Mantenir viu el blog. 28/30. El dia mundial de…del que sigui.

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog.

28/30.  Escriure sobre el dia mundial del que toqui ( amb capvuitada inclosa) o bé centenaris, bicentenaris o tricentenaris de qui sigui… (i no ve d’un pam, dos o tres anys més o menys, també val!)

La cosa dóna per molt. Dóna per tant,  que periodistes poc sospitosos de no tenir res  a dir,  com per exemple  Enric Juliana, corresponsal de La Vanguardia a Madrid, fan d’anguila, amaguen el “bulto”  i  en comptes de parlar-nos de la tragèdia de l’afer Bankia, o analitzar el perquè  de la connivència del PP amb els directius corruptes de les grans entitats bancàries…  Enric Juliana, repeteixo, el diumenge 27 de maig, a La Vanguardia,
té la santa astúcia  rabosenca de parlar-nos  de  “Joan Prim en la nevera”  (La Vanguardia. Dg. 27 mayo 2012. pg. 28)  Per què? : Devine si tu peux, et choisis si tu l’oses !
Llegiu això:

“(…) Mientras sus restos reposan en el friogorífico de Reus, Prim vuelve. A finales de este año, el 27 de diciembre, se colocará una placa en la calle del Turco de Madrid
(hoy Marqués de Cubas), donde tuvo lugar el atentado que tres días después acabaría con su vida. Ocho sicarios (…)

Vuelve Prim y estas semanas se están celebrando en Madrid unos coloquios sobre su figura en el Instituto de Historia y Cultura Militar, dependiente del Ministerio de Defensa. (…)

Vuelve el general Prim que nunca quiso el experimento federal: ” mientras yo viva no habrá república en España”, y  en el 2014 se celebrarà el segundo anivrsario de su nacimiento, una efeméride que coincidirá en Catalunya  —si antes no nos hemos hundido todos en la sima que se abre en el sur de Europa—  con el trescientos aniversario de 1714.
Interesante cruce. La Catalunya que se quiere ir (en fase creciente) y la que, pese a todo, sigue pensando en la gobernación de España (en fase menguante).
(…) 
Enric Juliana. Joan Prim en la nevera”  (La Vanguardia. Dg. 27 mayo 2012. pg. 28)  

La traca final en un darrer paràgraf d’antologia:

Dos frases del general [Prim! ]  podrían ser la dicisa de ambas corrientes. La conocida disyuntiva romántica de victoria o muerte: “O caixa o faixa” (1843). Y la petición de paciencia  [!!!]  a los republicanos catalanes tras la Gloriosa de 1868: “Catalans, voleu correr massa; no correu tant que podrieu caure”.

Oi  que en Juliana sap el que es diu, i com dir-ho… per boca de Prim?  Doncs això… Aquí ja torno a parlar jo.  Crec que  si ho he llegit bé  i  no vaig massa errat, l’Enric ens ve a dir una cosa  així:

Catalans,  o  “caixa o faixa”   o  ” ajoyagua” (“deja que te jodan los gobiernos de Madrid y aguanta”)  com sempre des de 1714… aviat farà  300 anys !  Trieu si podeu, tot és mal que mata.

Ja veieu si dóna per dir coses qualsevol centenari , bicentenari o tricentenari…  I  a sobre en treiem bons consells:  “No correu que podeu de caure !”.  Gràcies Enric, ets impagable!

Pensem què podriem dir del tricentenari d’en Rousseau… !!!

. 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

2 thoughts on “Mantenir viu el blog. 28/30. El dia mundial de…del que sigui.

  1. Retroenllaç: Mantenir viu el blog. Comentem un obituari. 27/30 « Baudelairianismes

  2. Retroenllaç: Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. « Baudelairianismes

Els comentaris estan tancats.