Salvador Macip;  els del Jesús Ma Tibau, els Verkamis del Víctor Pàmies;  el Verkami obra col·lectiva del Veí de dalt; el  llibre de Josep Manel Vidal que ens va ensenyar l’altre dia a l’Ateneuesfera;  Llefre de tu,  de Biel Mesquida; les obres de JP Quiñonero;  obres i traduccions d’Alain Verjat…  Obres de la Teresa Costa-Agramunt i  la Ma Rosa Nogué  que són de ben a prop de casa… Literatura de “proximitat”.  

Quins són els escriptors i les obres que vosaltres triaríeu si em fessiu cas?

Per ser conseqüent amb mi mateix, jo m’apuntaré a la meva proposta, però per seguir també la proposta del Jaume, me n’aniré a la biblioteca Cardona Torrandell, a tres-cents metres de casa i em perdré per les prestatgeries fins trobar  Incerta glòria de  Joan Sales, que ja fa dies vaig decidir que fóra la meva lectura de  Sant Jordi d’enguany…  després de llegir un article sobre el llibre i el seu autor al Matí digital!!!   És gairebé impossible de no caure en algun parany!

Tinc oberts Mercure d’Amélie Nothomb i  Voyage au bout de la nuit, de Louis-Ferdinand Céline. O sigui que, entre tot plegat, tinc teca lectòrica per dies!  Bon Sant Jordi !
.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

14 thoughts on “23 d’abril. Sant Jordi 2012. Literatura “de proximitat”.

  1. Completament d’acord, Sani, “literatura de proximitat” una brillant idea! Bona diada i bona lestura que la llista és llarga

  2. Concepció, m’agrada que t’agradi.
    Tal com he afegit, em sembla que la combinació de l’opció que proposa el Jaume Subirana i la meva, és encara més interessant.

    Bon Sant Jordi, i gràcies per la visita!
    _____

  3. Literatura de proximitat! M’agrada!

    M’agrada que t’agradi…
    Suposo que m’apuntaré al Verkami … Segur que ja està aconseguit i me n’alegro ! Felicitats! Endavant! Que l’escriptura no pari!

  4. Hola, Sani. Ya ves, sin saber que tú nos lo ibas a proponer yo también me voy a regalar un libro de proximidad. Es el de un nuevo amigo Jose Vte. del blog “Ya que digo…” que acaba de publicar. El título es “Despertar”. Si lo quieres comprar en papel lo puedes hacer dirigiéndote a él en su blog.(tienes el enlace en el mío) También puedes optar por la versión digital que creo que ya está disponible y el enlace está también en su blog. Ya ves que me has transmitido el pensamiento. Mi entrada del dia de Sant Jordi es más reivindicativa, pero en otro sentido.
    Feliz día de Sant Jordi a ti también. Besos.

  5. En Jaume és un megacrac i avui també el linko al blog, perquè em sembla, la seva, una proposta impecable, amb un toc de romanticisme tot anant cap el fons de la llibreria, una mica com un rai a la deriva després del naufragi …🙂 La teva proposta em sembla molt bona també i la practico sovint, per això l’excés d’avui m’agafa una mica enfredorida i, difícilment, compraré gran cosa (he de dir que dissabte ja vaig fer la compra de proximitat i rareses)😉

  6. Hola,
    estoy totalmente de acuerdo y aprovecho la ocasión para hablarles del primer libro de un alumno mío . Se llama Juan Bautista Durán y sólo tiene 25 años. Su libro es muy original y escrito con un estilo muy propio y prometedor. Creo que hay que ayudar esos jóvenes que quieren dedicarse a la escritura y no son hijos de algún famoso.
    ¿El título ? : las tres pipas de Francisco Valdés.
    Buena lectura .
    Martine

  7. Ben fet, Marisol,

    Queden aquí apuntats…
    Gràcies per la visita i el comentari. Seguim per correu…

    ***

    Martine,
    Gracias por aportar tu comentario con información sobre ese libro de uno de tus alumnos. Dile que desde aquí le mandamos nustros mejores deseos.
    Seguimos en conatacto.

    ***

    Clídice,
    Sí, sí, el Jaume és molt Jaume. La seva és una prosa afilada que talla com un ganivet. No li conec gairebé la poesia ni les traduccions
    N’hauré de fer un dels meus “de proximitat”. És cosa de decidir a qui posem a la nostra llista de lectures…
    Si parles amb la Marta, mira de convèncer-la que contesti els comentaris ;-9 Ep si et sembla !
    T’he de dir que vaig entrar al teu mapa del Great Canyon i d’allà me’n vaig anar a fer tot el Mississippi de dalt a baix, fins al delta
    i em vaig perdre per new Orleans… Una meravella !
    Gràcies !!! En faré una estratègia per a la sèrie “Com nantenir viu un blog”.
    Fins aviat

    ***
    Marta,
    Tan guerrera com sempre ! Vols dir que és gaire efectiu fer-ho en forma de relat? Vols dir que no has d’obrir un altre blog on
    cantar-hi les quaranta cada cop que te’n vinguin ganes?
    Bé, et dono la raó… S’ha de dir i fer córrer la idea. Aquí, el que cal és que nois i noies comprinc roses i llibres i sense discriminacions pròpies d’altres èpoques.
    Suposo que s’haurà d’inventar alguna fórmula creativa perquè es pugui seguir fent el Sant JORDI i això no arruïni les economies de ningú.

