Mantenir viu el blog. Proposta original o proposta de canvi sobre una situació preexistent. 22/30

Mantenir viu el blog. 22/30.
Fer una proposta original o una proposta de canvi sobre una situació preexistent: Tot es pot inventar o reinventar per millorar la vida quotidiana.

M’atreveixo a reutilitzar un comentari que he deixat en un blog amic avui mateix.  Això podria ser ben bé un postcomentari, un més, però m’estimo més tractar-ho com un exemple de les moltes coses que queden per  inventar o reinventar, per refer per millorar la vida quotidiana.

En el seu blog, Francesc Puicarbó publicava el 30 d’agost el post  “Espècies autòctones”  que invitava a la reflexió sobre el fenòmen anual de la febre de col·leccionisme que es produeix per l’arribada al mercat de noves col·leccions de productes, estris o andròmines de tot tipus per mitjà de fascicles setmanals  que cal adquirir generalment als quioscos.

Una benedicció per als quiosquers, que només pateixen l’efecte  en forma de més feina i de més espai ocupat (cada cop més al carrer) a canvi de moltes més vendes i més calaix! Felicitats!

Allà on moltes famílies només hi veuen que problemes, de pressupost, d’espai -ja no saben on posar les noves col·leccions-  hi ha qui imagina la creació de quelcom nou:  Un nou Museu !  A mi se m’ha acudit explicar-ho així.  Idea bruta com totes les meves, i fàcilement millorable, però és un diamant brut al cap i a la fi. O així m’ho sembla:

Idea del Sani !!!

Ràpid, creació d’un de MUSEU dels fascicles i les seves col·leccions, des de 19 _ _ (any pendent de decidir) fins al 2050  (data a tall d’exemple també, suposant que allà pel 2050 encara quedarà algú viu :-9

Ja sé que aquesta idea va en contra de la filosofia i els interessos “capitalistes”  de les mutinacionals editorials, filosofia segons la qual caldria que cada ciutadà fos un consumidor del màxim nombre de productes, d’estris i d’andròmines … I és que l’èxit d’aquestes col·leccions ve determinat perquè tothom vol tenir uns quants exemplars de cada cosa: qui estilogràfiques, qui didals, qui vanos, qui nines…. Nosaltres proposem de fet substitutir aquesta filosofia possessiva per una filosofia basada en el gaudi  sense la possesssió.   S’acabarien de cop milers, centenars de milers de col·leccions, però es podrien anar veure totes al Museu, es podrien tocar, utilitzar…  Canviar el posseir per l’admirar i disfrutar-ne a baix cost… 

I amb una mica de creativitat es podria muntar un museu de Premi Guinness en un tres i no res.  I al costat d’una Barcelona  capital mundial de la telefonia mòbil, també s’hi podria afegir  el “logo” de capital mundial  de les andròmines col·lecionnables.
Si no ho fa Barcelona, aviat ens prendrà la idea una altra capital.  Cal afanyar-se. Afanyeu-vos!

El museu s’ompliria de seguida amb  aportacions públiques de col·lecionistes que ja no tenen lloc a casa o que en volen recuperar una mica. Caldria garantir al personal que tots el ítems  (col·leccions senceres?) acceptats per formar part del fons del Museu, el museu els els guardaria en usdrefruit per a fer exposició fins el 2050. Data en què es retornarien (obligatòriament) als seus propietaris per tal de fer espai per a noves andròmines… Naturalment, les multinacionals de l’edició també hi podrien sucar pa, desfent-se d’alguns estocs no venuts i assegurant un duplicat de cada ítem de col·lecció.

Bé, a més, les iniciatives  complementàries que es podrien aplicar a un museu d’aquest tipus són i·limitades, per no dir infinites…

Tres de ràpides que se m’acudeixen:

1. Resada anual de Rosari, amb rosaris de col·lecció de fascicles, clar… Fixable per tal o qual dia de l’Any (potser per Pasqua?) i a X  o  XY  euros d’entrada (donacions acceptades, també, clar) aqustes trobades garantirien un nombre raonable de Fe-Ligreses i es recaptaria una bona caixa.

2. Trobada/es nacional/s de “vanos” de col·lecció (Una Marató?) cada any entre primers de juny i finals d’agost,  per mirar de formar un corrent d’aire tipus efecte papallona, científicament orientat, per tal  que desviés monzons i tormentes tropicals a la zona del Carib o  simplement que fessin moure algun molí de vent per generar energia eòlica durant una estona…

3. Desfilades de senyores (i/o senyors)  amb “nines” als  braços  i  amb didals als dits…  

Per cada col·lecció es podria muntar una setmana  amb activitats “ad hoc” per fer-ho ben interactiu i aconseguir aplegar gent amb interessos comuns o similars. I així es podrien muntar centenars de “noves trobades”  de col·leccionistes o filocol·leccionistes, totes amb  finalitats  socioculturals, socioeconòmiques i/o sociopolítiques, amb garantia de segell ecològic i sostenible.

Cal pensar-hi.  No diuen que ara el que calen són idees i emprenedorisme? Doncs bé, d’idea, retòricament argumentada, aquí en teniu un tros… La resta és economia….

Sani Girona. 3.9.2012

___________

Us toca a vosaltres imaginar i proposar alguna cosa de les moltes que queden per inventar  o per  reinventar.  Mireu al voltant, i aviat se us acudirà alguna cosa per millorar.
El més difícil no és imaginar-ho, sinó creure-hi,  atrevir-se a escriure-ho i publicar-ho !

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *