Fotofília, fotofrisança… Pseudoproposta de moguda fotogràfica.

Benvolgut Miquel,

En acabar d’escriure tot això que llegiràs més avall als comentaris del teu blog, Blogger m’ha dit que era massa llarg, que el comentari no podia passar de 4500 caràcters o una quatitat semblant.  Ho hauria pogut  penjar en dos o tres trossos, però he decidit que,  tant per tant, i pel principi del *Postcomentari  podia penjar-ho aquí.  Feia així:

..

Ja em diràs alguna cosa, que sempre fa gràcia… Sigui el que sigui.
Veuràs que em vaig inventar unes quantes col·leccions… d’aquelles que no s’acaben mai… Un bon dia em va fer gràcia començar a fotografiar  “Fotògrafs  en el sentit més ampli de la paraula…
El món n’és ple…  Només cal caçar-los. Molt més divertit que caçar elefants !

Però després, vaig pensar que “Cels d’aquí i d’allà” fóra encara una col·lecció més inacabable i variada i, a més, em faria aixecar el cap per mirar el cel de tant en tant”.  “J’aime les nuages, les nuages qui passent !” (Baudelaire)

Llocs d’aquí i d’allà és un títol una mica patètic, ja ho sé, però em calia un calaix de sastre on posar-hi fotos escadusseres preses allà o més enllà. Tota mena de “fotos de paisatges“, vaja. Aquest títol, tard o d’hora l’haurem de canviar. I ho farem, i ja està.

Gent” em permet de posar-hi coneguts i estranys “caçats” en circumstàncies diverses… Em dóna moltes alegries,  i la possibilitat de “contactar” amb persones de totes les edats, orígens, professions i interessos…
—Perdoni que em permet una foto?
Generalment em contesten que sí, de bon grat o resignadament … Si m’oloro que em diran que no, provo de disparar primer i preguntar després. I bé, ho reconec, també hi incloc alguna foto “paparazzi”.  Per al meu descàrrec diré que sempre, sempre estic disposat a esborrar una foto de la càmara o una foto penjada en un dels meus àlbums ! No faltaria més!

Animàlia” i “Vegetàlia” em van semblar noms quasi èpics que podrien encabir gairebé tot el que faltava: Flors, plantes i arbres i des d’insectes i els cap-grossos fins als elefants (encara vius) i els dinosaures…

Faltava “Objectàlia” que per no sé ben bé quina traó vaig decidir canviar per “Andròmines“: un altre pou sense fons que costarà d’omplir… ;-9

La resta, fantasies vàries, complementen l’esquelet bàsic dels meus àlbums de fotos a Internet. Els milers de fotos familiars en paper o en diapositives són un altre món… Parlo només del món de la foto virtual.

M’agraden les imatges, m’agrada “capturar-ne” i fer meus aquells objectes, persones, animals o vegetals capturats… És greu, doctor?

Durant els molts anys que vaig ser coordinador cultural tenia una obsessió per convocar concursos de fotografia temàtica… tant si es duien a terme com si no… Exagerant només una mica diria que “Res del que es pot fotografiar no m’és aliè, i m’està bé fotografiar-ho.”  Boutade del Sani  que espero em sabràs perdonar… ;-9

Què t’he d’explicar jo a tu que fa més temps que jo que ho implementes a la teva manera! I fins i tot en fas videos genials! … Segur que  em podries donar lliçons de fotografia… Jo l’edició de video,  després de dos cursets, vaig decidir que no era per a mi. I ho deixava en mans d’altres.
Bé, com veus t’explico “la meva” perquè t’entretinguis… Segur que el tema de la fotofília com tu l’anomenes dóna per fer llargues xerrades… presencials!

I mira, tu saps que em sobren  idees “brutes” que s’han de polir per esdevenir alguna cosa potencialment interessant. I tu ets un polidor i un implementador extraordinari…professional!

Així que se m’acut… proposta del Sani:  si vols, -ves-hi pensant, o anem-hi pensant junts i/o amb més gent, els nostres i les nostres amigues blogaires —- podem…

1. imaginar una moguda Fotogràfica catosfèrica  (no excloent la resta del món mundial) que consisteixi a

2. proposar temes quinzenals o segurament millor mensuals (de préférence, per començar). Sí ja ho veig clar, ha de ser mensual.

