Mantenir viu el blog. 9/10. Comentem les pàgines del llibre que estem llegint.

Un gran nombre de blogs viuen de comentar els articles dels diaris paper, dels diaris electrònics o de les notícies o dels programes de televisió. Tot acaba sent un monstre que s’autodevora els dits de les mans o dels peus, quan no es queixala el braç o la cama… I encara hi ha els comentaris dels comentaris que comenten… una roda de mai acabar.

Una manera de fer el blog “més literari” consisteix a comentar les nostres lectures literàries:  “Endogàmia endogamitatis et omnia endogàmia” ;-9.

Així doncs, en això i justament en això consisteix la novena estratègia per mantenir vu el blog.

 9. Comentem les pàgines del llibre que estem llegint. 

Quan parlo de comentar el llibre que estem llegint  no parlo pas del llibre ja acabat, sinó d’aquella frase d’aquella pàgina que vam llegir ahir al vespre abans o després de sopar.  Si hem tingut l’encert de triar un bon llibre, un d’aquells ben sucosos que no podem parar de llegir, segur que cada poques pàgines ens dóna per un post. Tots sabem que les millors lectures són aquelles que ens provoquen una mena de desig de diàleg amb l’autor o els personatges…

De vegades n’hi ha prou amb  posar l’accent sobre una o dues paraules, o potser una frase. Camí de Sirga de Jesús Moncada en fóra l’extrem extremista… Però no cal arribar tan lluny en la rica abstrusitat del llenguatge.

En d’altres casos, ens pot servir confessar allò què hem trobat obrint la Viquipèdia, o la Wikipedia espanyola, francesa o britànica… per recordar o per entendre tal o qual referència cultural.
L’altre dia, sense anar més lluny, Mercure, d’Amélie Nothomb,  em va fer anar a refrescar les figures de  Prometeu i de Síssife.

El capítol  Pols  del  Viatge d’hivern de Jaume Cabré em porta a obrir moltes pàgines d’enciclopèdia. Tot el relat és ple de referències llibresques com ho faria un relat de J. L. Borges:  Gaston Laforgue (Voyage d’hiver) , Ballys (Elysa Grant),  Alexander Bain (The Emotions and the Will)… Un món per a mi totalment desconegut.

“…tampoc no sabia respondre com era que ene aquella casa  no hi haguyés magris, ni garcía márquez, ni Pedrolo, Gardner o Mann. Per què les lectures del senyor Adrià eren Ludwig Tiech (Kaiser Octavian), Giuseppe Spalletti (Saggio Sopra la Bellezza) o Jacob de Montfleury ( L´école des jaloux). Per què recopil·lava frases d’aquests autors i no havia comprat un sol Faulkner?”
Jaume Cabré. Viatge d’hiver, Pols. pg. 78)

El fet és que, com les nines russes, anem obrint i en van sortint d’altres, algunes de molt sorprenents.  Així Jaume Cabré parla no de Jules Lafargue, sinó de Gaston Laforgue a El sentit de la ficció. Tot un petit gran univers per descobrir.

Hi ha encara una tercera via: implementar la funció empàtica recopiant un petit paràgraf del llibre per significar que el fem nostre, que és tant com donar nova vida a allò que l’autor digué i deixà escrit per sempre… El nostre petit homenatge a un tros d’univers literari…
Fent això equival a dir que tot allò que recopiem continua sent vàlid per nosaltres, que hi estem totalment d’acord, que nosaltres no ho sabríem pas dir millor, i que ens ha fet feliç llegir-ho allà…

Joan Sales ens fa vibrar des de les primeres pàgines d‘Incerta glòria :

Castel de Olivo, 19 de juny

(…) El tinent coronel, comandant de la 1a brigada m’interrogà severament sobre els motius del meu retard. Era normal que ho fes,  donada la diferència de dates entre l’ordre d’embarcament i el moment d’incorporar-me i es donà per satisfet amb la primera explicació: unes angines.  Però aquella primera rebuda ja m’havia fet ferida. ¿Potser esperava que em rebessin amb abraçades? No sabem res dels altres ni ens importa; en canvi voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afanys de ser compresos  només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú. (…)

Joan Sales. Incerta glòria. 4a edició pg. 20

Tot el que siguem capaços d’escriure sobre el text recopiat ja compta  —i de sobres—  per mantenir viu el blog. En d’altres casos, com en aquest en què el text citat ja ho diu tot, ni tan sols cal afegir-hi res més.