    Records als teus tres i, a tu, un petó.

    ***

  8. Sani, he arribat una mica tard per seguir el teu consell encara que m’agrada la idea del “llibre de proximitat”. La veritat és que n’he comprat dos que necessitava per feina… també es podria considerar “proximitat”, no? o millor “afinitat”? Com que les economies no donen per a molt, buscaré a la biblioteca o al mercat de segona mà els de proximitat. Serveix encara que ja hagi passat Sant Jordi?

    Una abraçada i fins aviat!

  9. Hola Cris,
    Bé, de fet no és una proposta estrictament puntual sinó que també es pot allargar en el temps. És una manera d’anar. En aquest cas concret el que em revolta -però sé que això no es pot parar- és que ens decideixin quins llibre hem de comprar i se suposa que llegir… Els que ho tenen clar ja no juguen el joc, però em sembla que hi ha massa gent que juga el joc.
    L’únic que puc fer és sortir-ne fent la meva, seguir una tangent que em dugui ben lluny del comportament del ramat sense criteri…
    Sí proximitat,m afinitat o el que vulguis… val tot el que no sigui que pensin per nosaltres i que nosaltres ens deixem fer !
    Sí, fins dijous 26? Miraré de ser-hi!

  10. Visca la literatura de proximitat!😉 Però la idea dels ni-ni és bona també. El millor és comprar el llibre que et ve de gust quan et ve de gust!

  11. Hola Salvador,
    Bé, en el teu cas… ja casi ets un imprescindible de Sant Jordi… “comme quoi” … alguns “de proximitat” i alguns mediàtics es poden barrejar o superposar…
    No és greu si això passa quan l’autor és tan tan tan de tot com el Salvador Macip, que és un fenòmen extraordinari en tot el que toca… perquè ho fa molt bé.
    Que duri ! Endavant ! Molta sort en tot !
    El teu fan Sani ;-9

  12. Salut Sani

    Moi j’attends le premier livre que va publier Sani pour la Saint Georges 2013.
    Alors comme ce sera un super livre de proximité, je serai une des premières parmi les mil et unes fans qu’il a et il me le dédiera à la Rambla de Vilanova i la Geltrú.

  13. Salut Esther,
    Quelle joie de te lire et lire ces “pommades” que tu m’envoies…

    Alors qu’Amélie Nothomb sort un livre par an et en écrit 2 ou 3, ou 3 ou 4, et ceux-là, non publiés, elle les garde sous clé dans son tiroir, moi, j’ai plein d’idées dans mon tiroir depuis longtemps, et j’en y rajoute, mais aucun titre sur la table.
    Elle assure qu’elle a pris des dispositions testamentaires pour que, -dit-elle- “aucun de mes livres-là ne soit jamais publié, quoi qu’il lui m’arrive”. Par contre, moi, je vais prendre des dipositions testamentaires, un de ces jours, pour que quelqu’un prenne toutes mes notes, mes brouillons, ma correpondance virtuelle et l’autre, et mes “would-be” short stories, et en fasse au moins quelque chose…
    “Oeuvre APOCRIPHE de feu Sani”, par exemple, ou quelque chose comme ça… Succès garanti ou remboursés/ées…

    Ça fait longtemps que l’envie de publier quelque chose me démange (sic). Je jalouse quelques amis qui, en quelques années ont pondu pas mal de livres papier… Secrètement je m’en crois capable, moi aussi ! Mais j’ai peur que ce ne soit qu’un mirage. “Rien ne sert de “se croire” , il faut “le prouver” à point. Pour l’instant je me plie à la réalité : j’en suis tout à fait incapable.

    J’en suis à assumer que “Jack of all trades, master of none”, “Belluguet i cul de Jaumet”, “Qui trop embrasse mal étreint”… je n’ai rien prouvé de valable et je n’a rien écrit d’autre que mes blogs. Je m’assume et me dis : “Non , Sani, te ne sers pas à ça, à ça non plus, mon pote ! ;-9
    Voilà… où j’en suis… C’est à prendre ou… à pleurer ;-9
    Mais je peux toujours aller te signer ce que tu voudras à la Bibliothèque,ça oui !!! ;-6… ou à côté, et on en profite pour prendre un verre ensemble… Fais-moi signe !
    À bientôt…
    Sani
    ______________

Els comentaris estan tancats.