Postcomentari al post “La determinació del gens” al blog “Un tel als ulls”.

*Postcomentari.

El meu comentari al blog de Clídice  Un tel als ulls”.  Post  La determinació dels gens :

  “Allò que veritablement cada un de nosaltres és i té, és el passat”. (…)
Italo Calvino (?)”

Cal llegir amb cura i respecte els molts comentaris que li han deixat. La discussió sobre si només hi ha present o només passat és inesgotable.  Per sucar-hi pa. Queda clar que el futur … no n’hi ha o serà molt negre.
Jo hi he deixat dit això:

Jo també Jeremiaré…una miqueta. Només hi ha present… i “carpa del dia”…

Però si ens agrada escriure tenim tot un passat meravellós que podem explicar i ens podem explicar a nosaltres mateixos.
Tenim la gran sort de potinejar la memòria i fer-la selectiva i podem oblidar moltes de les desgràcies del passat per quedar-nos amb el bo i millor de cada etapa de la vida.

El futur era bonic quan crèiem que nosaltres també ens compraríem un palauet a la vora de la mar. I que lligaríem els gossos amb fuet de Vic.
La desgràcia va començar quan alguns desgraciats van votar l’Aznar !  El PP va fomentar la disbauxa i tothom s’hi va apuntar !

Ara, pel futur que podem imaginar… i el que ens espera de veritat, ¡el futur ja se’n pot anar a la m****!

“Cualquier tiempo pasado … fue mejor !” ;-9

<b> ¡ Però… Visca la vida !   ||
http://www.youtube.com/watch?v=dvgZkm1xWPE&noredirect=1 </b>
Sani

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

One thought on “Postcomentari al post “La determinació del gens” al blog “Un tel als ulls”.

  1. Gràcies a les persones com tu s’evidencia la utilitat de les converses en els blogs, si més no, en els blogs com el meu, on l’important no és el que la propietària en pugui dir, sinó que sigui corretja de transmissió de coneixement. Em reconec afortunada, gràcies!

Els comentaris estan tancats.