3. crear la llista de   bases /normes  de participació   que inclogui  pes màxim per imatge i crec  que també dimensions  fixes  (mides Picasa per exemple)  per facilitar la feina de penjar-ho a Internet.

4. establir un jurat “rotatiu” que ho gestioni… entenent per gestionar el simple fet de donar el vist i plau a les fotos rebudes a tal adrelec  creada “ad hoc”.  Jurat  fix  (coordinadors del projecte)  més  jurat rotatiu  (que inclogui els premiats i els doni feina d’avaluar …)  Delegar… Qui dirà les delícies i les virtuts del saber delegar?

5. penjar-les a un àlbum  —-moderat per  vàries persones—   a Picasa, per exemple, i després, arribats a una data fixada,

6. votar les tres, quatre o cinq o sis millors fotografies… de manera completament subjectiva, és clar !  (Què tal  3 premis i tres accèssits?) 
Bé, se m’acut  que es podria convidar a un o dos fotògrafs professionals a formar part del jurat  i que fossin ells qui tinguessin  vot preferent en cas d’empat !
La gràcia fóra aplegar un munt de fotos sobre una mateixa temàtica cada mes  (10 o 12 a l’any ,  es pot tancar per vacances   i/o fer sessió doble  a setembre / octubre )…

7. Premis? Demanar a Canon, Nikon, Olympus, Panasonic Leica, Fujitsu, Sony  i tota la resta, etc… però sense deixar-nos-en cap, si ens ofereixen alguna coseta per poder regalar a canvi de figurar com a padrins de la iniciativa… 

També demanar a  English Corty, FNAC,  YonosoytontoMediaMark, Redcoon i  Estrella Damm, Hotel de les Arts,  El Palau PostMillet  de la Música , Filmoteca, Macba, Ministeri d’Hisenda o autopistes ABERTIS  o  qualsevol altre mecenespadrí potencial que es posi a tir…
Per idees creatives no serà….
Si no aconseguim cap padrí  (improbable), sempre podríem repartir uns premis-logos  virtuals especials que ja ens faríem dissenyar per algun amic dissenyador/a… el més important fóra FOTOGRAFIAR  i participar, oi? 

8. Molt important per atreure clientela  filofotogràfica:  Quasi-promesa de celebració  semestral o anual d’una petita gran farra audiovisual  “reservada als participants i  gent propera “. Una farra barata i solidària del tipus “jo porto”  (cadascú porta alguna cosa feta de casa i entre tots posen el beure) com s’escau en temps de crisi i economia de guerra.
La música (potser algun músic i tot) i les cançons ja les buscaríem i posaríem naltres…  “Le pied ” assegurat i garantit !

Bé, suposo que m’he més o menys explicat.  Et sembla una proposta utòpica o distòpica?    No cal que diguis no, si en el NO penses… No em diguis que t’espantes !
Digues.. POTSER,  que sempre mantén viva la flama de l’esperança… ;-9

Ah! I si algú s’hi vol apuntar, com a director/a  d’aquesta orquestra fotogràfica,  o com a coordinador/a de tot plegat … ja pot agafar la idea, perquè encara no la tenim patentada… que aixequi el dit i digui   “JOOOOO” … 

Com veus, Miquel, penso en  -mutatis mutandi-  una mena  d’  aParaula’m amb fotos… Ah! Important:  FOTOFÍLIA  crec que fóra un bon títol pel projecte, però com que d’aquest títol tu ja ens tens el copirait en podem buscar qualsevol altre…   CONFOTCIOUS,  CREFOTCON,  CATCREFOT  o  FOTHEMCAT …   ;-9   

9.  Pla “B”, sempre necessari: en cas de fracàs continuat i manifest durant tres mesos, període de mesura de la recessió d‘un país, es tancaria la barraca, apagaríem el llum  i adéu siau…

.Jo aniré fent la llista de temes possibles.  Bona part de la gràcia del  concurs, pe dir-ho d’alguna manera,  rauria en els temes proposats.  Jo ja en tinc dotze de pensats, però no tinc massa clar  si són prou  atractius, poc complicats, prou seductors,  prou originals…

Ja diràs, ja direu … Pensem-hi. Penseu-hi.  He llegit propostes molts menys cromàtiques i molt més forassenyades !

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

ENLLAÇOS


FOTO & IMATGE

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *