Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Espero que la meva proposta no provoqui somriures ni desqualificacions.  No és que vulgui empènyer ningú a exposar en públic la seva intimitat. Cadascú sap fins on pot “despullar-se” davant dels demés. El que ha fet Internet ha estat potenciar a l’infinit, mitjançant webs, blogs i serveis de xarxes socials les possibilitats de difondre a nivell planetari allò que només fa trenta anys es limitava a un àmbit purament íntim.

La multiplicació ad infinitum de confidències banals fa que sigui molt difícil de fer-ne cap de nova i d'”objectivament interessant”.  Per tant, la millor opció possible, fóra escriure una confidència inventada, equivalent a l’expressió d’un desig , confessable o inconfessable.

Tot el que soni a confessió, a confidència exposada, excita el voyeurisme congènit dels humans i per tant, l’interès general.

Exposar í fer públic un aspecte íntim, que com a tal, no forma part de la imatge que projectem socialment equival a provocar un escàndol. I francament, jo no penso en això. Penso més aviat en un exercici d’estil  literari. No cal ni que sigui personal, podem imaginar-ho en termes de política ficció  i posat  en boca d’un polític viu o mort, amanit, necessàriament, amb un toc d’humor negre o sulfúric.   

Dit això recordo, per si algú ho ha oblidat,  que aquí NOMÉS estem proposant estratègies escritptòriques per mantenir viu el blog!

Confidència explosiva d’una líder política. Setembre de 2012.

Sé que sonarà políticament incorrecte, però en la situació actual, no estic per gaires filigranes retòriques.  Cal ser directes i  francs.  N’estic fins els ovaris d’en Pere Navarro i l’ala  PSOEística del nostre partit.
Cal que aquest octubre hi hagi una ruptura definitiva entre i el PSC catalanista i el  el PSEOC que ha fet un nou cop d’estat al partit.

Quan tots van apunyalar Pasqual Maragall, l’unic federalista convençut, no vam dir res perquè nosaltres no érem Pasquals. Quan fa poc van voler expulsar del partit  son germà Ernest Maragall, per haver expressat lliurement la seva opció, tots vam callar com Ramonetes, perquè no érem Maragalls. Quan en Joaquim Nadal no ha pogut aguantar més l’embat  PSOEístic de la nova direcció, ens l’hem envainat per no trencar el partit. Però això s’ha acabat i hem de dir prou. Fins aquí hem arribat. Prou.
Ha arribat l’hora de la veritat.
Prou traïcions. Prou de caça de catalanistes. Prou involució. Prou pallassades “federalistes”. Prou collonades.
Primàries  democràtiques  o  trencament definitiu!
Visca Catalunya socialista.

Montserrat Thura
. La Razón. 25.9.2012

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

5 thoughts on “Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

  1. La Tura és molta Tura, Sani.

    cel·lebro que segueixes publicant, no se perquè l’enllaç del teu bloc -. potser perquè és de wordpresss’esborra. Et Torno a enllaçar.

    salut

  2. Gràcies maco.
    Ets tan prolífic i tan original i tan sincer en les teves opinions, que et tinc dins de la meva llista de Quintassencials.
    No hi són tots els quwe ho són, és clar!!! Però ho sou tots els que hi esteu llistats.

    No et preocupis pel l’enllaç. Jo he estat sempre un minoritari, ho sóc i ho seré… (Em tinc assumit com a tal).
    però gràcies per la publicitat a casa teva! Segur que algú clica per curiositat…

    Quant al tema de la Montse Tura, si la coneixes o li saps el correu, digues-li que demostri que “en té” i que munti un nou PSC catalanista.
    I que proposi als del PSOEC actual que assumeixen aquestes sigles, que són les que haurien de tenir per no enganyar el personal.
    I que es federin els dos, és clar … PSC & PSOEC o viceversa. Fóra tota una coalició amb gran projecció de futur.
    Veurem quina campanya fan uns i altres.
    En Joaquim Nadal, gat vell i astut com una guitlla… ha decidit guitllar del Parlament (olorant-se una desfeta “històrica” del PSOEC) i tornar a la Universitat de Girona, Palau d’hivern ideal…des d’on s’ho passarà de conya
    veient com evolucionen les titelles del PSOEC a l’arena política…
    Cuida’t

  3. Retroenllaç: Mantenir viu el blog. 24/30. Donar un bon consell als amics lectors. « Baudelairianismes

  4. Ah! I ja veus, la Tura és molta Tura, sí, no ho dubto, però s’haurà de confromar amb encapçalar les llistes de l’escindit PSCat… o se n’anirà, com vadir a dirigir hospitals…

    Llàstima, hi ha riuades que s’ho enduen tot. Fins i tot el bo i millor del jardí, i la Tura n’és un exemple.

  5. Retroenllaç: Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. « Baudelairianismes

Els comentaris estan tancats.