.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

3 thoughts on “Mantenir viu el blog. 9/10. Comentem les pàgines del llibre que estem llegint.

  1. Hola, Sani. Ja veig que segueixes donant-nos consells per què no decaigui el blog. No estic d’acord amb tu en què comentar notícies actuals no mantingui viu el blog. A molta gent li interessa saber les opinions dels altres i fins i tot aprendre de gent que sap més que un mateix en determinats temes. Jo segueixo el blog d’un professor antrop`leg, Emili que diu coses molt interessants i la gent que el segueix també, Jo n’aprenc molt. No et dic que entris ara mateix per què ha tingut un problema amb un “troyano” i ho està arreglant. Però quan puguis, entra-hi i veuràs que és molt interessant. Jo només publico relats o microrelats i a la gent que també n’escriu els agrada llegir-los i comentar-los, fer projectes col·lectius, moltes coses. Bé, fins un altre moment. Petons

  2. Hola Marta,
    Sí, “consejos vendo que para mi no tengo”… Això ho vaig aprendre d’una amiga blogaire, la Júlia Costa, que acostumava a citar-ho…de tant en tant.
    És freqüent trobar aconselladors com jo… aconselladors de pacotilla…
    Recordo que el meu pare m’explicava que hi havia un metge que fumava havans mentre feia les seves consultes, i recomanava als seus pacients que no fumessin.
    – Oh, doctor, ¡com s’atreveix a dir una cosa així, si vostè fuma cigars!
    – Vostè ve al metge, oi? Faci el que el metge li diu que faci, no el que el metge fa !

    Quant al que em dius, filem prim… Jo no sé on tu has llegit que jo digui que “comentar notícies actuals no mantingui viu el blog”. Perque em sembla que dic justament el contrari! Dic que hi ha molta gent que ho fa…. Rellegeix bé el que he escrit. I és justament per aquesta raó que jo no m’atreveixo a proposar-ho com a estratègia blogaire !!! ;-9
    El que proposo en aquest post és una estratègia més literària…. Però és que una cosa no treu l’altra. ¡No em facis dir el que no dic! Voilà tout.
    De la resta del que em dius… ¡Sí a tot!

    Començo a ser “gat vell” en tota cosa i des de tots els punts de vista. També en temes de blogosfera global, perquè vaig començar el 2004! I ho he anat seguint tot una mica.
    Això que em dius dels relats…em sembla molt bé, però no donem coll per tot. Jo he triat la Catosfera i em moc amb prioritat en l’univers d’aquesta llengua, sobre un
    total de quatre, com bé saps. ¡I no en descuido cap de les quatre!
    Per si et pot inspirar escriptura, em permeto jo també recomanar-te els blog dels <strong>Relataires en català. http://associaciorelataires.wordpress.com/.. que són munió i tots/totes més bons els uns que els altres… Hi ha concursos de tota mena als quals et pots presentar, si vols, traduint els teus relats al català. Google Translator fa entre el 80 i el 90% de la feina. La resta cal retocar-ho.
    Si no ho has obert mai , obre-ho, i veuràs que se t’apareixerà tot un nou món.
    Pel que fa als projectes col·lectius… No sé si coneixes els blogs del Veí de Dalt, que coordina Les Històries Veïnals des de fa anys…
    Jo vaig col·laborar en una d’aquelles històries fa potser 3 anys, ara n’acaben de publicar juna en paper gràcies a un projecte Verkami!
    I suposo que recordes el projecte “Transformacions” coordinat per en Pere i Xurri on vam aconseguir fer (i ha quedat obert)
    prop de 280 versions “à la Queneau” dels exercicis d’estil, creativament aplicades sobre un text en català. Crec que et vaig passar les mes contribucions…
    Experiència en tinc una mica… “Jack of all trades”….
    M’encanta doncs que et sentis ben relataire i ben literària… Benvinguda a un club sense fronteres del qual jo sóc membre des que tenia 14 anys i ja escrivia els meus diaris íntims ;-9

    Et seguiré llegint… I quan l’Emili hagi resolt els seus problemes tècnics, passa’m l’adreça del seu blog… ¿et sembla?
    Bises
    “Sóc *lectomnívor i res del que hi ha escrit no m’és aliè !” (@ Sani Girona)

    * * * * * * * * * *

  3. Retroenllaç: Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. « Baudelairianismes

Els comentaris estan tancats.