El meu primer dia de mar 2012.

Hi ha ritus pagans que, en realitat, són sagrats. Per a mi ho és el bateig de platja i mar que cada any em regalo a mi mateix.  És un moment molt especial, amb connotacions místiques o espirituals.
És el que més m’acosta a la  idílica residència imaginada on pul·lulen els cossos o les ànimes dels essers feliços en els què nosaltres somniem quan somniem en el premi d’una  eternitat plaent, paradisíaca i merescuda, alternativa als patimenst i desgràcies que es sofreixen en la vida terrenal, qui més, qui menys, qui no gaire i alguns no gens…
És el que més ens acosta a allò  que alguns anomenen Cel, d’altres Olimp i d’altres Karma, o d’altres maneres encara…
Jo ja tinc clar que de ser alguna cosa, fóra politeísta. Però allà en aquell olimp, amb qui m’ho passaria inefablement  no fóra amb els déus, sinó que fóra amb els companys de viatge… amb lingusites, escriptors, webmasters, blogaires, gent de la faràndula, sommeliers, esportistes, artistes de cinema i teatre, poetes i gent de mal viure … aquells a qui els agrada anar a dormir tard i llevar-se més tard encara tot sabent que  —també a l’Olimp—   l’Olimp és dels qui es lleven d’hora … Ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora…
Independentment del decorat que imaginem,  jardins frondosos o oasis de palmeres, el que més compta allà, és clar, és el plaer del que es gaudeix en aquelles contrades sense fronteres, amb verges o sense, plena de gent  tots un pèl  closcats, però tots trempats i alegrois com gínjols… la imatge de l’eterna felicitat...

En tot això pensava jo avui mentre em capbussava per primer cop l’any 2012 al mar de la platja de Vilanova… en una aigua fresca, neta, transparent, mirall del cel … tot el mar meu per a mi gairebé sol, jo enmig d’una mar infinita…

Haïkú del maig 2012

A  finals de maig 
¡Quin plaer banyar-me al
Mar, sota’l cel blau!

Vilanova. 29.5.2012. SGR 

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

2 thoughts on “El meu primer dia de mar 2012.

  1. És l’experiència revificadora que explica Gide a l’Immoraliste. I Camus, no diguem…Però el karma, són les maletes, el dharma són els deures i el nirvana el premi si estan ben fets: només que no hi ha palmeres ni verges ni tast de vins i caves, només el no-temps i el no-espai. Més val, per tant, continuar disfrutant de la platja de Vilanova: al menys, sabem on és i com està.

  2. Reconec que de Nirvanes , Dharmes i Karmes en sé tan poc que no en sé gens, tot i que em tempta la idea provar la meditació, el ioga, la respiració i relaxació terapèutiques…
    Però sí, sí, ja sé que tot això està una mica renyit amb l’edonisme…
    I sí, la platja jo la disfruto força… Que duri…

Els comentaris estan tancats.