Sun Tzu. L’art de la guerra

Els atzars de la navegació em porten a topar-me per enèsima vegada amb  Sun Tzu. Aquest  cop el que he trobat és un video a YouTube  titulat  L’Art de la Guerra. Sun Tzu. Un documental educatiu de la cadena History Channel, molt ben realitzat  que paga la pena mirar-lo sencer en l’original en anglès. Es pot tiar l’opció  dels subtítols, però la traducció és sovint dsesaconsellable per patètica. Hi ha diverses versions curtes,  i d’altres, presentades per capítols.

Compara els preceptes estratègics de Sun Tzu amb el desenvolupament d’algunes de les grans batalles de la Història. I ara ue estem en època de batalles polítiques, torna a ser hora de veure què s’ha de fer i què no.  L’única cosa que ens pot salvar de la maledicció de Murphy és potser la saviesa de Sun Tzu. Compte doncs a no equivocar-nos massa en les nostres estratègies.

 

Tractat :  L’art de la guerra

Sun Tzu. The Art of War.

Què ha de fer la Wu per aconseguir que  la Chu no la segueixi maltractant i per poder tornar a ser rica i plena?
Què ha de fer la Chu per convèncer  i no pas vèncer la pobra bruta i dissortada Wu?

Diuen que tot està explicat fil per randa als tretze capítols del tractat  de Sun Tzu.  Però jo estic convençut que a finals del 2012  és molt probable que al tractat li falten uns quants afegitons o annexes que tinguin en compte  el context actual, del segle XXI. Com a mínim, dos aspectes importants:

  • Un sobre les noves “armes” de  construcció i destrucció massiva: Internet i els media.
  • Un altre sobre la nova diplomàcia global. Europa i els Estats Units, però també  Rússia, Xina, Índia i Japó i Brasil…

Com acostumo a fer, ho deixo obert el tema per poder-lo seguir ampliant, però el deixo també obert a tothom que hi vulgui dir la seva. Us atreviu a parlar-nos una mica de les vostres estratègies secretes? ;-9

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

4 thoughts on “Sun Tzu. L’art de la guerra

  1. Crec que la Wu hauria de jugar el joc, entrar en el Govern central i pesar-hi en comptes de pidolar i vendre vots a canvi de coses volàtils. Més val un mal acord que un bon procès. Cal trobar en la Wu un polítics de debó que puguin amb els desastrosos de la Chu, però. I no uns botiguers de vista curta…

  2. Benvolgut,
    El problema -o això diuen- és que tots els intents per anar pel bon camí que tu assenyales ja han estat barrats una i mil vegades. I que la cosa explota quan s’arriva a un atzucac.
    Tots et diran que demanes un impossible.
    Pel que fa al mal accord és justament el que es fa insuportable — parlen d’un dèficit anual exagerat, injust i delictiu– perquè fa patir i empobreix de manera constatable la mateixa font que raja més.
    Jo crec que el que cal és una nova classe política Chuesca —potser un altre impossible—
    que sigui capaç de posar fre a l’expoli adobat amb menspreu i odi cap a allò que és diferent i té vida própia. Wu és un altre món, que ha de ser amic , no enemic.

    La pilota ha estat sempre al terrat dels del centre. I no l’ha volguda jugar mal com cal.

    Això no treu que els botiguers i els els seus amics, corruptes com els que més, i sempre de manera exagerada, tinguin també moltes culpes i que tinguin molta responsabilitat en els desastre global que ens fan patir.

    A Wu i a Chu, ni l’esquerra falsament socialista ni l’esquerra tripartita no ha estat capaç de donar un sol exemple de virtut, ans al contrari, s’ha convertit en paradigma de guineus astutes i cobejoses, lladres, creadors de vots captius…
    Sota sigles d’esquerres s’han malbaratat fortunes astronòmiques que pagaran cares varies ganeracions.

    Polítics de debó? Tant de bo. N’hi ha cap a la vista?

    N’haurem de seguir parlant…

    El que sí que caldrà necessàriament, em sembla és que des de CHU facin un esforç per canviar de política respecte a les autonomies. Espero que les ànsies de Wu de l’est i del
    Wu del nord ajudin a accelerar aquest canvi tan urgent i necessari com “improbable”, vistes les reaccions que han tingut fins ara…

    _____________

  3. Un suposat descendent de Sun Tzu , Sun Bin va ser reconegut per la seva brillantor a una edat jove, quan encara estava estudiant estratègia militar sota la tutela de l’ermità Guiguzi . El podia recitar L’Art de la Guerra , cosa que va fer a Guiguzi comentar que tots els seus altres estudiants havien d’admirar a Sun Bin com un model a seguir. Pang Juan , un company d’estudis de Sun Bin, es va convertir en germà de jurament de Sun. Pang va marxar aviat i se’n va anar a servir a l’estat de Wei com a general militar, fent-se un nom després d’aconseguir victòries en unes quantes batalles. Sun Bin, que encara estava estudiant amb el seu mestre llavors, va ser invitat a entrar en el servei de Wei i es va convertir en col·lega de Pang. No obstant, Pang era secretament gelós de Sun, perquè havia percebut que Sun Bin era més talentós, i que havia après del seu mestre més sobre estratègia militar que ell.

  4. Hola idebenone…
    Tot això que expliques és nou per a nosaltres…
    Ja ens diràs d’o ho has tret.
    Gràcies per la teva aaportació.

    Cuida’t.
    Fins aviat.

Els comentaris estan tancats.